dimarts, 28 d’octubre del 2008

Vella i bella.



A les Bordes de Noarre hi he anat un munt de vegades a totes les èpoques de l’any, em fascina el lloc, tan senzill i alhora tan ric, amagat del vent que no del sol… dissabte vaig descobrir-hi aquest pany sobre una porta de fusta vella però no menys bella.

5 comentaris:

Jordi ha dit...

Aquesta porta ha de tenir anys i panys... i mai millor dit!! O potser només ha tingut un pany, que és aquest. Espero que la ADP (Associació per la Defensa dels Panys) no m'empaperi...

Jordi ha dit...

Mira això, boníssim!!

http://www.youtube.com/swf/l.swf?swf=http%3A//s.ytimg.com/yt/swf/cps-vfl61644.swf&video_id=lU-j2mIwOpE&rel=1&showsearch=1&eurl=&iurl=http%3A//i1.ytimg.com/vi/lU-j2mIwOpE/hqdefault.jpg&sk=OqmzUwK-q99Zg6AhkszLCI38tIGSxbWrC&use_get_video_info=1&load_modules=1&hqt=1

Alex. ha dit...

Guaita amb les Associacions per la Defensa, no en passen ni una!!

En Leopoldo s'explica com un Catedràtic... que si les Ninjes, que si la porqueria, que si el Banc d'Oklahoma, que si tots plegats ens anem a norris... i és que té raó!

Anònim ha dit...

Quina bellesa de vellesa.

Alex. ha dit...

Ramon Kokamuskes, he pres nota de la teva última recomanació, La Llarga Caminada, avui l'he encarregat al Cau Ple de Lletres.

Gràcies.