Al Pirineu, el temps passa molt a poc a poc, la gent parla molt menys però, es comuniquen molt més… vull dir!
És interessant!
dimecres, 1 d’abril del 2009
Comunicació.
dimarts, 31 de març del 2009
Les Flors Humils.
De la Conca de Tremp i altres indrets.
Francesc Ramon Monrós i Fitó.
Garsineu Edicions.
Tremp, 2005.
Les Berenades.
San Nicolau és el Patró de la canalla que van a estudi i a costura.
El dia del Sant a la tarda, els nois i noies acudien als respectius locals de l’escola, amb el seu paquetet contenint el recapte que hi havien posat llurs mares, i acompanyats dels Mestres i Mestresses, se n’anaven a fer la berenada al Pinell, a la Torre del Xut, a la Berneda o altres llocs dels entorns, passant una tarda d’expansió i d’alegria que ja somiaven uns dies abans de la diada.
diumenge, 29 de març del 2009
Sota la Pluja.
Dissabte a peu sota la pluja, de Viladrau al cim del Matagalls, per l'Erola i el Santuari de Sant Segimon del Montseny, corriolant entre castanyers centenaris i fagedes de bellesa indescriptible.
Les fulles caigudes que catifen el sotabosc es converteixen sota la pluja en un improvisat instrument musical, i les salamandres ho festegen.
Ens hem mullat!!
Nota: A Sant Miquel dels Barretons, sota la pluja, es podia escoltar l’ària O Mio Babbino Caro, de Puccini.
O mio babbino caro
Mi piace è bello, bello
Vo' andare in Porta Rossa
a comperar l'anello!
Sì, sì, ci voglio andare!
e se l'amassi indarno,
andrei sul Ponte Vecchio,
ma per buttarmi in Arno!
Mi struggo e mi tormento!
O Dio, vorrei morir!
Babbo, pietà, pietà!
Babbo, pietà, pietà!
Sant Miquel dels Barretons.
dimecres, 25 de març del 2009
De Sas Illes a l'Aneto.
Dilluns va fer un any; vint-i-tres de març, trescant, engolit per una vegetació mediterrània al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.
Fora de les canícules estiuenques, la resta de dies és tot un luxe voltar pel Parc, dalt els seus turons la vista s'allarga des del cim de l'Aneto fins mar endins a Sas Illes; al poble de Mura és preceptiu menjar-hi els tradicionals i minúsculs cigrons amb cansalada, acompanyats d'un porró.
En un sol dia i amb ganes, és possible fer la volta a tot el Parc... i sense voler-ho eduques la vista, allunyes cabòries, robes converses, endrapes cigrons, et Kilianitzes Journèticament i, el més important... et saps viu!
Montserrat des del cim del Montcau.
El Santllehí amb el Montcau al fons.
Roca Mur.
El Montcau.
El petit poble de Mura.
dilluns, 23 de març del 2009
Melics.
És normal que un home vulgui i se senti el centre del món, ja sigui ministre o sexador de polls, tant se val... qualsevol món neix i mor en el melic.
És clar que hi ha melics i melics però... tots melics.
Quan a Salvador Dalí li preguntaven si es considerava el millor dels seus contemporanis, categòrica i cerimoniosament deia que no, que els altres eren millors... que ell solament era un geni!!
Diumenge, el món era dins del meu melic en forma de becaina rosegadora de prats alpins, d'un geni anomenat Bosc de Virós, d'un dalinià bec de picot que trencava el silenci orquestral establert.
Fent l'olla de Núria.
diumenge, 22 de març del 2009
El Desglaç.
Cap de setmana d’amplituds tèrmiques al Pallars Sobirà, nits fredes i dies càlids; rendint-me al canvi d’estació, entregant-me al desglaç, asargantanant-me al sol de muntanya, esquellant-me al paisatge, safenant-me engonalment, fent sudokus… sudokunant-me, parant el temps amb el pensament, nant-li’n foten fotos a tot, cercant l’ós bru, museujant-me amb la comarca i la seva gent.
El desglaç… ja ha començat, força imparable d’aigua arreu.
dijous, 19 de març del 2009
Nant-li'n.
Nant-li'n Fotent i Nant-li'n Refotent.
Dietari d'un Pagès del Pallars.
29 d'Abril de 1919.
Aguesta tarde plovineave i han sigut unes hores molt escaients per fer formatge amb llet de les auvelles munyides ahir. Per fe’la prendre hai anat a collir herba-col a l’hort i mentre s’escalfave al calder hem fet una quixalada. Allevòrens, hem remenat la massa poquet a poc i quan lo mató ha pres, l’hem posat a les formatgeres de fusta, anant-lo atapint amb paciència fins a deixa’l escorregut del tot. Abans, jo n’hai agafat un sarpat i l’hai posat en un tupí de terrissa per fer formatge llenguat, que m’agrade molt. Ha quedat més de mig calder de xirigot per als tocinos però, deixant-lo reposar, encara hem pogut arroplegar una bona plata de brossat, que è un dels millors regals que podem fer als nostres veïns i a natres mateixos.