Fa un dies, vaig llegir que existeixen no sé quants milers de colors i tan sols unes poques dotzenes de mots que els anomenin, els adjectius redueixin molt minsament la llarga llista. És a dir, no hi ha prou paraules per significar totes les variants possibles.
M'agrada com descriu els colors de tardor en Josep Pla.
Ara, a les tardes, dóna gust d'anar pels camps. Les vinyes es van daurant, les pinedes tenen una capa espessa de verd fosc, les oliveres es nimben d'una grisalla aèria i platejada. Els rostolls van prenent un color rogenc granulat. Tot el paisatge cabria entre una gerra de mel i una ampolla de rom.
Pallars Sobirà. Tardor 2008.
El borinot de la mort
Fa 9 mesos
6 comentaris:
I really like your photos.
Silama, thanks a lot!
Alex, you speak english very well, Manuel!!
Jordi, el meu anglès és d'Olot i el d'en Manuel, en la versió original d'Hotel Fawtly, era de Barcelona.
Ara que ho dius... aquest senyor de dalt, sembla en Basil, oi?
Sí, potser li faltaria el bigoti i ja el tindriem. Vaig comprar-me fa temps la col·lecció aquesta de tots els capítols d'hotel Fawlty. Genials!! De les millors series que ha donat TV3 amb permís d'Alló-Alló...
Tinc gravat algun capítol de les Teresines en VHS, a la meva germana l'obligava a mirar-los.
De petit, també imitava en el Neil quan deia allò de:
"Milleu, milleu... jotanbesticmalaltioooo!!!"
Publica un comentari a l'entrada