Si el Pirineu de Girona és més amable i arrodonit, el de Lleida és més feréstec i salvatge; si en el primer la gent té un parlar més greu, en el segon, la conversa sona com una cantarella melosa.
Caminar per les muntanyes del Pallars Sobirà, al Pirineu de Lleida, a l'octubre i al novembre, és fer-ho en la més absoluta tranquil·litat, no hi queda gairebé una ànima. L'estany del Port i el de Mariola són dos racons d'aquest món tant feréstec, salvatge i melós
Cap de setmana molt assolellat, sense fred, vent, ni núvols. Als vessants nord, a la part més alta de les muntanyes, s'hi trepitja neu... neu que molt aviat tornarà a cobrir-ho tot.
* Mitja hora de fúting.
Pic i Estany de Mariola.
Serra dels Canals des de l'Estany de Mariola.
Pic de Mariola des de la Collada de Montarenyo.
Port de Tavascan (al centre) des de la Collada de Montarenyo.
Pic de Marterat i Estany del Port, baixant de la Collada de Montarenyo.
Estany del Port.
El borinot de la mort
Fa 1 mes
2 comentaris:
Les fotos impressionants! Quina enveja Alex!! Tot el Sobirà és preciós!!
Ara mateix... segur que està nevant!!
Aquests dies posaré alguna foto més del cap de setmana.
Sàpigues, que al Sobirà hi busquen gent emprenedora!!
Publica un comentari a l'entrada