dijous, 29 d’octubre del 2009

Una Íntima Manera D’Èsser



Catalunya és un país de coses petites, de curtes distàncies; tot hi és a la mesura de l’home i precisament per això tot hi té un pes terrenal molt acusat. Dins aquesta terra, dins els límits escassos de la seva geografia, la personalitat de les coses, dels èssers humans que hi habiten, agafa una característica, un perfil, una cristal.lització decisiva. Si geogràficament el nostre país és un dels més diversos d’Europa, en el sentit que dintre distàncies curtíssimes s’hi produeixen els contrastos més abruptes, més subratllats, que us pugueu imaginar, tot hi sembla tenir, dins aquesta diversitat, una personalitat radiant i plena, gairabé explosiva. Com més petites són les coses, més força individual tenen; com més petites són les distàncies, més diversos són els matisos. Per als qui vivim en el pla i en la petita o mitjana muntanya, és a dir, per a la immensa majoria de la població humana que viu en aquesta terra, aquestes observacions formen part de la nostra íntima manera d’èsser, de la nostra constitució física.

Guia de Catalunya.
Josep Pla.
Edicions Destino.
Barcelona, setembre de 1971.


















dilluns, 26 d’octubre del 2009

La Brama.



Dissabte i diumenge immers per engorjats corriols pirinencs vestits de tardor, quan som al punt àlgid, amb generositat; les valls de l’Alt Pallars queden en calma, silencioses espectadores dels diaris i alhora subtils canvis més coloristes, brillants i vius que a qualsevol altre època de l’any; amb un final en forma d’encisadores catifes.

I de fons... la brama!!

















dimecres, 21 d’octubre del 2009

"Paranostric."



"El fill de la terra té idees clares i precises del món que entorn seu revolta. Sap l’hora que és, durant el dia pels rellotges del sól segóns la sombra que projecten i, a la nit, els trillons de la volta estrellada li indiquen quan serà l’hora de matines., els núvols ajaçats a l’esquena de les altes muntanyes li senyalen si tindrem pluja o temporal com també coneix els senyals que certament la pressegien. Té el seu “paranostric” que mai s’equivoca i que li fa saber les temporades de plantar la terra conreada, i quan l’hora de replegar la messa és arribada.

La vida a pagès ve a ser un regne apart si es compara amb qualsevol altre estament, sigui d’artesania, la indústria, el comerç o les carreres seguides a la Universitat o al Seminari.

Entorn de la “Masia” s’ha creat un petit regne…"


La Vida a Pagès.
Salvador Vilarrasa i Vall.
Imprenta Maideu.
Ripoll, 1975.






dilluns, 19 d’octubre del 2009

Assolellada Becaina.



Pa de sègol, xolís, formatge, truita de patates a la carmanyola, fruita i la bota de vi.

Una setmana després, altre cop, dalt la Roca Cigalera; però ara sense boira, sota un dia magnífic, frisava les extraordinàries vistes que des d'aquest pic menor es tenen, amb un estómac moderadament ple i plenament feliç...assolellada becaina.

Tota la gama de tonalitats, de la mel al conyac, és als boscos caducifolis i en el pèl dels isards.

















dimecres, 14 d’octubre del 2009

Badar la Tardor.



Dies d'una generosa claredat lluminosa fruit del vent, un silenci preludi del gebrador fred, submergir-se en el lleu sorollar de la natura, olorar la humitat del sotabosc, resseguir amb la mirada la suau dansa d'una fulla... tot badant la tardor.

...i no cal més!

Feu-me aquests exercicis un cop al dia, la millora és immediata!!

















dimarts, 13 d’octubre del 2009

Cims Menors.



Amb la il.lusió de tornar a fer un cim gens conegut, caminava diumenge de matinada pel Pla de Boavi al Pallars Sobirà, intentant retrobar aquelles espectaculars vistes que des de dalt la Roca Cigalera tindria.

Un cim menor a l'ombra de la Pica d'Estats, el Sotllo, el Monteixo..., però, major a mirades atentes. Pensant tota la setmana ser-hi, jeure dalt de tot, resseguir tots i cada un dels cims que l'envolten i descobrir quelcom més... un altre racó amagat!!

Diumenge d'una fina pluja dins la boira, i sota un fort vent al cim de la Roca Cigalera.













dimarts, 6 d’octubre del 2009

Paradoxes!!



És l'únic cap de setmana de l'any on, tot hi passar-lo al Pirineu, presses, estrès i pressió són una mateixa cosa.

Donant un cop de mà a la Duatló d'Alta Muntanya de Catalunya.

Entre els corredors s'hi podia veure en Poltrona, la Feliu, el de Banyoles, la Rosell, la Mairena, el Sr. Bachs, la Esteban i... en Patsi!!

Un temps excel.lent.