dilluns, 16 de juny de 2008

Dejuni de Cavall.



Asclar llenya. 9 de novembre de 1919.

Lo mal temps convide a treballar per casa i m'hai posat a esclar llenya. Al cobert hi ha una bona garbera de tions i buscalls massa grossos per anar al foc de la cuina. Hai barreiat arbres de tota mena: oms, freixes, lledoners, roures, alzines... i d'altres. Alguns s'asclen amb un cop de destral però els més forts, roures i alzines, necessiten maça i tascons de ferro. Ja ho diuen: un bon tió, un bon tascó. Tamé fem servir una maça de fusta que no fa malbé les pitges i els tascons, però que requerís més força. Al cap d'unes hores m'ha quedat un bon monter de buscalles, ascles i estelles que duraran molt temps... si Déu les guarde del foc.

Nant-li'n fotent i nant-li'n refotent. Dietari d'un pagès del Pallars 1919.
Antoni Xavier Barbal Espot.
Garsineu Edicions. Tremp 2008.

Cap de setmana de dejuni de Cavall, que no de fer i veure moltes altres coses, com ara trobar aquest dietari o bloc del 1919... poder el primer que es va fer al Pallars, o no!!

* Hai fet un hora de rodet i demà tamé si Déu me guarde lo cavall del foc.

4 comentaris:

Jordi ha dit...

que tal maco ?
Demà diuen les males llengues que fará solet del bó,a veure si es veritat,quin any mes dolent amb el mes i pico de pluja que portem,dillns i dimarts aqui a plogut,aixi que poca bici e fet aquest mes encara que hagi fet la bonaigua,pero vindré de les vacances espero amb motivació per tornar a fer molts kms i aprofitar les tardas.
una abraçada crack !!!

P.D.- Quin diari mes bó,surten paraules de les antigues,molt impresionant!!!

Alex. ha dit...

Jordi, aquest llibre el vaig trobar dissabte, és genial!!, però millor és poder escoltar-ho en directe al Pallars, bé... no és tan radical, però Déu n'hi do!!

La pluja no fa content a tothom, els ciclistes s'emprenyen, però el camp està com mai.

Bones vacances i que allà on vagis t'ho passis molt bé. Força amb "lo cavall".

Una abraçada!

Jordi ha dit...

Ostres pallarès de l'antic!! La meva parella és d'Esterri d'Aneu i quan s'ho proposa parla gairebé com el del diari!! jejeje

Alex. ha dit...

Jordi Casanovas, al principi d'anar al Pallars a vegades no entenia el que em deien... desprès d'uns quants anys encara a vegades no me'n surto.

El lleidatà i el pallarès són un tresor!!!

Records a la teva parella de les Valls d'Aneu.