L'isard és un animal del Pirineu que sempre m'ha captivat. Per regla general és ell qui et veu primer, a mi m'agrada que sigui al reves, m'agrada sorprendre'l... i de ben a prop. Avui ho he tornat a aconseguir, era al camí de Núria a Fontalba quan l'he caçat a pocs metres. De seguida m'ha vist, l'alè se li ha aturat i la sorpresa ha embolicat la seva mirada.
Cap de setmana donant un cop de mà, com ja és habitual, a la Duatló de Núria. Sense temps per res més, ni tan sols per fer una fotografia a la tardor, a les boires o a un isard sorprès.
...també he caçat a una blogera molt activa, la Mariona!!!
El borinot de la mort
Fa 1 mes
2 comentaris:
Compte amb la Mariona que va molt forta!! És finisher d'una ironman!!
Un blog molt amè i interessant el seu.
És millor persona que esportista... que també. L'apunto a la llista de bona gent!!!
Publica un comentari a l'entrada