Molt Anginesc... el Tour 2010!!
Gener. Cremallera de Núria.
Febrer. Sant Miquel del Fai.
Març. Esterri d'Àneu.
Abril. Setcases.
Maig. Pla de Boavi.
Juny. Montanisell.
Juliol. Olot.
Agost. Folgueroles.
Setembre. Les Golondrines del Port de Barcelona.
Octubre. A casa l'Òscar.
Novembre. Boldís Sobirà.
Desembre. Al Pati dels Tarongers de la Generalitat de Catalunya.
“Si la llaurada és ben feta, s’hi veu el paral•lalisme dels solcs oberts i fins el dels terrossos d’un mateix solc. Aquests, sovint una mica difícils d’apreciar, justament perquè el mateix pes dels terrossos desfà la geometria de la llaurada. Majorment si el país és sorral, terraprim. On l’argila domina, el terrós es manté i costa prou desfer-lo. És el terrafort.”
Un Any a Pagès.
La comarca d’Olot: una agricultura cerealista i de subsistència.
Ramon Llongarriu i Monsalvatge.
Llibres de Batet. Olot 1995.
Dissabte a l'Hostal Moline, a l'ombra del Puigmal, traient el ventre de pena.
Diumenge a Sant Llorenç del Munt, a la Mola, esmorzar de forquilla.
...sadollant un país!!!
Diumenge passat a la Rupit-Taredell, com ara fa un any, i espero que d’aquí a un any; la zona s’ho val, geogràficament tan feréstec, amb majúscules cingleres, humits boscos de barruguets, espectaculars miradors de Creu de Sant Jordi com ara el Salt de la Minyona... on empastifar-s’hi d’un bullit de silencis!!!
Fi del curs de GPS!!
Des de fa tres setmanes estic fent un curs bàsic de GPS, amb pràctiques de camp incloses, és un curs sense grans pretensions, molt d'anar per casa, però força complet, som una trentena de persones cosos humans d'esperit trescador, inclosos jubilats i prejubilats, velles glories de l'alpinisme català, icones federades, paraules com ara "georeferenciar" o "sistema geomètric" o "datum", arriben a produir més d'una esotèrica, abduïda o fins i tot sincopada expressió colectiva, però tots tenim molta voluntat i ganes d'aprendre, ens avenim força i dins la nostra més que evident ignorància GePeSiana, riem!!
El Manolo és el nostre guru i chaman, de manera continguda en sap molt, diu que si tenim cap dubte preguntem, el fet és que gairebé ningú fa preguntes... i és perquè el Manolo s'explica de manera continguda molt bé; tot i això, n'hi ha més d'un que repeteix curs... per tal d'aprofundir coneixements, jo, espero no repetir i aprofundir coneixements, ni que sigui de manera continguda, ara.
Diumenge, a la Rupit-Taradell, al estil clàssic... sense GPS!!
Dissabte per les muntanyes de Núria, diumenge pels voltants de Sant Hilari Sacalm a la Marxa dels Camins de les Guilleries.
Tant dissabte com diumenge, caminant; felicitat extrema, sense moderació, isards al Ripollès, alzinars i rouredes esquitxats per castanyers i avetoses a les Guilleries, en un cap de setmana tardorenc on només hi faltava el fred.
Aviat la neu!!
Catalunya és un país de coses petites, de curtes distàncies; tot hi és a la mesura de l’home i precisament per això tot hi té un pes terrenal molt acusat. Dins aquesta terra, dins els límits escassos de la seva geografia, la personalitat de les coses, dels èssers humans que hi habiten, agafa una característica, un perfil, una cristal.lització decisiva. Si geogràficament el nostre país és un dels més diversos d’Europa, en el sentit que dintre distàncies curtíssimes s’hi produeixen els contrastos més abruptes, més subratllats, que us pugueu imaginar, tot hi sembla tenir, dins aquesta diversitat, una personalitat radiant i plena, gairabé explosiva. Com més petites són les coses, més força individual tenen; com més petites són les distàncies, més diversos són els matisos. Per als qui vivim en el pla i en la petita o mitjana muntanya, és a dir, per a la immensa majoria de la població humana que viu en aquesta terra, aquestes observacions formen part de la nostra íntima manera d’èsser, de la nostra constitució física.
Guia de Catalunya.
Josep Pla.
Edicions Destino.
Barcelona, setembre de 1971.
