A la Serra de l'Obac, que és dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, hi ha un laberint de corriols on no hi corre gaire gent i s'hi poden fer excursions circulars tan llargues com temps i ganes es tinguin... nosaltres teníem les dues coses. Seria molt complicat explicar, ara i en aquí, per on hem anat. Una guineu sense vergonya ens ha donat la sorpresa, s'aturava, ens mirava i s'acostava quan el Joan l'hi ha donat menjar. L'Eduard, l'Eugènia, l'Eduard fill i qui escriu això fèiem com ara els bancs... no donàvem crèdit.
No hi aneu a buscar carlets, el bosc és força sec... aneu a l'Hospital de Sang i fàcilment hi trobareu una guineu!!!
Hi ha boscos que convidant a caminar; aquí un bedoll, allà un faig, pins, roures, avellaners, cirerers... i quan mires a terra; un fredolic, un camagroc, una cama de perdiu, un rovelló... sense més corriols que aquells que formen les fulles caigudes, la molsa humida i l'herba feréstec.
He vist i he caminat per molts boscos, però el d'avui feia molta patxoca... molta!!!
"Els bolets apareixen a la tardor, en unes condicions misterioses i sovint efímeres, sovint capricioses, s'amaguen però no s'escapen, i porten un variadíssim regal de formes, de colors, d'olors. Es presten a mitificació. Molts bolets són menges delicioses, d'altres poden comportar dolor i mort" Xavier Llimona.
Rick; conegut com La Colometa del Thamesis, va encertar una primitiva, va comprar un hotel de cinc estrelles i el va enfonsar. Mike; tot i tenir un handicap 6, va ser expulsat del London Scottish Golf Club després de no pagar durant tres anys la quota de soci, va posar una botiga de "Tot a Una Lliura". Neil el Hippy; va fer fortuna com agent de canvi i borsa a Londres, es va casar amb Laura Ingalls amb qui va tenir 16 fills. Vyvyan el Hooligan; és el Cap de protocol de la Casa Reial Anglesa, ha fet la Mm 08' amb el seu Kilt.
Els diaris, el programes radiofònics i de televisió, el carrer i la blocesfera en van plens... és la crisi. Jean de la Fontaine, en la seva faula, La Cigala i la Formiga, ho explica molt bé.
Un dalt a baix no agrada a ningú, ni que sigui correctiu perquè molts han estirat més el braç que la màniga.
La crisi, ben entesa, és la millor herba remeiera.
* Una hora de rodillo mirant la terrassa del veí, on hi té sis testos grossos d'herbes remeieres... les seves maries en diu!!
Neu de tardor, aquest diumenge, al Pallars Sobirà.
Fruits Silvestres del Pirineu. Receptari. Garsineu Edicions. Tremp 1996.
Introducció. Antigament el coneixament de la natura era qüesito de supervivencia; l’home la utilitzava i sabia que li era imprescindible per alimentar-se i guarir-se. El successius canvis històrics han generat en nosaltres un progressiu allunyament del món natural i, de retruc, el seu desconeixement. A les nostres muntanyes encara hi creixent gran varietat d’espècies vegetals espontànies, moltes d’elles comestibles. Una ínfima part d’aquesta riquesa natural s’aprofita; la resta fructifica any darrera any sense que ningú en fruexi.
Pastís de saüc i pomes. Ingredients: 200 g de farina de blat; 100 g de mantega; sal; aigua; ½ kg de pomes; 4 umbel.les de baies madures; 2 cullerades soperes de sucre. Es fa una pasta brisa amb la farina., la mantega, un polsim de sal i una mica d’aigua; es deixa reposar durant unes 2 hores; després s’estira amb un rodet i…
…si en voleu saber i fruir més, és el vostra llibre!!!
No sóc pas boletaire de mena però, si l'any és generós, me'n hi torno. Diumenge passat, a les nou del matí érem a un bosc qualsevol del Ripollès. L'Enric per un costat, el Ramon per un altre i qui escriu això, més enllà.
La litúrgia del boletaire m'agrada tota , camines sol pel bosc, ets tu i els bolets, el teu cistell, el teu bastó i anar fent gana que això sempre s'acaba amb un bon tiberi! Caçar bolets t'obliga a buidar el cap de pensaments, et xucla el raonament i allunya les cabòries. El mateix passa quan vas a pescar truites amb mosca, o quan a la tardor segueixes amb la mirada la dansa d'una fulla fins que cau a terra... pares el pensament!
El fet és que, el Ramon es va perdre al bosc, se li va aturar el pensament massa i tot, es va desorientar i es va posar nerviós. Gràcies al telèfono mòbil ens parlàvem, i pel que deia i com parlava, semblava que s'havia menjat quatre mataparents i un verderol. Vàrem quedar en tocar la botzina del cotxe per tal d'orientar-lo, a vegades la sentia i altres no, també és veritat que anàvem movent-nos amb el cotxe d'un costat al altre i això li aturava encara més el pensament i l'enteniment. Tot va quedar en un joc que va durar prop d'una hora.
Tres ceps, quatre rovellons, nou cames de perdiu, un parell d'apagallums i el Ramon, els peus de rata no els collírem. El bosc estava força remenat.
M'agrada aquest bloc pel que diu i com ho diu, és interessant, curiós, original, irònic, misteriós, diferent... i sobretot, és ell mateix, no escriu per qui el llegeix sino que ho fa des de dintre, des del 2n2a. Llàstima que l'actualitza amb conte gotes. La brevetat dels seus posts és inversament proporcional a la seva qualitat.
* Una hora de rodillo al 2n1a.
Fulles sota l'aigua del Noguera de Cardós al Pla de Boavi, Pallars Sobirà.
