dimarts, 25 de novembre de 2008

Alls i cebes.



A la feina, com cada Nadal, juguem un número de loteria, tot esperant ens tregui de pobres; al matí he parlat amb Madrid, amb qui remena el bombo... diu que sortirà el nostre!

Amb els temps que corren, qui no té un all té una ceba!

Per si em toca:
- Amortitzar la hipoteca.
- Canviar de cotxe.
- Canviar de dona.
- Comprar un raspall de dents nou.
- Comprar el Costumari Català.

Al final, mai toca, però ajuda a somiar i això... no té preu!











Porta de l'església de Tor. Pallars Sobirà.

7 comentaris:

Jordi ha dit...

Ostres, doncs t'han informat malament, perquè la dona que porta el tema de la loteria de la meva feina ha dit que ens tocaria a nosaltres...

Alex. ha dit...

Ja pot ser, cada any passa el mateix... però, i lo que somio?

Jordi ha dit...

Amb això tens raó, company!! Somiar no val diners... bé, tampoc és això, perquè t'has de comprar el bitllet de loteria!!

Alex. ha dit...

A la feina, hi ha molta falera a somiar... a jugar, vull dir!

Aquest any sí, aquest any deixem de somiar, aquest any ens toca!

Aquest any canviem de dona!

Jordi Casanovas ha dit...

ja em perdonareu, però no pot ser... m'ha de tocar a mi.

Alex. ha dit...

Dos Jordis Casanovas???
No sereu pas família, oi?

Jordi ha dit...

Nooooo, que jo sàpiga. Però si es diu com jo segur que no és mala persona!! jajajaja

Ho sento molt pels dos, però la meva inversió total de 20 euros en dos mitats de dècim són a cavall guanyador segur!! Si és així, teniu un tinto de verano pagat on volgueu.