Adobs.

Em preguntava un amic de molts estudis, sobre què tractava el meu bloc, per tal de no decebre'l, li responc que faig dissertacions filosòfiques del tipus Eroski, prenent com a punt d'inici la bicicleta... que és com dir molt però, sense dir res.

Ben mirat, la vida d'un blocaire burgès occidental és avorrida, exempta de perills, emocions o fets memorables; altre cosa seria viure fora de l'aixopluc consumista... tant tediós!

No tenir aigua corrent ni electricitat ha de ser, com a mínim, més creatiu, un adob per la dissertació.

Atalaies i Sifonades.

Cap de setmana de sol on tot i haver pujat les temperatures, aquest dissabte al Prepirineu, la neu no hi reculava, era a tot arreu, força gent a la caça de la Gallina Pelada, una gran atalaia.

















Avui, diumenge, matinal al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac per camins inhòspits, sifonades constants per guanyar la Cova del Drac, el Turó de les Nou Cabres i la Morella.

Silencis.

El Parque Natural de la Sierra y los Cañones de Guara és, sens dubte, el millor mirador cap el Pirineu Aragonès, des del Tozal de Guara (2077 m) es domina una immensitat de silencis. El contrast de la natura entre el vessant nord i el sud és més que notable, les gorges són profundes i llargues.

M'agraden els seus pobles mig o completament abandonats, on cases i carrers regalimen silenci; la gran vall que va d'est a oest és extensa, ofegada tota ella també en el silenci; fora de les gorges, la vista sempre es pot allargar un munt de kilòmetres, sense trobar-hi mai un final al silenci.

Són tots aquests sorolls vuits els que escolto i els que fan que hi torni, cada cop, amb la mateixa il·lusió que ara fa més de quinze anys.











P.N. d'Aigüestortes i Llac de Sant Maurici. Estiu 2008.

El Cau dels Trolls.

Si amb un diploma ja n'hi ha prou per ser professor, per ser Mestre cal, a més a més, paciència, anys, aptituds i una vocació a prova de qualsevol mena de Troll.

A la natura, els canvis són ràpids i constants, semblants als de l'adolescència; així, de la mateixa manera que d'un capoll se'n fa un bell insecte, del Troll... se'n fa una bona Persona.

Només els Mestres coneixen l'art de modelar, d'esculpir, de llaurar i de treure'n el millor dels Trolls.

Fauna i Flora... o de com ser millor persona, millor Troll; l'afegeixo a corriols de tinta.





Fongs Trollians a la Vall de Cardós. Pallars Sobirà.

Fragilitats.

La increïble fugida des d'un camp de presoners de Sibèria cap a l'Índia, aquest és el subtítol de La Llarga Caminada, escrit i protagonitzat per Slavomir Rawicz. Més de set mil kilòmetres a peu durant nou mesos, travessant Sibèria, Mongòlia, el desert del Gobi, la Xina, el Tíbet i l'Himàlaia.

¿Un llibre d'aventures, de super herois, de ciència ficció?... una història real!!
No explico més, millor llegir-lo.

Segurament la fragilitat del cos humà sigui menor que la de la ment... la ment dèbil!

Munyir Vaques!

Tot sembla apuntar que, aquest any dos mil nou serà l'any de la catarsi, l'any per aprendre a fer de les penes alegries i l'any on el moniato tornarà a florir com el més excel·lent de tots els tubèrculs; arribat l'estiu, els que hi arribem, i amb les forces que ens quedin, de l'entrepà i de la carmanyola en farem bandera allà on anem.

A les portes del dos mil deu, els que hi arribem, haurem entès que la observació i la contemplació no tenen preu, són més acollidores que no pas herbes remeieres.

...sempre he admirat als que saben munyir vaques!!!

Memòries d'una Rata.

Firmin és al mateix temps, el títol del llibre escrit per Sam Savage i el nom d'una rata pollosa, fastigosa i vomitiva que en forma de autobiografia narra la seva existència en un barri de Bòston, a nord-amèrica, durant els anys seixanta; tot gira al voltant d'una llibreria, la seva llar, on passa de menjar a llegir llibres... la seva escola.

Firmin és sinònim de inadaptat, estrany, somiatruites, vago, sensual, dèbil... i també, de comediant, original, ocurrent, divertit, autodidacta.

Firmin és, més que una rata, una bona persona!

Firmin... llibres a dojo!