A prop de casa hi ha un torrent prou ample com per no poder passar-hi quan plou fort, cosa que no fa últimament. Tant és així que en el seu llit han crescut tota mena de matolls i plantes, principalment tabac i cànnabis. Les llavors vénen dels barris que hi ha torrent amunt, on la gent té un concepte de la felicitat força peculiar.
L'esperança... ja ho té això, és una llavor que germina com, quant i on vol; però en el barri que duu el seu nom, s'estimen més no esperar-la!!!
* Mitja hora de fúting.
El borinot de la mort
Fa 9 mesos
2 comentaris:
Que no se n'assabentin els mossos que llavors, adéu riu!! I adéu felicitat!! I adéu esperança!!
La del cànnabis, és una afició que no l'he entesa mai... penso que deu ser com ara una sopa de verderols!!
Publica un comentari a l'entrada