dijous, 14 de gener del 2010

Postres d'Aniversari.



"I el postre, direu els llaminers de mena com jo?
El postre és comentar en aquest racó tot sabent que, tard o dora, hi passarà el tiramisú de l'Assumpta, el couland d'en Jordi i el pastís d'aniversari (Satcher, si no hi ha problema) que avui bufarem amb l'Elur."


Òscar.





8 comentaris:

Assumpta ha dit...

Mare meva, quin post!! :-))

Doncs bé, aqui vinc jo, a compartir aquests instants de calma, de pau aquí a casa teva, Alex, sempre envoltat natura, amb música especialment triada per acollir-nos i que ens sentim a gust i amb imatges espectaculars :-))

neus ha dit...

anginescus, avui entre tots em fareu plorar...
sou impressionants.
moltes gràcies per tot, per la companyia, pels regals, pels riures, per la complicitat, per ser-hi, per voler-m'hi.
Bufo les espelmes i tot esteu presents ens els meus millors desitjos, tot i que ja deveu saber que no m'agrada demanar grans coses, però tampoc us explicaré les senzilles que demano.
Que corri el sacher!!!

Àlex... no tinc paraules, de debó. Moltes i moltes gràcies maco :*)

Assumpta ha dit...

Amb permís... jo vaig agafant, eh? :-)) (Ostres, aquests talls de Sacher són ben grossos! mmmmm)

Jejeje s'està bé aquí, eh? Elureta!! ;-))

Jo m'assec aquí a la vora del foc a llegir una estona i ja vaig a fer nones ;-)

òscar ha dit...

El "pastís Sacher", una orgia xocolataire de la reposteria mundial només equiparable a la "Selva Negra", és el culpable que el meu ventre no llueixi tauleta de xocolata (no hi ha millor metàfora) idèntica a la d'un waterpolista d'elit.

L'alexià "Cavall de rodes", una orgia de bons sentiments i detalls setmana sí setmana també, és un dels principals culpables que a la Catosfera aquesta m'hi trobi tant o més a gust que davant de l'aparador d'una pastisseria un diumenge a mig matí.

Refelicito a la llaminera Neus pel seu feliç aniversari però, també, a la dolça Assumpta, al saborós Jordi i a l'exquisid Àlex per garantir, post rera post, una anginesca carta de postres que ni al germà postraire d'en Ferran Adrià se li acudiria.

Sols un apunt final: quína gana, coi!!!

Jordi ha dit...

Com m'agrada la xocolata anginesca!! Suau i dolça, de bon gust, que et deixa un paladar exquisit pels sentits. Ummm... M'estic llepant els llavis.

És pot demanar quelcom més? Jo, passo del primer i el segon i vaig directament als postres!

neus ha dit...

avui m'han regalat una capseta de bombons... i em ve de gust convidar-vos-en... o sigui que aquí els teniu:
http://www.topchuches.es/File.aspx?Fil_ID=36

Assumpta ha dit...

Aquesta xiqueta és més maca!! :-)))

N'agafo un! :-)) Gràcies!!
Smuaaaaaaac!!

Marxo a classe d'anglès, que faré tard!! (és a les 17:30!!) ;-)

Alex. ha dit...

Jordi, a mi la xolcolata també em perd.
El Cor de l'Anginesca i la Fabrica de Xocolata, seria una gran película!

Elur, només un, eh!

Assumpta, tots plegats som uns xocolataires compulsius!