Hi ha boscos que convidant a caminar; aquí un bedoll, allà un faig, pins, roures, avellaners, cirerers... i quan mires a terra; un fredolic, un camagroc, una cama de perdiu, un rovelló... sense més corriols que aquells que formen les fulles caigudes, la molsa humida i l'herba feréstec.
He vist i he caminat per molts boscos, però el d'avui feia molta patxoca... molta!!!
"Els bolets apareixen a la tardor, en unes condicions misterioses i sovint efímeres, sovint capricioses, s'amaguen però no s'escapen, i porten un variadíssim regal de formes, de colors, d'olors. Es presten a mitificació. Molts bolets són menges delicioses, d'altres poden comportar dolor i mort"
Xavier Llimona.
El borinot de la mort
Fa 9 mesos
2 comentaris:
I on era? O és secret de boletaire?
Ramon Kokamuskes, era al Ripollés... n'hi ha a tot arreu!
Publica un comentari a l'entrada