Al Ripollès, a les seves muntanyes.
Sota la musicalitat dels trons, la pluja, la calamarsada i la boira; trescar per suaus i poc concorregudes carenes produeix un efecte majúscul… de immensitat i de petitesa alhora, m’agrada, m’agrada molt, m’agrada sentir-me immensament petit.
…molts isards!!!
El borinot de la mort
Fa 9 mesos
8 comentaris:
Noucreus?
Ai Àlex... no saps pas com s'agraeix que siguis aquí... que bé poder-se desintoxicar una mica de tot plegat amb Mozart i imaginant-te sota una pedregada per aquests monts de déu... mira que m'agrada el mal temps, però a muntanya en fujo cames ajudeu-me... poruga que és una, vès.
Una fotos meravelloses. I ja pots anar disfrutant de la teva 'petitesa' tant com vulguis, amb l'única condició de que en tornis sempre, è!? que ens ho has d'explicar!
Estic absolutament d'acord amb Elur :-)
Aquest vídeo és un regal per l'oida i la vista, igual que les teves fotos, sempre tan maques, sempre transmentent aquesta sensació de pau...
Aquest blog és especial...
Aquí és com si marxessin algunes preocupacions i maldecaps i ens arribés sensació de calma :-)
Gràcies!! :-)
Ja et pots sentir petit al costat d'aquestes grans fotos!
Adéu!
El nou creus és a Núria, no? Que no la Núria té nou creus! Malament si ja l'enterrem, jove que és una, vès. (made in Elur).
He vist fotos que m'han recordat la part de dalt del Mont-Joly, als Alps. Aixxxxxx.... quins records de la TDS!!
Adéu, majúscul!
hola de nou... vinc a pispar-te una miqueta de música mentre comento altres blogs jeje :-))
Alex!!! jajajaja
Acabo de veure aquest comentari teu a ca l'Albert i m'ha donat un atac de riure!!
Alex. ha dit...
Moltes felicitats als premiats, veig que els meus cavalls guanyadors són un desastre, ho dic per tots els anginescs!!
Albert, jo no vaig participar, perquè hagués estat un autèntic desastre... i perquè no hi havia premi de consolació, vull dir!
De totes maneres, et felicito pel concurs i tot lo que ens has ensenyat... crack!!!!
...........................
Òscar, Jordi, Elur... què ho veieu?? jajajaja
contxos ... les fotos són fantàstiques com sempre i el clip mostra imatges de traca i mocador.
fa uns dies vaig dir que la música clàssica ni fu ni fa. doncs ... retiro lo dit sempre i quan l'ha acompanyin postals així.
ps: l'àlex, de bona pasta com és, confiava exageradament en els anginescs concursants. això passa per no fer trampes! :)
Elur, sí... Noucreus. Quedes nomenada Senyora de Noucreus, un indret únic!
Assumpta, gràcies. Quedes nomenada Senyora de Fresser, és el pic del costat del Noucreus, a sota mateix hi neix el riu que porta el seu nom.
Albert, Senyor del Gra de Fajol, és el pic que hi ha davant del Fresser, té unes vistes espectaculars.
Jordi, Senyor de Torreneules, que no és lo mateix que el Senyor TorreCollons!! ...i des de dalt et veia!
Òscar, Senyor de Tot, perquè encara no he trobat un pic a la teva alçada!
Publica un comentari a l'entrada