Sofia Aner Deò, 86 ans, neishuda a çò de Peiet d’Aubèrt. De petita, anèc entà estudi en pòble e dempus entà Vielha tà apréner a cóser. Pendent era guèrra d’Espanha estèc en Tolosa damb ua tia, un viatge acabada se’n tornèc tà casa. Se maridèc tàs 30 ans damb Jusèp Peremartí de Bossòst e pr’amor que sa germana se’n volec anar entà França, eri s’estèren en casa. Eth sòn òme qu’ère un bon electricista aurie pogut trabalhar en Productora mès li atirèc mès era pagesia e s’i dediquèc de plen. Auien 9 o 10 vaques e cavales que hègen a recriar en tot trabalhar tanben es tèrres e es Prats. Hè quinza ans qu’enveudèc e maugrat que non aueren hilhs, a viscut soleta damb era jubilación que li quedèc.
Fernando Atés Bersach, a 82 ans, ei des de çò de Fernando de Canejan e ei maridat damb Genoveva Combalié deth sòn madeish pòble, damb qui auec dues hilhes e un hilh. Siguec hilh solet e de petit anèc entà estudi enquias 14 ans. En casa èren pagesi e auien 7 o 8 vaques e lèu ua norantia de oelhes. As 17 ans se n’anèc entà França, e en tornar, er an 1943, lo empresoèren pendent tres mesi.
As 25 ans se maridèc amb Genoveva e viueren 10 ans en un bordau en Campespin en tot trabalhar fòrca. Non i auie lum e auien d’anar a cerçar eth petròl entàs lampes en Les o en Bossòst. Aué pògues cases i demoren; en d’auti tempsi totes èren damb eth tet de palha, mès s’an esbaussat dejà.
Aué encara se n’encuede d’una cinquantia de oelhes amassa damb eth sòn hilh Fernando que tanben hè de pagés coma eth.
Es Uelhs d’Aran.
Fondacion Musèu Etnologic dera Val d’Aran.
Abriu 2002.
...i moltes més històries anònimes de la Vall d'Aran; un llibre per llegir entre línies, per rellegir i per aprendre!!!
Nota. Directe al Museu de Banyoles.
Molt apreciats Assumpta i Josep Lluís!!
Quatre paraules, breus i sinceres, de felicitació; ja fa 19 anys que la tardor comença amb nom propi… el vostre!!
Alex.
Dissabte, a un humit i frondós avetar, al Pallars Sobirà, amb regust... a tardor!
"Després venen els rovellons. Jo crec que el més bonic dels rovellons és collir-los. Veure en un bosc, enmig de la molsa, la vermellor gloriosa d'un rovelló, és una delícia...
El rovelló és molt bo si te'l menges de seguida després de collir-lo i a la brasa. Llavors té tots els gustos del bosc.
Tenim al Pallars un bolet amb uns noms molt pallaresos i molt bonics, la rosteta o restincle... en altres comarques en diuen verderols o groguets."
El Pallars Sobirà i la seva cuina.
Josep Pla i Duat.
Edicions la Campana.
Barcelona. Febrer 1995.
"Des de fa poques dècades, la natura torna a recuperar un gran prestigi… …hi ha quatre grups d’organismes que concentren clarament el protagonisme: els ocells, les papallones, les flors i els bolets. És curiós que només els tres primers grups han inspirat els artistes, sobretot els poetes, potser perquè estan relacionats amb la primavera i amb la renovació…
Els bolets apareixen a la tardor, en unes condicions misterioses i sovint efímeres, sovint capricioses, s’amaguen però no s’escapen, i porten un variadíssim regal de formes, de colors, d’olors…"
Guia dels Bolets dels Països Catalans.
Ramon Pascual.
Editorial Pòrtic.
Barcelona. Juny 1999.
Maneres de fugir cabòries: Explicar il•lusions, fer sudokus, estar-se a la banyera, trescar corriols, caçar núvols, llegir un llibre, garrotxinar-se, buscar bolets, ser única i originalment un mateix...
...mirallar-se en una porta...
Al Ripollès, a les seves muntanyes.
Sota la musicalitat dels trons, la pluja, la calamarsada i la boira; trescar per suaus i poc concorregudes carenes produeix un efecte majúscul… de immensitat i de petitesa alhora, m’agrada, m’agrada molt, m’agrada sentir-me immensament petit.
…molts isards!!!
“El pensament d’una hipotètica glòria històrica –és tan obvi que potser no caldria dir-ho- no m’ha distret mai d’allò que m’ha fet viure el present, i aquesta indiferència podria donar la raó als que sempre m’han qualificat de persona assenyada. I supossant que la glòria passés pel meu costat, només me la donarien unes quantes dotzenes de persones amistoses, posem un centenar, i encara només durant un temps molt breu, de manera que tot plegat no seria altre cosa que un inútil intent de glorificació.”
Josep M. Espinàs.
El Meu Ofici.
Edicions La Campana.
Barcelona, Febrer 2008.
