Parar el pensament.

No sóc pas boletaire de mena però, si l'any és generós, me'n hi torno.
Diumenge passat, a les nou del matí érem a un bosc qualsevol del Ripollès. L'Enric per un costat, el Ramon per un altre i qui escriu això, més enllà.

La litúrgia del boletaire m'agrada tota , camines sol pel bosc, ets tu i els bolets, el teu cistell, el teu bastó i anar fent gana que això sempre s'acaba amb un bon tiberi!
Caçar bolets t'obliga a buidar el cap de pensaments, et xucla el raonament i allunya les cabòries. El mateix passa quan vas a pescar truites amb mosca, o quan a la tardor segueixes amb la mirada la dansa d'una fulla fins que cau a terra... pares el pensament!

El fet és que, el Ramon es va perdre al bosc, se li va aturar el pensament massa i tot, es va desorientar i es va posar nerviós. Gràcies al telèfono mòbil ens parlàvem, i pel que deia i com parlava, semblava que s'havia menjat quatre mataparents i un verderol. Vàrem quedar en tocar la botzina del cotxe per tal d'orientar-lo, a vegades la sentia i altres no, també és veritat que anàvem movent-nos amb el cotxe d'un costat al altre i això li aturava encara més el pensament i l'enteniment. Tot va quedar en un joc que va durar prop d'una hora.

Tres ceps, quatre rovellons, nou cames de perdiu, un parell d'apagallums i el Ramon, els peus de rata no els collírem. El bosc estava força remenat.

A taula ens férem un bon homenatge!

* Una hora de pensaments...



Boscos del Ripollès.