Rick; conegut com La Colometa del Thamesis, va encertar una primitiva, va comprar un hotel de cinc estrelles i el va enfonsar. Mike; tot i tenir un handicap 6, va ser expulsat del London Scottish Golf Club després de no pagar durant tres anys la quota de soci, va posar una botiga de "Tot a Una Lliura". Neil el Hippy; va fer fortuna com agent de canvi i borsa a Londres, es va casar amb Laura Ingalls amb qui va tenir 16 fills. Vyvyan el Hooligan; és el Cap de protocol de la Casa Reial Anglesa, ha fet la Mm 08' amb el seu Kilt.
Els diaris, el programes radiofònics i de televisió, el carrer i la blocesfera en van plens... és la crisi. Jean de la Fontaine, en la seva faula, La Cigala i la Formiga, ho explica molt bé.
Un dalt a baix no agrada a ningú, ni que sigui correctiu perquè molts han estirat més el braç que la màniga.
La crisi, ben entesa, és la millor herba remeiera.
* Una hora de rodillo mirant la terrassa del veí, on hi té sis testos grossos d'herbes remeieres... les seves maries en diu!!
Neu de tardor, aquest diumenge, al Pallars Sobirà.
Fruits Silvestres del Pirineu. Receptari. Garsineu Edicions. Tremp 1996.
Introducció. Antigament el coneixament de la natura era qüesito de supervivencia; l’home la utilitzava i sabia que li era imprescindible per alimentar-se i guarir-se. El successius canvis històrics han generat en nosaltres un progressiu allunyament del món natural i, de retruc, el seu desconeixement. A les nostres muntanyes encara hi creixent gran varietat d’espècies vegetals espontànies, moltes d’elles comestibles. Una ínfima part d’aquesta riquesa natural s’aprofita; la resta fructifica any darrera any sense que ningú en fruexi.
Pastís de saüc i pomes. Ingredients: 200 g de farina de blat; 100 g de mantega; sal; aigua; ½ kg de pomes; 4 umbel.les de baies madures; 2 cullerades soperes de sucre. Es fa una pasta brisa amb la farina., la mantega, un polsim de sal i una mica d’aigua; es deixa reposar durant unes 2 hores; després s’estira amb un rodet i…
…si en voleu saber i fruir més, és el vostra llibre!!!
No sóc pas boletaire de mena però, si l'any és generós, me'n hi torno. Diumenge passat, a les nou del matí érem a un bosc qualsevol del Ripollès. L'Enric per un costat, el Ramon per un altre i qui escriu això, més enllà.
La litúrgia del boletaire m'agrada tota , camines sol pel bosc, ets tu i els bolets, el teu cistell, el teu bastó i anar fent gana que això sempre s'acaba amb un bon tiberi! Caçar bolets t'obliga a buidar el cap de pensaments, et xucla el raonament i allunya les cabòries. El mateix passa quan vas a pescar truites amb mosca, o quan a la tardor segueixes amb la mirada la dansa d'una fulla fins que cau a terra... pares el pensament!
El fet és que, el Ramon es va perdre al bosc, se li va aturar el pensament massa i tot, es va desorientar i es va posar nerviós. Gràcies al telèfono mòbil ens parlàvem, i pel que deia i com parlava, semblava que s'havia menjat quatre mataparents i un verderol. Vàrem quedar en tocar la botzina del cotxe per tal d'orientar-lo, a vegades la sentia i altres no, també és veritat que anàvem movent-nos amb el cotxe d'un costat al altre i això li aturava encara més el pensament i l'enteniment. Tot va quedar en un joc que va durar prop d'una hora.
Tres ceps, quatre rovellons, nou cames de perdiu, un parell d'apagallums i el Ramon, els peus de rata no els collírem. El bosc estava força remenat.
M'agrada aquest bloc pel que diu i com ho diu, és interessant, curiós, original, irònic, misteriós, diferent... i sobretot, és ell mateix, no escriu per qui el llegeix sino que ho fa des de dintre, des del 2n2a. Llàstima que l'actualitza amb conte gotes. La brevetat dels seus posts és inversament proporcional a la seva qualitat.
* Una hora de rodillo al 2n1a.
Fulles sota l'aigua del Noguera de Cardós al Pla de Boavi, Pallars Sobirà.
Dimecres encetem un altre mes, deixem l'estiu lluny i tornem de ple a la vida quotidiana on tot és repetitiu però no menys interessant... lo difícil és descobrir-ho, s'amaga com ara els bolets!
La caiguda de la fulla serà més espectacular que no pas aquests últims anys més secs, els boscos estan carregats de fullaraca desprès de les moltes pluges de la primavera i principis d'estiu, no ha fet gaire vent i la humitat s'ha mantingut en general.
Els voltants del Puigsacalm són un lloc privilegiat per veure-hi les diferents tonalitats dels grocs, marrons o vermells.
Dissabte començava el dia a Nerin amb pluges i boires, per tant l'ascensió al Mont Perdut quedava descartada. Vàrem decidir anar fins al Refugi de Góriz i si el temps millorava fer-hi un tomb, vam encertar, finalment el dia es va aixecar. Quan el teló de la boira s'alçà, érem als peus del Mont Perdut, a cavall de la Vall d'Ordesa on una orquestra de marmotes, xoriguers, flors de neu, gralles de bec groc... formaven un Concert Pirinenc.
