A mig matí he anat al Banc.
-Com anem?- em pregunta el banquer.
-De salut, bé!- li responc.
-I la família?- em cobeja!
-Eixerits!- què haig de dir, sinó?
Des de fa un mesos, entrar a un Banc o Caixa és com fer-ho al Mercat dels Encants; hi ha vaixelles, bicicletes BTT, ordinadors, mantes, maletes... i és que falta liquiditat bancària.
Tot això i molt més en el bloc d'en Leopoldo.
Quan hi ha crisi, s'ha de fer pinya!
El borinot de la mort
Fa 9 mesos
4 comentaris:
Què estrany que no t'hagi preguntat pels calers... Jo La-Caixa-Parlem? només la trepitjo una vegada l'any, quan vaig amb els diners que tinc sota el matalàs per amortitzar capital de la hipoteca. No els hi agrada molt... Bé, malgrat tot, sempre em donen el calendari...
Ets un home ric, doncs pots amortitzar.
Has pensat que si per cada km que camines et donessin un euro, quants en faries al cap de l'any? 500, 1000 ó 1500 Euros?
Em fa mandra però, aniré a fer la Rupit Taradell... que seran 45 Euros.
Aquest any, sense comptar entrenaments, porto 1230 quilòmetres que a euro por quilómetro son 1230 euros (així ho feia la Lidia Bosch a L'1,2,3)!!
Sí, sí, 45 euros!! Jo he passat de fer-la perquè és caríssima... i no hi ha ganes. Ostres si ho arribo a saber que la fas m'hi apunto amb tu!
1230 són molts km i tot un sou!!!
No he fet mai la RT, què tal és?
Publica un comentari a l'entrada