Fer la pau!!!

Al voltant de l'arròs bullit gira la dieta dels descompossats, passes gana i un rajolí et roba les forces, però dissabte quan torni del Bachimala us asseguro que faré la pau... i tant que la faré!














Vaca pasturant... fent la pau!!!

Alteracions físiques.

* Dies de calor i descomposició.










Tavascan. Pallars Sobirà.

Atansar la humilitat.

L'objectiu era fer, junt amb el Jonathan i el Juan, la Travessa Cavalls del Vent en dos dies.
Després de 1600 m. d'ascensió el cos va dir prou, mal de cap i malestar general... lo millor era plegar o hagués fet un pet que el focs d'artifici s'haurien vist fins i tot a les Coves de Collbató. Vaig mirar d'enganyar el cos, però no!
Aconseguir qualsevol fita estimula l'autoestima i en menor grau la humilitat, difícil binomi, no aconseguir-la et fa atansar la realitat.

No tinc cap dubte, aquest parell ho tornaran a fer... però ara en menys de 24 hores, jo, en dos dies ja firmo!!

Bona Revetlla de Sant Joan!

Vespra de Sant Joan,
un rebombori gran:
se sent el tabalet,
la dolçaina i gent
que alegre s'afanya,
a tall de comparsa,
formant desfilada
feliç i exaltada.

EL DETALL: El Joan es posa de puntetes per no semblar tant menut... és un petit gran home!

Feina, Cavalls i Glaceres.

Molta feina i poc temps, millor així que no pas caçar mosques.
Avui m'han truca't per sortir aquests dies amb el Cavall, però no crec que sigui possible, si més no amb el de Rodes, marxo a fer altres cavalls, Cavalls del Vent, ja ho explicaré!

* Dies de poc Cavall, a poc a poc com les glaceres.

Més dejuni.

Molta feina!

* Avui no hai fet res... caguntot!!!

















Racons de primavera al Pallars Sobirà.

Dejuni de Cavall.

Asclar llenya. 9 de novembre de 1919.

Lo mal temps convide a treballar per casa i m'hai posat a esclar llenya. Al cobert hi ha una bona garbera de tions i buscalls massa grossos per anar al foc de la cuina. Hai barreiat arbres de tota mena: oms, freixes, lledoners, roures, alzines... i d'altres. Alguns s'asclen amb un cop de destral però els més forts, roures i alzines, necessiten maça i tascons de ferro. Ja ho diuen: un bon tió, un bon tascó. Tamé fem servir una maça de fusta que no fa malbé les pitges i els tascons, però que requerís més força. Al cap d'unes hores m'ha quedat un bon monter de buscalles, ascles i estelles que duraran molt temps... si Déu les guarde del foc.

Nant-li'n fotent i nant-li'n refotent. Dietari d'un pagès del Pallars 1919.
Antoni Xavier Barbal Espot.
Garsineu Edicions. Tremp 2008.

Cap de setmana de dejuni de Cavall, que no de fer i veure moltes altres coses, com ara trobar aquest dietari o bloc del 1919... poder el primer que es va fer al Pallars, o no!!

* Hai fet un hora de rodet i demà tamé si Déu me guarde lo cavall del foc.

Sol al Pirineu.

Per fi, sembla que aquest cap de setmana farà sol...i al Pirineu hi podrem copsar el moment!!!

* Una hora.