Pels camins de molts pobles s'hi pot trobar a les padrines caminar; curiosa estampa la d'aquesta gent gran que sense mandra surten a passejar i a fer salut. Herois Anònims.
De fet, per anar a caminar, no cal gaire cosa; n'hi ha prou amb una samarreta, un pantaló curt i unes sabatilles, res més. Hi pots anar-hi tot l'any i a tot arreu. Acostumar-se a caminar de petit és molt bo, tant... que de gran ja no costa gens tornar-se un Heroi Anònim.
A Catalunya hi ha molta cultura de muntanya, d'anar a caminar. La FEEC, ja fa uns anys, coordina la Copa Catalana de Caminades de Resistència on aglutina Marxes de 45 a 100 km de distància, organitzades per diferents entitats excursionistes de manera absolutament altruista. Herois Anònims.
Totes aquestes Marxes tenen un caràcter no competitiu, tan sols és qüestió d'arribar en un temps màxim, el mínim se'l posa cadascú. És molt difícil descriure l'ambient que es respira en aquestes proves; bons companys, molt patiment personal, esforç acumulat i felicitat final. Herois Anònims.
Sant Jaume de Arestui. Pallars Sobirà.
Baiasca i Arestui des de Sant Jaume.
dimarts, 11 de novembre del 2008
Herois Anònims.
diumenge, 9 de novembre del 2008
Quan els Garrics Esgarrinxen.
Cada any, per aquestes dates, l'Unió Muntanyenca Eramprunyà organitza la Marxa del Garraf i cada any som més gent… més valents!
Em fa l’efecte que el Parc Natural del Garraf s’escapa de les mirades del gran públic, és la Ventafocs dels Espais Protegits i és perquè demana un major esforç en la percepció de la seva geografia, vegetació o fauna; però això, al meu entendre, ho fa encara més interessant. Si teniu temps i ganes, entreteniu-vos en la web del Parc.
El dia ha estat molt bo; cap núvol, el mar en calma, la temperatura agradable i els garrics esgarrintxant-nos les cames. Hem arribat tots; el Jordi, la Mery, l’Eudard, l’Albert i qui escriu això.
Molt breument he vist al Jordi, no dic més perquè d’aquí a uns dies, ja diré el que hagi de dir, quan parli dels… Herois Anónims.
divendres, 7 de novembre del 2008
Crema Catalana.
Recordo, de petit, una tia-àvia soltera. Els diumenges, per postres, en comptes del clàssic Tortell, menjàvem la Crema Catalana que feia la Tieta, hi tenia la mà trencada; el seu secret... la canyella!
Havent dinat sempre feia la becaina en el balancí, on el cap li ballava amunt i avall amb gran precisió litúrgica. Jo, en la meva innocència, m'entretenia sentin-la roncar sense por, tot veient-li regalimar la son, era un joc com qualsevol altre. Les seves, eren unes migdiades plàcides.
Avui, desprès de dinar, he fet la becaina; he roncat i he regalimat, però la Crema Catalana... encara se'm resisteix!
* Suant al gimnàs.
dijous, 6 de novembre del 2008
Mots Encreuats.
Benvolguts lectors, benamades lectrius:
L'autor d'aquest bloc té el deure de fer-vos avinent que avui, en contra d'allò que estava previst, no hi haurà cap nou post, puix la màquina de rentar se m'està a punt de parar.
El dia ha estat de treva, al matí encara nevava a les parts altes i també s'han vist flocs voleiar a molts indrets.
En un país tan sec, ossificat i recremat s’arriba a percebre –quan plou– la felicitat voluptuosa de la terra, els arbres i les herbes.
Diuen que a partir d'ara la temperatura de la tardor es farà més present. S'acaben els extres de bonança i aquest any la dita sembla complir-se: Per tots Sants capes i mocadors grans.
Ahir vaig estar caminant per la regió del Chouf (o Xuf si calgués catalanitzar-lo), les muntanyes on viuen els drusos. A Ain Zhalta hi ha una reserva de cedres realment agradable, on regalar-te una estona de calma.
He estat llegint un llibre tan bo, tan ple d’expressions encertades, que pensava: “has de començar a prendre notes, això de llegir sense quedar-te res ja no pot ser…”. Però no ho veig clar, perquè els llibres no els vull subratllar, i anar anotant-ho tot és una llauna.
Servidor: ¿Qué pasa?
E: ¿Pero que haces aquí dentro? (Servidor és a la Biblioteca) ¿Te has perdido?
Servidor: Me estoy culturizando un poco, que de tanto en tanto no va mal...
R: Pero qué personaje más lamentable... En lugar de estar en una terracita tomando una cerveza...
E: Sí, con el buen tiempo que hace que está a punto de diluviar... (dirigint-se a mi) Tú con la poca pasta que te gastas, seguro que has preguntado si había que pagar para entrar, y como que es gratis vienes a pasar aquí el rato. “¿Cuando vale el carné de socio? ¿Nada?” y encima te exiges que te pongan un café... Y no te lo pierdas, que encima se sienta en las butacas, no en la sillas de de madera... (mira el llibre que porto) Qué te estás leyendo, ¿la enciclopedia? ¿Vas por la letra T?
Servidor: Sí, T de Te daré la tierra. El libro que me estoy leyendo.
E: Pero si pareces un Testigo de Jehová.
Servidor: Para Testigo de Jehová tú, que vas con camisa blanca y pantalón negro y solo te falta la chapita...
E: Pero si los libros tan gordos sólo sirven para clavar chinchetas o para nivelar sillas o mesas...
Bueno aquí nos quedamos hoy. En la próxima actualización contaré los avistamientos de las marismas de Alday que también fueron interesantes. Ya sabéis que podéis pinchar en las fotos para verlas a mayor tamaño y que cualquier ayuda será bien recibida. Gracias de antemano. Espero que os guste y un saludo.
dimarts, 4 de novembre del 2008
Un bon regal.
Hi ha llibres que amb el anys guanyen en valor, aquest és el cas del Costumari Català d'en Joan Amades. He linkat el títol i el seu autor a la Vikipèdia, on en fa un resum prou bo com per fer-se'n una idea.
Nomes afegiré que tinc autèntica fal.lera per aquesta obra. Per mi, El Costumari, esdevé el parenostre del bon català. Descriu oficis, costums, fets, tradicions... que en alguns casos i amb el pas dels anys es perdran.
Un bon regal que, per Nadal, sempre us farà quedar d'allò més bé!!
* Sense temps.
Pallars Sobirà. Tardor 2008.
dilluns, 3 de novembre del 2008
Laura Ingalls.
Que la raça humana evoluciona, no n'hi ha cap dubte; que, qui més qui menys, tots tenim un passat friki, hi estarem d'acord; que parlar de la Laura Ingalls i de la Casa de la Pradera és fer-ho d'una mateixa cosa, és evident.
La Iaia Té Caspa és un bloc a seguir de molt a prop, de inexcusable no lectura. El centre del seu món imaginari és la Núria Feliu; una dona que sembla que amb el pas dels anys no hagi evolucionat, una mestressa de casa amb empenta i un punt de frikisme, la Laura Ingalls catalana.
Qui escriu, La Iaia Té Caspa, és una mena de Josep Pla de principis del segle XXI... i un irònic de primera!!!
* Al migdia, mitja hora de rodillo; al vespre, mitja hora de fúting.
La motxila del Cèsar, l'Eduard i la de qui escriu això; dalt del Carlit, ara tot just fa un any.
diumenge, 2 de novembre del 2008
Xerrameca sota la pluja.
Els caps de setmana de pluja conviden a endreçar les coses, el pensament també; a fer neteja, adéu tabac, adéu cànnabis!!; a veure ploure als carrers de ciutat; a llegir un bon llibre o a escalfar la cadira; a parlar de tot amb tothom fins arribar a la xerrameca... que això, ja ho porta la pluja!
* Una hora de rodillo veient ploure.
Amb aquest... poca xerrameca!