dilluns, 19 de gener de 2009

Adobs.



Em preguntava un amic de molts estudis, sobre què tractava el meu bloc, per tal de no decebre'l, li responc que faig dissertacions filosòfiques del tipus Eroski, prenent com a punt d'inici la bicicleta... que és com dir molt però, sense dir res.

Ben mirat, la vida d'un blocaire burgès occidental és avorrida, exempta de perills, emocions o fets memorables; altre cosa seria viure fora de l'aixopluc consumista... tant tediós!

No tenir aigua corrent ni electricitat ha de ser, com a mínim, més creatiu, un adob per la dissertació.

6 comentaris:

Jordi ha dit...

L'altre dia pensava que fa temps que no ens parles del cavall... què n'has fet? Ha fugit? Te l'has carregat i ara amagues el crim?

Tant avorrida és la vida per allà dalt?

El llibre va bé: acaben d'arribar al camp 303.

Alex. ha dit...

Faig el "mea culpa", tinc el Cavall empolsinat. Ni tan sols el rodillo he fet anar. És difícil fer-ho tot: neu, caminar, cavall i obligacions majors.

La nostra vida occidental acomodada és un pèl avorrida...

...això em motivaria més!. El viatge fins al camp 303 és increïble, oi?

Jordi ha dit...

Sí, sí, increïble. Pobres, lligats amb cadenes, no sé com no se'n van morir més amb el fred que feia.

Ara li ha arreglat la radio Telefunken!

Alex. ha dit...

Aquesta dona... és la Núria Feliu del camp 303, al cel sia!

Quan llegeixis la fugida, pròpiament dita, ja t'hi reconeixeràs... una mica, només!

Jordi ha dit...

Ara l'estan preparant...

Alex. ha dit...

...la mare de totes les UltraTrails!!!