Avui diumenge, Montserrat era l'objectiu però, l'experiència i el seny ho desaconsellaven, la pluja d'aquests dies i les baixes temperatures són dos factors que sumats donen gel... i a Montserrat perill, molt perill!!!
L'alternativa ha estat a Sant Llorenç del Munt, a la vessant més mediterrània, poc concorreguda, molt feréstec i plena de corriols gens fressats.
Hem fet una circular des de Matadepera, no explicaré per on hem caminat, seria llarg i avorrit. Tan sols dir que hem passat per camins on mai hi havia trepitjat i que m'han donat perspectives noves del Parc, molt interessants.
Tant la pujada al coll de Nou Cabres com a la Morella m'han agradat força; són dos corriols, fets per homes que de la llenya d'aquests boscos en feien carbó i que ara, com els carboners, semblen condemnats a desaparèixer.
Vista de Montserrat pujant a la Mola.
La Mola.
Rosa dels Vents dalt la Mola.
Amb el Puig de la Creu al fons.
Entre el Turó del Boc i el de les Nou Cabres... el coll.
La Morella.
diumenge, 30 de novembre del 2008
Fressant Camins.
dimarts, 25 de novembre del 2008
Alls i cebes.
A la feina, com cada Nadal, juguem un número de loteria, tot esperant ens tregui de pobres; al matí he parlat amb Madrid, amb qui remena el bombo... diu que sortirà el nostre!
Amb els temps que corren, qui no té un all té una ceba!
Per si em toca:
- Amortitzar la hipoteca.
- Canviar de cotxe.
- Canviar de dona.
- Comprar un raspall de dents nou.
- Comprar el Costumari Català.
Al final, mai toca, però ajuda a somiar i això... no té preu!
Porta de l'església de Tor. Pallars Sobirà.
dilluns, 24 de novembre del 2008
Colors.
Fa un dies, vaig llegir que existeixen no sé quants milers de colors i tan sols unes poques dotzenes de mots que els anomenin, els adjectius redueixin molt minsament la llarga llista. És a dir, no hi ha prou paraules per significar totes les variants possibles.
M'agrada com descriu els colors de tardor en Josep Pla.
Ara, a les tardes, dóna gust d'anar pels camps. Les vinyes es van daurant, les pinedes tenen una capa espessa de verd fosc, les oliveres es nimben d'una grisalla aèria i platejada. Els rostolls van prenent un color rogenc granulat. Tot el paisatge cabria entre una gerra de mel i una ampolla de rom.
Pallars Sobirà. Tardor 2008.
diumenge, 23 de novembre del 2008
Escorrialles.
La fulla tardorenca ha caigut pràcticament tota, ara és a terra fent de catifa, fent un mantell de colors. Al Pallars Sobirà, aquest cap de setmana, el sol s'ha amagat, ha plogut i ha nevat amb vergonya.
Són les escorrialles de la tardor.
dijous, 20 de novembre del 2008
Paraules.
L'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i la Escuela de Escritores de Madrid van crear un espai virtual dedicat a la llengua per recuperar de l'oblit paraules en desús.
Cadascú apadrinava un mot, el que vulgues, a continuació comentava les seves raons. És molt interessant... vull dir, de veritat!
Tot seguit, poso alguns que m'han semblat originals, en el mot i en la raó.
Josep M. Benet i Jornet escriptor, ha triat la paraula: llevar-se
Per les següents raons: Treure del llit. Per següents raons: Jo no apadrinaria cap paraula especialment estranya, m'acontentaria amb apadrinar, i salvar!, alguna d'aquestes tantes paraules que suposadament són completament vives però que en realitat estan desapareixent de manera RADICAL. Són paraules com a part de llevar-se també, aclucar . Avui dia ningú no es lleva del llit i ningú no acluca els ulls. Tothom s'aixeca del llit i tothom tanca els ulls. L'empobriment de la nostra parla avança ràpid i de forma, sembla, inevitada.
Josep Fontanet i Masó (moixaina)
Les seves raons són: Quan erem petits, a Girona, les nostres avies solien dir : Fer Moixaines. Era quan et passaven suaument la ma per la cara en acció de acaronar-te i amanyagar-te amorasament.
Araceli Contreras Porras (galleret)
Les seves raons són: Quan era petita hi havia un camp ple de gallarets a prop de casa. Anava sovint a collir-ne i en feia rams. Més tard vaig saber que també se'n deia "Rosella", em va sorprendre perqué jo sempre havia parlat de "gallarets".
Sílvia Mateu Rodriguez (cantarella)
Les seves raons són: Trobo que és una paraula molt suau de dir i a més a més, em sembla que no és diu molt. Vol dir modulació de la veu en parlar, especialment la que hom nota perquè és insòlita en el parlar propi.
Marc Puig Catalan (somiatruites)
Les seves raons són: Bé, aquesta paraula com molt bé diu la seva primera part, ens permet somiar, somiar en coses fantàstiques que segurament o difícilment mai succeirant però, que alguna vegada tots nosaltres hem imaginat. Tots hem pogut ser per bo o per dolent uns somiatruites i penso que és bo recuperar-ho en el moment del món en el que ens trobem. Somiar i fer-ho despert, ens ajuda a seguir tenint il.lusió en el dia a dia.
Conxi Reig i Sansó (haver de menester)
Les seves raons són: La meva àvia sovint la utilitzava quan es referia a la necessitat d'aconseguir determinada cosa, normalment eren ingredients de cuina "haig de menester més tomàquets per a fer la salsa". Des que sé que existiu i teniu el propòsit de recuperar paraules que utilitzo l'expressió, i sempre em ve al cap la meva àvia.
Inma Riera llácer (menester)
Les seves raons són: Perquè "necessitar" és humà.
Reserva de Paraules.
dimarts, 18 de novembre del 2008
Na Ruscalleda.
Les Marxes a peu són un fenomen que cada cop va a més, tot un indicatiu de salut ciutadana.
N'hi ha una però, poc coneguda; es fa cada any, solament 30 km, una matinal, esmorzar abundant i suculent, la tardor en alça, gairebé tot boscos, en el cor d'una comarca natural única, poca gent... la Ruscalleda de totes les Marxes!!!
A Sant Hilari Sacalm, per Tots Sants... la Marxa Camins de les Guilleries.
Hi he pogut anar dos anys... només!
Pic de Montcalm des de la Pica d'Estats. Estiu 2008.
Estanys de Sotllo i de la Pica.
Baixant de la Pica d'Estats.
diumenge, 16 de novembre del 2008
XXIX Rupit Taradell.
En un dia assolellat, d'inversió tèrmica i tardorenc, he pogut fer la XXIX Rupit Taradell.
Era la primera vegada que hi anava, en tenia ganes, coneixia trams per on s'hi passa i tenia la certesa que no em podia decebre; així ha estat. A la matinada la lluna feia de fanalet, més tard el sol de llevant vermellejava a poc a poc l'horitzó fins mostrar-nos les boires baixes de Les Guilleries.
Tot el camí és per assaborir-lo pam a pam, tant la geografia com els boscos són generosos, per entretenir-s'hi i badar-hi. Un detall: passat el Pantà de Sau hi ha uns esglaons de pedra sota una capa humida de molsa, fullaraca de tardor i heures... m'hi hagués quedat!!!
En resum, una travessa entre el Collsacabra i Les Guilleries molt ben organitzada pel Centre Excursionista Taradell... per tornar-hi!
Pels voltants de Rupit. Desembre 2007.