Misteris a Cavall de Tardor.

Desprès del cap de setmana de bici, dilluns i dimarts he estat amb agulletes a les cames com mai n'havia tingut, això vol dir que la cosa va bé, molt bé. No entenc perquè tantes agulletes, doncs tampoc vaig forçar tant les cames...serà que comença'n a despertar-se'm, tot un misteri.

Com que plou dia sí i dia també, el fullatge dels arbres s'ha tornat espectacular, meravellós i generós, si no hi ha cap imprevist tindrem una tardor com fa temps no vèiem, amb boscos plens de pinzellades de tos grogs, verds, vermells i marrons.
Dos llocs macos per gaudir de la tardor són, el Cañon de Añisclo al Parc Nacional d'Ordesa, o també, i més a prop, el camí del Puigsacalm què puja per la Mare de Deu de les Olletes. Tant a un lloc com a l'altre mai hi corre gaire gent, un altre misteri.

* Una hora a cavall de Cavall.

Tardor sota la boira a les Bordes de Noarre. Pallars Sobirà.

De la "ingravetat" a la "gravetat".

Un altre matinal de bici, avui acompanyat pel Edu. La previsió del temps era de pluja, no ha caigut ni una gota. Hem fet 41 kilòmetres, des de Matadepera fins a Mura i tornada amb un ritme tranquil, però sense deixar que els cargols ens pugessin pels radis de la roda, la baixada pel Coll d'Estenalles ha estat ràpida i divertida.

El tema de conversa han set les novies i el procés evolutiu de la ingravetat a la total gravetat, de la ficció a la realitat, és a dir...d'Estimar!!!

Anar per feina.

Matinal de bici acompanyat del Cèsar, el Jordi i el Luis.

Terrassa, Rellinars, Pont de Vilomara, Rocafort, Mura i Terrassa, fent dos petits ports de muntanya, petits però amb caràcter. He forçat sense arribar a la pàjara, trobant-me amb bones sensacions i la necessitat de fer molts més kilòmetres.

El tros de Mura fa pujada i he distret el cansament mirant la riera què baixa plena d'aigua, els boscos humits i els horts què s'han tornat més generosos que mai.

Si no haguéssim anat tant per feina, m'hagués entretingut fent fotos i és que el dia convidava.

* Hem fet un total de 84 Km., no són molts, però tampoc són pocs!!!

Un Ceballut* a Beirut.

Avui us recomano un altre bloc, es diu Coses de Beirut, on en Ferran, a partir de la inestable situació política del Liban, exposa les seves bones reflexions.

Interessant aventura. S'ha de saber llegir entre línies si voleu entendre'l.

Si jo fos a Beirut, lluny de Catalunya, tres coses trobaria a faltar, a saber:
- El Virolai.
- Les meves Muntanyes...
- ...i la carn de porc, oi Ferran?

I és que al Liban, de porc se'n cria poc.

*Una hora de rodillo pedalant com un ceballut*

ACLARIMENT: El diccionari defineix ceballut com algú que és caparrut o tossut*. Jo, també li dono un altre sentit, el de qui és i se sent molt català*...sense connotacions polítiques, a seques, a seques amb botifarra.


















Un, dos, tres...botifarra de pagès!!!
Foto: Avituallament a la Marxa Castells de la Segarra del març d'aquest any.

Sóc pas Mestre!!!

Segueixo molt i molt motivat amb el Cavall. Aquest estiu miraré d'anar amb bici a tots els pobles, o millor dit, llogarets del Pallars Sobirà, hi aniré amb en Joan Bellmunt i Figueras i el seu magnífic llibre anomenat Fets, Costums i Llegendes del Pallars Sobirà, us el recomano perquè és ple de cultura popular, és d'una humanitat magnífica. Llegir-lo és com ensumar, copsar, palpar, gaudir, veure i tot el que vulgueu afegir-hi, en un altre temps...així ho he sentit al resseguir les lletres d'un folklorista, un Mestre de la Terra.

Ja m'agradaria saber-ne com ell, però...sóc pas Mestre.

A Pagès Editors hi trobareu aquest llibre què forma part d'una col·lecció sobre els llogarets de les comarques de Lleida, te més de 30 volums. Si em voleu fer feliç, regaleu-me qualsevol què encara no tingui, consulteu-me abans si us plau.

* He fet la Vall d'Estaón. Passant per Surri, Anàs, Bonestarre i Estaón en una hora de rodillo. Tot el que he vist ho explica molt bé en Joan Bellmunt en els seus llibres i amb l'imaginació els hi he donat vida.
















Estaón. Pallars Sobirà.

Copsar el moment.

Un bloc molt senzill, què són els millors, i amb unes fotografies impressionants per mirar i mirar. Les descripcions de les observacions al camp són absolutament planeres.

Fer fotografies d'animals és difícil, copsar el moment encara ho és molt més.

Vaig demanar-li permís al autor per penjar les fotos al meu bloc, desprès d'uns quants correus, d'anada i tornada, ho he aconseguit. Podia haver-ho fet sense demanar-li, però no em va semblar correcta...educació obliga!!!

Gracias Héctor.

El bloc en qüestió es diu Zona Osera, aneu-hi!!!

* Una hora de rodillo.


















Cuereta Groga. Foto de Héctor Ruiz.













Cadell de Guineu. Foto de Héctor Ruiz.













Ermini. Foto de Héctor Ruiz.













Isard. Foto de Héctor Ruiz.

Totes les fotografies són cedides per Héctor Ruiz Villar

Aigua.

Altre cap de setmana tropical, això és, passat per aigua.

A la Seo d'Urgell hi havia dos opcions, o la ja clàssica Fira Medieval o anar al Parc Olímpic del Segre...claríssimament, de cap al riu. Ja fa temps, em deien que ho proves i aquest estiu buscaré l'ocasió.

Bestial!!!!!!!!!

* Dos dies, molt poc productius, amb tan sols una hora de rodillo sense rems...anem malament. Cada cop em trobo millor damunt del Cavall, jugant amb el rodillo, pujant pulsacions i recuperant.