Aromes de Montserrat.

Viatjant per la blogesfera es troben posts de tota mena, alguns són verdaderes joies de creativitat, de surrealisme, de imaginació... no hi falten les cabòries, els complexes ni les dicotomies, tot hi cap a la blogesfera. El pitjor enemic, el mal endèmic... la falta de perseverança, de constància.

Aquest últim cap de setmana ha fet fred i ha nevat al Pirineu, poc... però ha nevat. No tardarem gaires setmanes que ja estarem lliscant per damunt la neu, mentrestant i per matar el cuc, podem fer la Matagalls-Montserrat amb botes i esquis, tot és proposar-ho, gent no en faltaria. Hi ha molta cabòria endèmica, a més a més, li donaria un valor afegit.

A la blogesfera o a la Mm hi ha molt de creativitat, de imaginació, de cabòria, de perseverança... d'abducció personal.

* Faig uns dies de descans absolut, tot fent gana per la Mm. He escrit això amb el meu Cavall i una copeta d'Aromes de Montserrat, res més!!!