És un costum familiar... anar a collir maduixes; encara que és un fet intranscendent, un estiu sense anar a collir maduixes... és menys estiu!
Costums intranscendents, però tant necessaris, que fan estiu.
Un costum senzill per un estiu senzill.
Gallina amb Figues.
Quan la gallina passa a la cassola és que el galliner va de mal borràs. La gallina no és cria pensant en aquest ús. Les gallines hi són per pondre i quan es desponen, ja de velles, o quan n’apereix una que subverteix l’ordre menjant-se els ous o emprenyant les altres més del que és acceptat –són unes aus tendens a la histèria-, és moment de fer-ne tall. I no és gens fácil fer tall de carn vella. No és d’estranyar, doncs, que la tècnica sigui l’estofat, ja que es tracta d’estovar la carn. Així s’ha entès des de l’època medieval amb la “gallina armada” i així són les fòrmules que perviuen, des d’aquesta gallina amb figues, fins a qualsevol de les gallines guisades que trobem.
Ingredients.
1 Gallina
8 Figues de Coll de Dama
1 Cabeça d’alls
2 Cebes
1 Penca de cansalada grassa
1 Fulla de llorer
1 Branca de timó
1 Got de vi ranci
Pebre negre
Caldo de gallina
Sal
Oli
Preparació.
Haureu guardat, pensant en el plat, un cossi de caldo de gallina.
Un cop degollada, escaldeu, plomeu i escorxeu l’au. Talleu-la en vuit trossos i salpebreu-los. Talleu la cansalada a daus. Peleu les cebes i quartegeu-les.
En una cassola al foc amb oli posseu-hi la carn, la cansalada, la ceba, la cabeça d’alls sencera i el llaurer. Quan els trossos de gallina estiguin ben rossos, mulleu-lo amb el vi ranci i deixeu reduir a la meitat.
Tireu-hi caldo, sense que arribi a cobrir. Tapeu bé la cassola i deixeu que cogui lentament durant dues hores llargues.
Mentrestant salteu les figues i afegiu-les a la cassola al darrer moment, quan comproveu i rectifiqueu el punt de sal.
Truc.
Les figues van de mitjan agost a octubre. Fora de temporada, si voleu seguir guisant la gallina amb figues, podeu fer-ho amb figues seques. En aquest cas, remulleu-les previament i no cal que les salteu.
Noteu.
Proveu, a més de les figues, amb barreja d’altres fruites seques, com ara orellanes de préssec i d’albercoc, i prunes.
El mateix guisat es pot fer amb bolets, per allargar el tall i donar-hi gust: rossinyols, llengües bobines, moixernons, corrioles, etc.
En cas que, seguint el mateix procediment, vulgueu fer pollastre en comptes de gallina, el plat pot derivar cap a un clàssic: el Pollastre amb Prunes. Se solia fer amb prunes seques. Apareix a la literatura antiga i era plat d’àpat de noces al Berguedà des de principis del segle vint.
La Cuina del Pirineu Català.
Més de 100 propostes de cuina de muntanya.
Pep Palau.
Farell Editors. Sant Vicenç de Castallet. Novembre 2001
Diumenge a la comarca del Capcir, dalt del Puig Peric.
A voltes, als cims de les muntanyes del Pirineu, l'espai i la remor del silenci són una mateixa cosa, tot ho omplen, curiós efecte sedant, plaer major, majúscul, com si el temps s'aturés i l'espai s'engrandís; si no hi estàs fet... produeix por!!
...molt recomanable!
Diumenge dalt de l'Aneto, pluja i boira, poca visibilitat i força neu a la glacera, amb grampons... de les vegades que he trobat menys gent.
Dilluns, festa major local, matí a Ikea, aire acondicionat, trescant pels passadissos, sense grampons... de les vegades que he trobat menys gent!
“M’en recordo que era la tardor. L’aire devia portar un alè de fruita madura, una alenada de fecunditat joiosa. La primera tramuntanada hauria espolsat moltes fulles dels fredelucs pollancres. Les fagedes tindrien unes pinzellades rossenques, d’un vermell daurat de posta; però els boscos de pins estarien encara submergits en un mar de verdor. L’aire seria llis i transparent, sense que cap boirina enterbolís la diafanitat. Del que estic cert, és que les carenes del Puigmal –fins al Canigó- ja començaven a èsser abellides per la feinera puntaire que és la neu…
…no sóc un excursionista ni un historiador; però sento a dintre de l’ànima l’esperit d’aquestes contrades que ressegueixo, amb el delit de creure-les meves, perquè les porto a dintre. I elles em miren amorosides, donant-me una pau que és serenor i plenitud.”
El Petit País del Ripollès. Joaquim Boixés i Sabatés.
Edicions Maideu. 1970.
…una joia!!!
Dissabte al matí a Montserrat... amb l'Anginesca, amb el Cor.
Pujada a peu, de Monistrol al Monestir; saber que arribes a un lloc majúscul caminant fa passar la calor... és més romàntic i esdevé un fet encara més gran!!
Catifa vermella de pensaments, l'Abat no hi era i ens rep el Cardenal, més principal, en Cisneros; cafè i coca a casa seva; parla bé i es fa entendre, mirada planera, de confiança, com a casa!
Nomenaments Anginescs:
Delegada a les Terres de l'Ebre i també a Ikea Platja Eucaliptus, l'Assumpta.
Delegat a Burkina Faso, l'Òscar; el de Banyoles... subdelegat.
Delegat a la FEEC(Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya), el Jordi.
Delegada de festes, Núria Feliu.
Delegada al camí dels ganxos al Puigsacalm, l'Elur.
Delegat Vitalici a la Llotja del Camp Nou, l'Albert.
Delegat al Circ Cric, Tortell Poltrona.
Delegada a Castelló de Farfanya, a la franja, la Gemma.
Delegat a la Federació Internacional de Hula-Hop, en Josep Lluís.
Delegada a Ikea Palau de Plegamans, la germana de l'Assumpta... la Mercè.
Delegat a Madrid, l'Escolanet.
Delegat a Sant Miquel del Fai, un servidor.
El secret???... ser un mateix!!!
...com és ell mateix, sense concessions a la galeria, absolutament tranquil, per volar molt alt, uns adéus plens de sentit... molt i molt rerefons...!!!!!!
...l'encabeixo a Corriols de Tinta, a l'Albert i el seu Racó Blaugrana.
El Delegat a Madrid... l'Escolanet!!
Foto. Jordi Català Roca.
Dissabte al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici; dia assolellat, mirant-ho tot, arribant al Gran Tuc de Colomers, on la vista s'allarga fins la Pica d'Estats, l'Aneto, el Mont Valier, el Monteixo, el Mont Roig, el Subenuix, els Encantats, el Peguera, i fins i tot a Banyoles... per badar-hi amb molta principalitat.
Les nevades d'aquest any, més constants que no pas intenses, han deixat congestes imponents a tocar dels cims, congestes que no desglaçaran fins ben entrat el juliol... com ha de ser!
...gran dia!!!
