dijous, 16 d’octubre de 2008

16 d'octubre de 1918.



Josep Pla va escriure el Quadern Gris ara fa 90 anys. Jo, me'l llegeixo molt a poc a poc per tal d'assaborir-lo al màxim. El capítol d'avui m'ha fet somiar i rumiar, quant més el llegeixo més m'agrada, més coses hi descobreixo.
El Ramon Kokamusques parla d'en Pla en un dels seus posts: Escriure fàcil és difícil.

El Quadern Gris.
16 d'octubre de 1918.
Josep Pla.

Pluja. A les tres de la tarda encara plou. L'Empordà, sota la pluja, és una cosa finíssima. No hi puc fer més: veure ploure m'agrada, sobretot veure caure l'aigua menuda, la que sembla caure distretament --el xim-xim que no obliga a la reclusió. Aquesta classe de pluja --que és rara en el país, perquè tot és ací violent, i de bursada-- em dóna sovint per caminar per fora vila. En un país tan sec, ossificat i recremat s'arriba a percebre --quan plou-- la felicitat voluptuosa de la terra, els arbres i les herbes. En dies així, m'agrada sobretot de caminar per la carretera de Sant Sebastià, que és una de les més solitàries i boniques d'aquest rodal de terra. Després del pont d'En Casaca, s'hi sent una forta, embriagadora olor de pi.

Quatre o cinc anys enrere, solia pujar, amb un llapis i un bloc, fins a les Pasteres. M'asseia sobre una pedra i tractava de descriure un arbre o els colors del cel. La cosa em sorprenia tant a mi mateix, que si de retorn a casa sense haver arribat a cap resultat --era el més corrent-- em creuava amb algú em tornava vermell. Era com el ridícul retorn del caçador que no ha matat res.














Camí de Ronda a Palafrugell. L'Ampurdanet. Agost 2008.

4 comentaris:

Jordi ha dit...

No he llegit res d'en Pla. Potser ja començaria a ser hora...

Alex. ha dit...

...estic segur que t'agradarà!
...tasta'l i repetiràs!

kokamuskes ha dit...

Gràcies per la referència. Aquest escriptor que va a caçar paisatges, com un aquarel·lista, m'ha encantat.

Alex. ha dit...

Ramon, no es mereixen!

"En un país tan sec, ossificat i recremat s'arriba a percebre -quan plou- la felicitat voluptuosa de la terra, els arbres i les herbes."

... i jo vaig caure de la cadira!