diumenge, 20 de setembre de 2009

L'Avetar.



Dissabte, a un humit i frondós avetar, al Pallars Sobirà, amb regust... a tardor!

"Després venen els rovellons. Jo crec que el més bonic dels rovellons és collir-los. Veure en un bosc, enmig de la molsa, la vermellor gloriosa d'un rovelló, és una delícia...
El rovelló és molt bo si te'l menges de seguida després de collir-lo i a la brasa. Llavors té tots els gustos del bosc.
Tenim al Pallars un bolet amb uns noms molt pallaresos i molt bonics, la rosteta o restincle... en altres comarques en diuen verderols o groguets."


El Pallars Sobirà i la seva cuina.
Josep Pla i Duat.
Edicions la Campana.
Barcelona. Febrer 1995.













8 comentaris:

elur ha dit...

oooooooooooooooh has trobat rovellons, altrament coneguts com a pinatells a casa meva!!!!

Quina subtilesa a l'hora de pasar-los per sota el nostre nas...

Saps? no és un bolet que m'entussiasmi gaire... hi ha altres joies de la corona que són delicioses i també tenen tots els gustos del bosc... fins i tot els aromes :)

Crac!

òscar ha dit...

anàl.lisi tècnica:
el blanc-i-negre del clip d'en roy orbison serveix d'inmillorable contrast amb l'explosió cromàtica de les fotografies de la muntanya, en un post que activa tres dels cinc sentits: vista, oida i gust.
pels altres dos (olfacte i tacte) cal visitar el pallars sobirà, indret del qual la única cosa que no m'agrada és el sobirà del nom.

Jordi ha dit...

Et dono la raó, Alex, i si pogués et donaria un rovelló dels grans perquè gaudissis del sabor de la Matagalls-Montserrat!

Albert ha dit...

No t'enganyis, el millor dels rovellons és menjar-los, no collir-los. Però algú els ha de collir primer, així que s'agraeix la feina a aquests caçadors de bolets com tu, jaja.

Adéu!

Alex. ha dit...

Elur, no puc considerar-me un boletaire majúscul, però sí un majúscul de la litúrgia boletaire, a saber: esmorzar i dinar de taula amb becaina inclosa a recòndita casa rural.
I tu... ReCrack!!!

Òscar, Senyor dels Anàlisis. Els cinc sentits no són res si no van de la mà del sentiment, de la afectivitat i de la puresa, en el fet.
Quedes nomenat el més Sobirà de tots els comentaristes... perquè em surt dels bolets!!!!

Jordi, aquest any la Mm ha estat en forma de Pallars, de Pinetell que diria na Elur.
T'he de dir que, la TDT ja arriba al Pallars, és a dir... la Belén Esteban, la Nória, els Telecincos tots, i demés succedanis "culturals".
Per quan la Plaça Catalunya-Esterri d'Àneu?... en plan Ultra Trail?

Albert, si de rovellons n'hi haguessin tot l'any, ens en cansaríem; forma part del ritual tardorenc, cita obligada, jocs florals dins l'avetar, majusculitat majúscula!!!
Et veig maneres de boletaire... vull dir!

Assumpta ha dit...

Ai,ai... sóc tan inculta en tot això que estaria al davant d'un munt de rovellons i no els sabria veure jejeje

A la primera impressió la foto número cinc m'ha fet l'efecte d'un ramat de xais de color verd. Bé, ja sé que no pot ser, jajaja però m'ho ha semblat una mica :-)

Jo m'apunto al bàndol de l'Albert: Vosaltres els colliu (i cuineu!!) i a l'hora de jalar ens aviseu :-)))

Alex. ha dit...

Cèl·lula Rovellonaire del Pirineu:
Elur recol·lectora per la vessant est, Òscar resseguint el flanc oest, el Jordi pel dret, l'Assumpta i l'Albert asseguts damunt una soca, i un servidor ensuma un final en forma de dinar... majúscul!!!

Assumpta, un ramat de xais verds?!?!?!?!?!?
...poder a Mart!!!

Assumpta ha dit...

Albeeeeeeert, miraaaa, que ens donen menjar aquí :-))

És un ramat de xais marcians, clar ;-))