M'agrada llegir però, últimament, prenc més temps a resseguir blocs i a lluitar contra el inexorable pes de la gravetat que, en forma d'edat, ataca el meu cos Grec.
Tot i això, ara no fa pas gaires dies, vaig anar a firar-me, el resultat:
El Noi del Pijama de Ratlles. John Boyne. Editorial Empúries.
L'Última Lliçó. Randy Pasch. Rosa dels Vents.
Firmin. Sam Savage. Columna Edicions.
Seran el meu trident pels propers dies, i sense deixar de costat El Quadern Gris, de l'home tranquil i assenyat, d'en Josep Pla.
Llegir és una altre manera d'emular als Grecs.
* Una hora de rodillo.
Firmin a les Bordes de Quanca. Primavera 2005. Pallars Sobirà.
El borinot de la mort
Fa 9 mesos
6 comentaris:
Jo allà on vaig sempre porto un llibre amb mi i quan tint una estona petita sempre l'aporfito per llegir-ne alguna pàgina. Ja comentaràs què tal els llibres. Sempre s'accepten recomanacions, per això quan em llegeixo un llibre que m'agrada molt sempre el publico al blog.
Sempre m'ha costat molt llegir, però quan m'hi poso, m'hi poso... vull dir!
L'hivern passat, vaig quedar parat al veure, en una estació d'esquí, en un telecadira, llegir a una persona JOVE!!!, això em va fer pensar molt, tant que encara hi penso. El telecadira era desembregable, dels que van ràpids, ho dic per subratllar més el mèrit... vull dir!
Ja diré quelcom dels llibres.
Ja sé que no podré desmitificar la figura del JOVE al telecadira que va ràpid, però jo sempre vaig llegint quan camino pel carrer... Em mereixo el segon lloc, no?
Caminar i llegir són dos coses a l'hora, dos accions a l'hora i això una dona, sí... però un home?
Es clar que conec una noia que caminava per la muntanya i feia anar el GPS, tot a l'hora i... PAM!!! la tíbia a fer norris!
Jo pensava que el JOVE trauria de l'anorac un MP3 o un iPod, doncs no, un llibre!!! el cos em demanava aplaudir.
El segon lloc és teu però, "siduncas" no prenguis mal.
És una tècnica perfeccionada amb els anys i l'experiència. De moment encara no m'ha passat res. Ara, a les proves de la CCCR no esperis trobar-m'hi amb un llibre!
Diumenge passat, al Garraf, mentre fèiem cua entre els matolls, explicava a la colla les excel·lències de El Quadern Gris d'en Pla, els altres marxaires, que escoltaven la conversa, posaven un "careto"... com si jo m'hagués dopat!!!
Publica un comentari a l'entrada