No fa pas massa temps, a un poble del Pirineu, un home ja gran em va ensenyar el reclinatori de la seva mare, el guardava amb la devoció pròpia d'un fill vers la seva mare, i així me l'ensenyava... amb una gran devoció, la mateixa que deuria tindre la seva mare quan el feia servir.
Aquell reclinatori no era gran cosa; fusta vella cau del corc, pols arraconada i desvimetat a força d'agenollar-se.
No era peça de col.leccionista.
Una Porta del Cel, en diria l'Assumpta; un incunable, l’Òscar; una tribuna per veure el Barça, l’Albert; una atalaia al Paradís, l’Elur; i un moble bar de Ikea, el Jordi.
Jo, me l’hagués quedat... per llegir uns quants blocs i alguna cosa més!
...vull dir!
El borinot de la mort
Fa 9 mesos
13 comentaris:
Hi ha tresors que valen més pel que transmeten que pel que són.
Segur que seria una bona atalaia al paradís :) com ho és el teu bloc. Unes fotos magnífiques!
Estic d'acord amb l'Elur!!
El primer de tots els blocs que s'ha de llegir amb reclinatori és el del cavall, Marquès de portes i desglaços, que l'hauria de portar incorporat. L'invent del ciber-reclinatori segur que donaria molts diners a més d'un... vull dir!! Si ho patentem, encara ens farem rics.
Jo m'estaria mirant l'anunci de la Núria Feliu les 24 hores amb reclinatori inclòs! Sants, Sants, Sants, carrer de Sants!
Més d'un partit del Barça, també, el miraria de genolls.
P.D.: Avui hem arribat abans que l'Assumpta!
El teu blog sí que és una porta del Cel!! :-))
Estic tan contenta d'haver-lo trobat!! :-)
No sé a qui dec el favor realment... si a l'Òscar que et citava o al Jordi, on et llegia parlar d'equips de Trivial i em feieu riure tots tres...
I què bé que s'hi està aquí!!
Ai!! què m'oblido!! jajaja que m'ha fet riure el comentari del Jordi que han arribat abans que jo...
Elur i Jordi, és que us he donat peixet ;-))
Qualsevol cosa és bona per veure el Barça, però aquest any juguem tan bé que és necessari estar ben còmodes i tenir un reclinatori com aquest m'aniria de meravella.
Adéu!
Elur, gràcies.
És clar que, els tresors, no tothom sap trobar-los... ni tan sols veure'ls!!!
Jordi, no et dono més títols perquè ja els acapares gairebé tots... encara que no!
Quedes nomenat: La Més Reclinatòria de Totes les Banyeres... Vull Dir.
Assumpta, la veritat és que entre tots ens ho passem bé, molt bé... i lo diferents que som!!, això sí que és gran!
Friso per la pujada a Montserrat, on d'una o altre manera... hi seràs!
Albert, si vas a Roma... de reclinatoris, no te'n faltaran!
El cas és que hi ha tants tipus de tresors com persones, i és una sort perquè així n'hi ha per tothom! I encara que a vegades, moltes, es coincideixi, mai es miren/viuen igual.
I fins aquí la filosofada del dia :P
Salut i bons paisatges pel cap de setmana!!
dimecres vinent estaré reclinat tot el partit. amb un entrepà de carn arrebossada entre les cames, és clar.
hi ha algun sant específic pel barça?
no sé si amb l'entrepà, la bufanda damunt la tele i el nen jesús de quan era petit no sé si n'hi haurà prou. ufffff! :)
Caram Alex! Jo també en un vull un! I el dimecres a xalar!!
Elur, jajajajajjaj m'ha fet gràcia això que dius de la filosofada!!
El cap de setmana ha estat magnífic... com sempre!
Òscar, el Nen Jesus del pessebre d'aquest any... que tingui la cara de l'Iniesta i el Sant Josep, d'en Guardiola!
Ferran, feràs un post del partit des d'allà?
està clar que el paper d'ase el té el bielorús alexander hleb.
ni que pintat! :)
How nice!
Com es pot dir tant amb quatre ratlles… perquè el que dius no està escrit... el que dius és més aviat el que suggereixen, el que fan aflorar quatre ratlles, acompanyades de tant bona música... many thank’s...
Ei! I visca el Barça!!! Però si pel que fos, les coses no anessin bé el dimecres, no passa res.. nosaltres guardaríem el record de que algú sap disfrutar i fer gaudir de un vell bell reclinatori...
Gràcies Fede, tens un angles impressionant, ja el voldria en Shakespeare per ell!
Quedes nomenat Sir Fede, Duc de Igualada, el Bruc i la Penadella!!!
Publica un comentari a l'entrada