Més enllà de nadalenques costums de tota mena, benintencionades i arrelades tradicions, jo, em quedo amb la Nit de Nadal… per la seva absoluta senzillesa, magnífica grandiositat, i gairebé desapercebut fet.
Bon Nadal!!
"Quan era xic, lo meu pare me preguntave: què t’estimes més, set forats al cap o un tou d’abelles al cul? A jo les abelles sempre m’han fet por per les fiblades, però la mel è molt bona. Així que avui, ajudat pel mosset, hai Aubert lo tou de la Farratgeta, hi hai fet fum amb bobina seca i amb la cara ben tapada hai anat traient les bresques més plenes posant-les dins d’una farrada. Amb tot i amb açò, n’hai deixat una bona reserva, perqué la tardor s’atanse i sense res per menjar, les bestioles se morirín ben aviat. La gent ja ho diu: no es pot matar tot lo que è gras!"
Nant-li’n Fotent i Nant-li’n Refotent.
Dietari d’un pages del Pallars. Any 1919.
Antoni Xavier Barbal Espot.
Garsineu Edicions. Tremp 2008.
Severino Pallaruelo i el Pirineu profund del segle passat són una mateixa cosa; els seus llibres de contes, realitat o ficció, desgranen personatges d’un perfil completament impregnats de l’entorn propi; històries sovint d’un final no gaire feliç, però, plenes d’una copsadora realitat, amable duresa, sibil•lina felicitat, valls fondes!!
En el fons, són relats extrapolables a qualsevol lloc, doncs, tenen la condició humana a vessar.
En Severino Pallaruelo pica fort el Tió... la soca vella del Pirineu, per treure-hi el millor de dins!!
NOTA. Realitat o ficció, en el YouTube, un Albert Pla apoteòsic… Caganer Nadal 2009 Creu de Sant Jordi.
Assumpta ha dit...
Jo no tindré Nadalenca Panera, però si algú em vol regalar alguna cosa, doncs jo accepto, eh? :-)
No dic que faré l'any que ve, o l'altre o... però, de moment, m'agraden més els llibres de paper :-))
Vaig a escoltar la cançó perquè en obrir la finestra de comentaris s'ha tallat jejeje
Per cert, quina preciositat de fotos!! :-))
òscar ha dit...
A la panera que t'envio, amic Àlex, a més de llibres electrònics a "cascoporro" hi trobaràs un grapat d'abraçades que, virtuals o no, són ben sinceres.
També un caganer d'en Fèlix Millet (lo més "cool" aquesta temorada) i un entrepà liofilitzat de carn arrebossada per aquells moments en que calgui un pèl de sort.
elur ha dit...
Doncs marxant un paneró amb 365 abraçades i bones caminades plenes d'alegria.
Els llibres electrònics... doncs també, va. Però jo tiro més cap a l'Assumpta, el paper m'agrada molt, sobretot reciclat!
Un petó!
Jordi ha dit...
Jo em quedo de totes totes amb els llibres de paper. No fotem, que tenen més encant!
Jo a la panera col·laboro amb turrons Mairena, neules Feliu i cava Bachs. Ah! I escopinyes negre de Banyoles! Me les deixava!
Amkiel ha dit...
Amb això del llibre electrònic tinc un gran dilema. M’agrada moltíssim llegir i encara més el tacte dels llibres, la seva olor el primer cop que s’obren, el passar pàgina i haver de comprovar que no hagin passat dos, posar el marcador com una banderola en el cim de la delectança. Però sé que és insostenible que tothom puguem gaudir d’aquest delit, en els boscos pensant, clar està. I per tot plegat sento proper el sacrificar-me per allò que estimo, passant-me a la fredor electrònica.
Tanmateix, també penso que encara està massa verda aquesta tecnologia, a més de pocs títols disponibles. Potser per la panera de l’any que ve. Mentrestant intentaré llegir el màxim possible a la vella usança.
Aviat arribarà el Llibre Electrònic, deixant enrere el suport de paper i tot el seu romanticisme propi; l'encant del tacte, el punt de llibre, el xiuxiuejar de les pàgines, diferents olors...
El llibre electrònic, com ara la bloc-esfera, ens ajudarà a aprofundir més en el sentit immaterial del romanticisme, creant lectors més puristes, més lliures, menys acotats.
Quan em feu arribar la Nadalenca Panera... poseu-m'hi un Llibre Electrònic.
Els Armats.
A la tarde del Divendres Sant si feve la professó dels armats. I puiave gent de tots els poblets de la rodalia. : Escàs, Caregue, Altron, Sorre, Saurí, Bernui…
Hi havie setze armats que portaven lo pas amb lo ritme dels tambors. Al radere Jesús amb la creu al coll acompanyat de tota la turba de jueus, que amb rames de gavarnera o de gaurrè, feven veure que el pegaven i escupinaven.
A cada estació lo capellà li llegive lo que li havien fet; acabat de llegir jo portava una corneta i “tiiit!”, a la següent parada.
Lo quin feve de Jesús sempre ere un home voluntari, i amb allò que feven veure que el pegaven, de vegades a algú se li escapave alguna flingastada. Una d’aguelles li va tocar de ple. L’home enfadat digué: “Mecagon…, si em feu emprenyar us foto la creu al camp de Cardaire!”.
Un Forat Entre Monts.
Recull oral a la Vall d’Àssua.
Josep Colom.
Garsineu Edicions. Tremp. Juliol de 1996.
Cap de setmana llarg!!… o curt!?, però ple…!!
Molt Anginesc... el Tour 2010!!
Gener. Cremallera de Núria.
Febrer. Sant Miquel del Fai.
Març. Esterri d'Àneu.
Abril. Setcases.
Maig. Pla de Boavi.
Juny. Montanisell.
Juliol. Olot.
Agost. Folgueroles.
Setembre. Les Golondrines del Port de Barcelona.
Octubre. A casa l'Òscar.
Novembre. Boldís Sobirà.
Desembre. Al Pati dels Tarongers de la Generalitat de Catalunya.
“Si la llaurada és ben feta, s’hi veu el paral•lalisme dels solcs oberts i fins el dels terrossos d’un mateix solc. Aquests, sovint una mica difícils d’apreciar, justament perquè el mateix pes dels terrossos desfà la geometria de la llaurada. Majorment si el país és sorral, terraprim. On l’argila domina, el terrós es manté i costa prou desfer-lo. És el terrafort.”
Un Any a Pagès.
La comarca d’Olot: una agricultura cerealista i de subsistència.
Ramon Llongarriu i Monsalvatge.
Llibres de Batet. Olot 1995.
Dissabte a l'Hostal Moline, a l'ombra del Puigmal, traient el ventre de pena.
Diumenge a Sant Llorenç del Munt, a la Mola, esmorzar de forquilla.
...sadollant un país!!!
Diumenge passat a la Rupit-Taredell, com ara fa un any, i espero que d’aquí a un any; la zona s’ho val, geogràficament tan feréstec, amb majúscules cingleres, humits boscos de barruguets, espectaculars miradors de Creu de Sant Jordi com ara el Salt de la Minyona... on empastifar-s’hi d’un bullit de silencis!!!
Fi del curs de GPS!!
Des de fa tres setmanes estic fent un curs bàsic de GPS, amb pràctiques de camp incloses, és un curs sense grans pretensions, molt d'anar per casa, però força complet, som una trentena de persones cosos humans d'esperit trescador, inclosos jubilats i prejubilats, velles glories de l'alpinisme català, icones federades, paraules com ara "georeferenciar" o "sistema geomètric" o "datum", arriben a produir més d'una esotèrica, abduïda o fins i tot sincopada expressió colectiva, però tots tenim molta voluntat i ganes d'aprendre, ens avenim força i dins la nostra més que evident ignorància GePeSiana, riem!!
El Manolo és el nostre guru i chaman, de manera continguda en sap molt, diu que si tenim cap dubte preguntem, el fet és que gairebé ningú fa preguntes... i és perquè el Manolo s'explica de manera continguda molt bé; tot i això, n'hi ha més d'un que repeteix curs... per tal d'aprofundir coneixements, jo, espero no repetir i aprofundir coneixements, ni que sigui de manera continguda, ara.
Diumenge, a la Rupit-Taradell, al estil clàssic... sense GPS!!
Dissabte per les muntanyes de Núria, diumenge pels voltants de Sant Hilari Sacalm a la Marxa dels Camins de les Guilleries.
Tant dissabte com diumenge, caminant; felicitat extrema, sense moderació, isards al Ripollès, alzinars i rouredes esquitxats per castanyers i avetoses a les Guilleries, en un cap de setmana tardorenc on només hi faltava el fred.
Aviat la neu!!
