La Granota.

A les muntanyes del Pirineu
A l'hivern sempre hi ha neu

Rom i Coca Cola
No et deixis la carmanyola

La granota no et cruspeixis pas
Fes-li un petó en el nas

Rom i Coca Cola
No et deixis la carmanyola

I un Príncep Pastoret
Serà el teu solet

Rom i Coca Cola
No et deixis la carmanyola

La Vianda.

"De bon dematí hai puiat cap a la montanya pel camí de la Solana i m’hai posat a esbarrabar cirro de la borda a la boïga del Pubill. Lo Prat, lo vam bogar amb la pleta. Amb la forca i les mans, m’hai fet un tip d’estendre fem i cap al migdia ja teniva gana. Lo mosso d’Aytés, que tragine des del poble, m’haví de portar la vianda, però no es presentave. Llàstima que no hi haví móres, ni gavarnes ni aranyons de gaurrers. Se m’ha acudit de cavar amb l’aixartell i hai trobat força sargallons i unes quantes arrels de regalícia que m’hai menjat amb tot lo gust. A l’anar a beure a la font del Fener hai collit sores dels voltants i les hai trobat ben bones, encara que un poc agres. Quan finalment m’han portat la vianda, hai tornat a endrapar com un lladre i me l’hai acabat tota. Ara sí que hai tret la panxa de prill!"

Nant-li’n Fotent i Nant-li’n Refotent.
Dietari d’un pages del Pallars, any 1919.
Antoni Xavier Barbal Espot.
Garsineu Edicions.
Tremp, abril de 2008.

Merèixer.

Ara feia temps que no hi anava, poder perquè sempre és massa aprop, perquè me la conec massa bé, perquè la costum et fa desmerèixer qualsevol lloc, cosa o persona.

Dia de fred gebrador al cim del Taga, no feia per estar-s'hi gaire estona, llàstima!!... el lloc s'ho mereix!!

Pilates Pirinenc.

Travessar per un pont únic.



Parlar amb la gent del país.



Resseguir l’aigua.



Badar davant una tanca.



Assabentar-se amb discreció.



Mirar pel forat de la clau



Ensumar una perdiu blanca.



Observar allà on trepitgem.



Perdre's per un carrer.



...i endevinar una primavera ofenosa.

Empremtes.

Cap de setmana pirinenc de núvols gens agosarats, d'un fred mandrós als cims, una llum adormida i un vent parat.

Resseguint impagables silencis d'hivern embolicats pel tímid so de les empremtes.

Postres d'Aniversari.

"I el postre, direu els llaminers de mena com jo?
El postre és comentar en aquest racó tot sabent que, tard o dora, hi passarà el tiramisú de l'Assumpta, el couland d'en Jordi i el pastís d'aniversari (Satcher, si no hi ha problema) que avui bufarem amb l'Elur."

Òscar.

Furgar Profundament La Pròpia Terra.

"I és que Delibes era molt casolà, molt de família, molt poc aventurer. Era un home que tenia les llargues cames com incommovibles arrels, els dits llargs, prims, ossuts, com per furgar profundament la pròpia terra, el nas de perdiguer i no de flairador d’aires desconeguts."

Relacions Particulars.
Josep M. Espinàs.
Edicions La Campana.
Barcelona. Febrer 2007.