Montseny o al infern també hi plou.

La previsió meteorològica pel diumenge era de pluges amb estones de clarianes al matí i de pluja absoluta a la tarde, així doncs teníem una opció clara durant tot el mati. Però el cert és que des de primera hora les pluges van ser constants, sense un minut de treva. A les 9 AM varem arribar a Coll Formic on el vent bufava de valent i feia encara augmentar més la sensació de fred, el fort vent va ser el punt d'inflexió per deixar-ho estar, desprès de 4 hores de caminar i més de 1000 metres de desnivell, tot just als peus del Matagalls.

Tenia els meus dubtes de com em trobaria caminant, ja que últimament tot s'ho emporta el Cavall. El cor bé, i les cames també van respondre bé...però estar clar que no tocava fer el valent. El cos va respondre perfecte, la climatologia no.

La mala noticia del dia, la mort d'un participant al tram de Castellets, just sota Les Agudes. Castellets és com s'anomena el camí que va del coll de Sant Marçal al Turó de les Agudes, és força aeri en alguns trams, inclús hi ha algun passamans en forma de cable, el terreny és de roca i moll el terra, s'ha de vigilar.

Un dia molt exigent pels participants i per l'organització, un dia per entendre que la muntanya s'ha de respectar i mai buscar-hi brega, un dia per comprendre que contra els elements no hi ha res a fer.

El dissabte, per la pluja, sense poder sortir amb el Cavall.

Per tant, ni Cavall, ni Travessa del Montseny, cap de setmana a norris, i és que al infern també hi plou. L'any que ve hi tornarem.

* Una hora de rodillo per començar bé la setmana.

Els elements!!!

La Central Nuclear de la Sagrada Família.

La Central Hidroelèctrica de Tavascan es pot anar a visitar, com cada estiu hi porto gent, ja em coneixen. La visita guiada es divideix en dos parts, la primera teòrica i la segona pràctica, en aquesta última t'ensenyen una gran sala, dins la muntanya, on amb tres impressionants turbines mogudes per la força de l'aigua es genera electricitat...miracles de la ciència!!

La primera part, la teòrica, es fa a la sala d'actes de l'ajuntament. Solen ser 10, 15 ó 20 persones i normalment el 80% de la gent no entenen res, però tothom fa veure que ho entén tot...mentida!!!. De les primeres coses que fa el guia és preguntar s'hi ha algun enginyer a la sala, si no n'hi ha cap, aleshores fa una rialla, te el camp abonat per devorar-nos, es nota que ell no és pas enginyer!!!!!

RESUMINT: Hi ha gent que quan torna a casa, encara no tenen clar si allò era una Central Hidroelèctrica o una Central Nuclear, tan sols recorden una cova dins la muntanya amb una sala de tanta alçada que hi cabria la Sagrada Família...jo és l'únic que recordava.

* Una hora de rodillo, fent anar amb la força de les cames una cadena que movia un plat i una corona, que amb un eix movia una roda, que fregava una resist..... i una central nuclear!!!

PD. La Central Hidroelèctrica de Tavascan no és obra d'en Gaudi, però la Sagrada Família sí i personalment penso que fa més llum la segona que no pas la primera.

Reguitzells.

Amb una periodicitat gairebé diària, t'inicia una bona lectura, tan bona com ho és el seu propi bloc, el seu País dels Kokamuskes.

No diré res més. Llegiu-lo i jutgeu vosaltres mateixos, estic segur que hi trobareu tot un reguitzell de bones lectures.

* Un reguitzell de segons fan un minut, un reguitzell de minuts fan una hora...de rodillo.














Un reguitzell d'anys en forma d'anells.

Paradoxes del Rodillo.

Des de que vaig començar amb el Cavall ja porto 670 Km, sense contar els de rodillo, que són uns quants, així com bastantes samarretes suades, que es diu ràpid. Haig de dir, que gairebé tothom odia el rodillo o no en volen saber-ne res, doncs és el millor aliat dels que tenim poc temps i ganes de fer bici, és clar que tot és opinable.

Calculo que per fer 670 Km de bici, he deixat de caminar uns 100Km, i el diumenge ho notaré a la Travessa del Montseny, o no!!!!

Paradoxa: Amb tot això del Cavall, ara els pantalons em cauen tot i haver agafat pes.

* Una hora de rodillo. Quan arribi als 2500 Km em faré amb un Polar, al agost...espero!!!!















Fulles sota l'aigua del Noguera de Cardós. Pallars Sobirà.

Qui no es mulla, no fa res.

Father
It’s not time to make a change,
Just relax, take it easy.
You’re still young, that’s your fault,
There’s so much you have to know.
Find a girl, settle down,
If you want you can marry.
Look at me, I am old, but I’m happy.

I was once like you are now, and I know that it’s not easy,
To be calm when you’ve found something going on.
But take your time, think a lot,
Why, think of everything you’ve got.
For you will still be here tomorrow, but your dreams may not.

Son
How can I try to explain, when I do he turns away again.
It’s always been the same, same old story.
From the moment I could talk I was ordered to listen.
Now there’s a way and I know that I have to go away.
I know I have to go.

Father
It’s not time to make a change,
Just sit down, take it slowly.
You’re still young, that’s your fault,
There’s so much you have to go through.
Find a girl, settle down,
If you want you can marry.
Look at me, I am old, but I’m happy.
(son-- away away away, I know I have to
Make this decision alone - no)
Son
All the times that I cried, keeping all the things I knew inside,
It’s hard, but it’s harder to ignore it.
If they were right, I’d agree, but it’s them you know not me.
Now there’s a way and I know that I have to go away.
I know I have to go.
(father-- stay stay stay, why must you go and
Make this decision alone? )

* Sortida de 48 Km. amb el Cèsar. Terrassa, Olesa de Montserrat, Ullastrell i Terrassa. Dia de núvols i plugim a estones.

- César, nos vamos a mojar!
- Pero hombre Alex, esto sólo es refrescar!!!!!
- Ya, ya, pero.........
- ........que no hombre, que no...Aupa!!!!!!

Està clar que, qui no és mulla no fa res.



Aupa!!!

Somiar Truites.

Em diu el metge, que lo millor per combatre les varius són, entre d'altres coses, el banys d'aigua freda. Un motiu més per posar-me el wader i tornar a pescar al riu. Llençar i recollir, llençar i recollir, llençar i recollir, això és la pesca amb mosca, a més a més de paciència i una puresa extrema a l'hora de fer anar tots el estris, sobretot delicadesa en tot lo que es fa al riu, perquè les truites són molts senyores, tan sols volen aigües immaculades i pescadors molts fins.

És per tot això que m'agrada la pesca amb mosca. La correcta combinació de tots aquests elements fan que sigui un esport difícil, que frega la perfecció, és un Art!!

Comença la temporada de pesca d'alta muntanya i aquest any espero fer quelcom més que Somiar Truites!!!

* Una hora de rodillo somiant truites.
















Pla de Boavi al Pallars Sobirà.

Estiu.

Avui he jugat imaginant estampes d'estiu.

* Una hora de rodillo.