dissabte, 6 de setembre de 2008

De reüll.



Pel meu gust, el millor mes per caminar és el setembre, els dies encara són llargs, el vent que anuncia la tardor deixa un paisatge net i ja no fa calor.

Aquest matí he sortit de Matadepera direcció el Monestir de Montserrat, amb un ritme ni massa fort ni massa amable, sense mandra i sense parar he arribat a Monistrol sota un cel encapotat i he girat cua, per tornar sota un plugim que a estones es feia pluja, la barreja d'aigua i suo a la cara és tota una sensació de vida, un misteri!!

Tant d'anada com de tornada he imaginat fotos, però per no trencar el ritme, allà s'han quedat. De totes maneres, com que demà hi torno amb la colla i el pas serà d'anar fent, doncs aprofitaré!

* Al arribar a casa, el Cavall m'ha mirat de reüll... i és que no es pot fer tot!!!


















Quan pujo a la Pica, cada any, m'hi deixo els ulls!!

2 comentaris:

Jordi ha dit...

Com el tinguis més abandonat encara hi haurà un motí!! Cuida'l que després no et voldrà!!

Jo quan vaig a caminar sempre duc la càmera de fotografiar i mai deixo passar l'ocassió de tirar alguna foto (masses i tot diria). De totes maneres si tens l'opció de tornar, aquestes fotos que t'has imaginat guarda-les i quan hi tornis a passar no dubtis en fer-les realitat.

Alex. ha dit...

Jordi, el cert és que tirar endavant varies coses no és fàcil, si més no complicat.

Jo, em passaria el dia fent fotos... un altre hobby per tirar endavant!!!