Pels camins de molts pobles s'hi pot trobar a les padrines caminar; curiosa estampa la d'aquesta gent gran que sense mandra surten a passejar i a fer salut. Herois Anònims.
De fet, per anar a caminar, no cal gaire cosa; n'hi ha prou amb una samarreta, un pantaló curt i unes sabatilles, res més. Hi pots anar-hi tot l'any i a tot arreu. Acostumar-se a caminar de petit és molt bo, tant... que de gran ja no costa gens tornar-se un Heroi Anònim.
A Catalunya hi ha molta cultura de muntanya, d'anar a caminar. La FEEC, ja fa uns anys, coordina la Copa Catalana de Caminades de Resistència on aglutina Marxes de 45 a 100 km de distància, organitzades per diferents entitats excursionistes de manera absolutament altruista. Herois Anònims.
Totes aquestes Marxes tenen un caràcter no competitiu, tan sols és qüestió d'arribar en un temps màxim, el mínim se'l posa cadascú. És molt difícil descriure l'ambient que es respira en aquestes proves; bons companys, molt patiment personal, esforç acumulat i felicitat final. Herois Anònims.
Sant Jaume de Arestui. Pallars Sobirà.
Baiasca i Arestui des de Sant Jaume.
El borinot de la mort
Fa 2 mesos
2 comentaris:
Tots els que ens dediquem a fer aquest tipus de marxes ho fem amb il·lusió, coratge, entrega i amb ganes. I per què ho fem? Doncs no ho sé, el que sé és que no podem deixar de fer-ho!
És una bona afecció... afició, vull dir!
Publica un comentari a l'entrada