Avui ha estat un dia especial, no per res especial, però aquest vespre tenia coses a fer, així doncs que per no perdre'm la meva hora diària de rodillo, l'he feta a l'hora de dinar. I ha anat prou bé, m'he quedat sense poder fer la migdiada, els dies que treballo si puc la faig, en canvi el dies festius no em ve la son, curiós oi?.
Un estiu, em va donar per fer la migdiada i la canònica, la canònica és com jo li dic a la migdiada que es fa abans de dinar, deuria ser un estiu de canvis hormonals.......dic jo!!!!!. Tret de canvis hormonals imprevistos, no és bo fer la canònica i la migdiada el mateix dia, és excessiu.
Les virtuositats de la migdiada són prou conegudes per tots, les de la canònica no, per mi són dues, a saber:
1. Arribes a taula amb més tranquil·litat d'esperit.
2. Si no n'has tingut prou, sempre et queda la migdiada.
De totes maneres s'han de tenir nassos per dormir i vaguejar tant!!!!
* Una hora de rodillo al migdia i sense migdiada.
Refugi Mataró. On hi vaig fer una bona canònica i una millor migdiada.
El borinot de la mort
Fa 2 mesos
2 comentaris:
Aixó de la canònica no ho havia sentit mai. Jo amb la migdiada ja en tinc prou, però útimament no la puc fer per motius ben sabuts, la bici, arribe a casa tard i només em dona per dutxar-me i dinar.
Alvaro. La paraula canònica, el diccionari li dona un altre significat, i no el que li dono jo, de fet no hi ha cap paraula per dir el que jo volia dir..........perquè qui faci una migdiada abans de dinar, sense cap mena de dubte, és un mandrós o un vago!!!!!
Però jo ho vaig fer un estiu.
Deu!!!!!
Publica un comentari a l'entrada