Fets, costums i llegendes del Pallars Jussà. Volum II.
Joan Bellmunt i Figueras.
Pagès Editors. Abril 1997.
Guiró. (pag.189)
...la gent d'aquest lloc era pobra. No ens ha d'estranyar que quan parlen de la festa major diguin que no hi ha ni músic ni cap divertiment, només el dinar i aquell dia veure vi. A les bodes no és feia res. Acostumaven a casar-se a les quatre del matí per poder començar a treballar quan es fes de dia.
* Molta feina. Mitja hora.
Bosc de Narcissos Blancs. Vall d'Aran.
El borinot de la mort
Fa 1 mes
2 comentaris:
Cuirós. Igual que ara... quinze dies quan et cases!!
Qui en ha vist i qui ens veu!!
Lo dit... crisi!
Publica un comentari a l'entrada