Cada any, per aquestes dates, l'Unió Muntanyenca Eramprunyà organitza la Marxa del Garraf i cada any som més gent… més valents!
Em fa l’efecte que el Parc Natural del Garraf s’escapa de les mirades del gran públic, és la Ventafocs dels Espais Protegits i és perquè demana un major esforç en la percepció de la seva geografia, vegetació o fauna; però això, al meu entendre, ho fa encara més interessant. Si teniu temps i ganes, entreteniu-vos en la web del Parc.
El dia ha estat molt bo; cap núvol, el mar en calma, la temperatura agradable i els garrics esgarrintxant-nos les cames. Hem arribat tots; el Jordi, la Mery, l’Eudard, l’Albert i qui escriu això.
Molt breument he vist al Jordi, no dic més perquè d’aquí a uns dies, ja diré el que hagi de dir, quan parli dels… Herois Anónims.
El borinot de la mort
Fa 9 mesos
4 comentaris:
Alex, vaig acabar derrotat!! I què bona estava la botifarra!
Veient les fotos del teu bloc, trec les següents conclusions:
1. El Jaume fa mala cara. O es va dopar o li veu clavar entre tots una pallissa... caminant, vull dir!
2. La Txell, l'única noia, és la més forta de la colla. És la que fa millor cara, tan sols ella surt dempeus a l'arribada.
3. A tots sis, només us falta la capa... sou els SuperHerois!!!
Aquesta Marxa, sembla que la facis descalç, hi ha tanta roca viva que és inevitable acabar amb els peus trinxats.
Jaume? No va venir ningú amb aquest nom!! De vegades sí que ve el Jaume, un amic, però el dimenge no... Donem més dades que et diré qui és!!
Els peus trinxats i les cames esgarrapades!! La dutxa d'aigua calenta va ser un suplici per les meves esgarrapades!!
A la primera foto està davant teu i a l'arribada al final de tot.
Perdó per l'errada... aquest vespre faré 100 abdominals!
Jo no em vaig esgarrapar tant les cames, això et passa per anar al capdavant. Per cert, el tio que s'esgarrapava els ous no era baixet, és que els anava arrossegant!
Publica un comentari a l'entrada