Feia molts dies que no anava al Pirineu... masses!
Aquest cap de setmana, he buscat el desglaç allà on sabia que no hi hauria ningú, on cap ull hagués mirat abans, on l'aigua corre amb més força.
Tot plegat és un fenomen que dura pocs dies, naturalesa viva i pura... remou l'ànima!
dilluns, 18 de maig del 2009
El Desgel.
dimecres, 13 de maig del 2009
Silencis Que Frisen.
Sóc un boig del silenci.. que tant parla i tant diu; caçar-lo en espais oberts és la millor peça, la que més cobejo, la que més em xiuxiueja.
Al Pirineu hi és tot l'any i de manera molt especial durant l'hivern, envoltant i omplint els cims colgats de neu.
Escoltar-lo és la millor manera de viure, d'aprendre a estimar a algú, de parlar i de dir qualsevol cosa.
diumenge, 10 de maig del 2009
La Cobla.
Continuo en un estat absolutament montserratí!!!
Avui, he repetit exactament la passejada del passat dissabte. El dia ha començat amb boires per continuar amb un horitzó de calitges, força gent caminant i escalant, Sant Jeroni concorregut i el Monestir silenciat sota una cobla de sardanes!
Començo a enyorar el Pirineu!
dijous, 7 de maig del 2009
Sota un Trident... vull dir!
Sota les distraccions de la feina embolicada en forma de crisi, visc... i m'agrada, com m'agraden els camins més costeruts, aquells on el cansament et fa sentir més viu, el vent en contra et reafirma encara més, perquè l'adversitat ens fa persones més grans... encara més grans, més interessants... vull dir!
Si el Barça del Profeta Guardiola es fa amb el Trident de Copes, l'Assumpta, l'Òscar, el Jordi, qui això escriu i qui vulgui, reescriuran una pàgina en el Costumari Català; prenent forma de, petita ascensió al Monestir de Montserrat, d'escolanets, de coques, de mel i mató, de ciris, de didals i de Nostrada Moraneta!!!
Sota un Trident de Copes, o sota un Trident Anginesc, m'agrada fregar-me, barrejar-me, mirar-me, escoltar-me i evadir-me amb persones que fan les pujades menys costerudes... vull dir!
El Cor de l'Anginesca... un bon lloc on mirallar-s'hi!
dissabte, 2 de maig del 2009
Aplicacions Pràctiques.
Dissabte d'una lluminositat plena, sol sincer, cap núvol i tot el dia per endavant.
De Monistrol de Montserrat a Sant Jeroni, passant pel Monestir i tornant per Sant Joan i Sant Miquel. Mai havia pujat des del peu del massis fins el seu cap; he trobat l'essència del muntanyisme més primerenc, autèntic i romàntic, on assolir qualsevol fita era sempre fruit de la constància, tenacitat i esforç.
...i és que l'aplicació de l'alpinisme a la vida és tan absoluta com real.
dilluns, 27 d’abril del 2009
Quelcom.
He gaudit molt fent cada una d’aquestes fotografies… m’han regalat moments d’una bellesa particular, especial, senzilla, planera, sincera, única!
Quelcom em passa amb les persones!!!
diumenge, 26 d’abril del 2009
Volta al Parc.
El Turó de Castellsapera, el Montcau i la Mola, són els tres punts més alts del Parc Natural de Sant Llorenç i la Serra de l’Obac.
Dissabte van ser sota els nostres peus, tot fent una circular, i entre mig, dinar calent al poble de Mura… com m’agrada dinar a Mura, a Cal Carter.
Poca gent per tot arreu!
Poc més de 30 km i 1.711m de desnivell positiu.
Un dia senzill… perfecta!
El Paller de Tot l'Any, amb Montserrat al fons, des de Castellsapera.
El Queixal de Porc des de dalt Castellsapera.
Petit habitant del Parc.
Turó del Montcau.
Roca Mur.
El cim de La Mola, al fons, des del Turó del Montcau.
Castellsapera, al fons i al centre, des del Montcau.
Porta del Monestir de Sant Llorenç, al cim de la Mola.