Sofia Aner Deò, 86 ans, neishuda a çò de Peiet d’Aubèrt. De petita, anèc entà estudi en pòble e dempus entà Vielha tà apréner a cóser. Pendent era guèrra d’Espanha estèc en Tolosa damb ua tia, un viatge acabada se’n tornèc tà casa. Se maridèc tàs 30 ans damb Jusèp Peremartí de Bossòst e pr’amor que sa germana se’n volec anar entà França, eri s’estèren en casa. Eth sòn òme qu’ère un bon electricista aurie pogut trabalhar en Productora mès li atirèc mès era pagesia e s’i dediquèc de plen. Auien 9 o 10 vaques e cavales que hègen a recriar en tot trabalhar tanben es tèrres e es Prats. Hè quinza ans qu’enveudèc e maugrat que non aueren hilhs, a viscut soleta damb era jubilación que li quedèc.
Fernando Atés Bersach, a 82 ans, ei des de çò de Fernando de Canejan e ei maridat damb Genoveva Combalié deth sòn madeish pòble, damb qui auec dues hilhes e un hilh. Siguec hilh solet e de petit anèc entà estudi enquias 14 ans. En casa èren pagesi e auien 7 o 8 vaques e lèu ua norantia de oelhes. As 17 ans se n’anèc entà França, e en tornar, er an 1943, lo empresoèren pendent tres mesi.
As 25 ans se maridèc amb Genoveva e viueren 10 ans en un bordau en Campespin en tot trabalhar fòrca. Non i auie lum e auien d’anar a cerçar eth petròl entàs lampes en Les o en Bossòst. Aué pògues cases i demoren; en d’auti tempsi totes èren damb eth tet de palha, mès s’an esbaussat dejà.
Aué encara se n’encuede d’una cinquantia de oelhes amassa damb eth sòn hilh Fernando que tanben hè de pagés coma eth.
Es Uelhs d’Aran.
Fondacion Musèu Etnologic dera Val d’Aran.
Abriu 2002.
...i moltes més històries anònimes de la Vall d'Aran; un llibre per llegir entre línies, per rellegir i per aprendre!!!
Nota. Directe al Museu de Banyoles.
El borinot de la mort
Fa 9 mesos
11 comentaris:
Posant-hi atenció es pot llegir la mar de bé!! I algunes de les expressions són molt maques! :-))
Ets molt bon fotògraf! Elur i tu sou magnífics captant les imatges de la natura!! :-))
El vídeo em surt molt entretallat... Ho tornaré a provar en un altre moment perquè ja m'imagino què és el que passa :-))
Darrera de cada persona hi ha una història anònima d'algú que segurament ha patit i ha rigut. Anònims, això és el que som! La Núria, una deesa!
Assumpta, és un llibre interessant, francament interessant. Recomane'l a la teva cel.lula!!!!
Jordi, Monsieur Anònim Jordi, ni tan sols Cleopatra esdevingué mai una deessa com la nostra Núria; a lo més... una ombra de la deessa Mairena.
A la meva cèl·lula???
Aaaaah!!! jajajaja
Ostres!!! poses a prova la meva súper-mega memòria blogàire, eh?
Doncs ho he trobat!!!
Alex. ha dit....
Elur, bona tarda!!. L'Espinàs i en Pla són sants civils, i ja se sap que amb els temps que corren els Sants no són gaire venerats. Tu i jo formem la Cèl·lula d'Adoració Literària del Pirineu Oriental.
Assumpta i Jordi, us envejo, sou lectors compulsius, devoradors de biblioteques, formeu la Cèl·lula Literària del Barcelonès i Tarragonès... la més perillosa de totes les cèl·lules.
Jordi, jo també pateixo la síndrome de la hipoteca!!
Jejeje: 9 / setembre / 2009 19:54
Avui ho hauria donat quasi tot per poder-me perdre dins aquestes fotos...
Perquè a Catalunya, on ens queixem tant del maltractament rebut pel català, ignorem completament l'aranès i el maltractem molt més que no pas els altres fan amb el nostre català? nosaltres, que hauríem de ser els més conscienciats en aquest aspecte...
M'han agradat les històries, una llàstimano saber aranès i poder-les degustar de totes totes.
Assumpta, no se t'escapa res!!
Quedes nomenada Deessa en Cap de la Memòria Blocaire.
Elur, amb una mica d'esforç i paciència es pot aprendre l'aranes.
Quedes nomenada Deessa en Cap de l'Aran.
La resta, quedeu nomenats Deessos en Cap del Circ Cric
Ostreeeees Deesa en Cap!! Això és molt, eh? :-))
Sé que tu mai dius res per dir, que tot ho penses bé abans d'escriure... Per això, quan vaig veure lo de la cèl·lula, els primers segons vaig pensar "la meva cèl·lula"? i just quan t'anava a dir que "en tinc més d'una", el meu cervell processava ràpidament amb la meva supercalifragilisticaespialidosa memòria i vaig recordar!! La cèl·lula literària!!! jajajaja
Llavors vaig recordar que era en un post on havies parlat d'Espinàs, el vaig buscar i... tatxiiiiiinnnn!! ;-)
La llàstima és que aquesta memòria no la tinc per coses pràctiques de la vida. Si vaig al supermercat a buscar més de tres coses m'he de fer una llista, no recordo els telèfons, oblido coses que he de fer...
Tinc una meravellosa memòria anecdòtica :-)))
Selectiva Assumpta, selectiva!!!!
Gràcies pel nomenament Àlex! procuraré no deshonrar-lo ;)
Jajajajaja si, Elur, dona clar, selectiva, però el que selecciona són anècdotes, detalls que m'han fet somriure (o al revés, que són tristos) però són "escenes", "moments"... no puc recordar llistes de coses si no tenen sentit per a mi :-)
Això de "Memòria anecdòtica" ha quedat molt raru jijiji
Recordo el primer mòbil que va tenir Josep Lluís... per recordarlo vaig haver de donar sentit a les xifres:
A part dels primers tres números, que era els únics que podia memoritzar (tres!! només tres!! jaja)
73: Any del fitxatge de Cruyff.
82: Any dels Mundials a Espanya.
36: Any en que va començar la Guerra Civil.
Aquell mòbil el va donar als seus pares que no el feien servir i al final va quedar donat de baixa.
Assumpta... m'encantes!!!
un petó!
Jejeje aquesta Elur, Deessa en Cap de l'Aran, sempre em diu coses maques! ;-)
Dos petons, guapa!! :-))
Publica un comentari a l'entrada