Antonia Font. Alegria.
Cau es sol de s'horabaixa dins s'horitzó, damunt la mar arrissada es avions. Cau es sol de s'horabaixa vermell i calent, me sala i m'arengada sa pell. Es penyassegat i una pluja suau de pols estelar. Cau es sol de s'horabaixa i plàcidament sa gent se dutxa i ompl es carrers. Cau es sol de s'horabaixa dins es meu cor, tothom m'estima i jo estim tothom. Falla sa corrent ses fireres no vendran cacavets. Alegria, ses velles se xapen de riure, es dies s'acaben, i es fars il.luminen ses góndoles entre ses cases. Alegria, ses òrbites en sincronia, i es ovnis se pinyen i deixen un cràter per sempre dins sa meva vida... alegria. Es municipals, és evident, fan aparcar bé a sa gent.
* Una hora de rodillo... alegria, aviat ses dies de feina s’acaven i arriven ses dies de vacances!!!
El borinot de la mort
Fa 9 mesos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada