Cap de setmana majúscul, concert de tempestes a dojo, els rius Freser i Ter baixaven tan plens que de ben poc no s'emporten Ripoll pel davant.
Tan dissabte con diumenge vaig sortir en bici, sempre amb la pluja amenaçant. El primer dia varem fer de Ripoll a Montgrony i tornada, no són gaires kilòmetres però el desnivell final és bastant costerut. Ja el diumenge, l'itinerari va ser més llarg i sobretot el desnivell acumulat, fent Ripoll fins a Ribes de Freser i a partir d'aquí pujant a Bruguera, Pardines i El Serrat, tres pobles que envolten Ribes, de tornada tot baixada.
El Ripollès és una comarca que cap al nord fa olor a un Pirineu dolç, cap al sud hi té serralades prepirinenques magnífiques que moren a la Plana de Vic, al est el paisatge es confon amb la Garrotxa i al oest és ple de muntanyes i boscos silenciosos. És molt difícil descriure aquesta comarca en quatre línies... impossible!!!
El Ripollès és molt més que una Tribuna de Liceu.
* Dos sortides a Cavall de Rodes amb el Pepe i el Cèsar.
Vista des de Bruguera.
El Cèsar.
Pujant a Pardines.
Calamarsada caiguda dissabte a Camprodon.
El borinot de la mort
Fa 1 mes
2 comentaris:
Quiina sort això de tenir un Liceu obert a tothom i que no s'hagi de pagar!!
Jordi, no sé si has aguantat els 11 minuts amb 11 segons del Aprenent de Bruixot de Paul Dukas, si ho has fet... et felicito, valia la pena!!!
Un abonat a Tribuna de Liceu.
PD. El dia de la NQ vaig estar parlant amb un altre espectador o participant passiu. No coneixia res de la Historia de Núria... anem malament, molt malament. Així no surtirem pas mai de la crisi!
Publica un comentari a l'entrada