Cavall de Rodes

Ensenbar Era Sua Sabença.

2010-05-06T23:15:00.003+02:00

“Enguan vos presentam era exposición e catalòg “Es Uelhs d’Aran” , que volem que servisque entà recuperar era memòria istórica des poblants d’Aran, a trauèrs dera guardada e des viuences de persones mès granes de ueitanta ans, qu’an recorrut un long camin dera nòsta istòria e que mos pòden ensenbar era sua sabença de víuer e d’adaptar-se pendent aguesti ans de tanti cambis enes abres, pr’amor que s’a passat de víuer deth bestiar e dera tèrra a víuer deth torisme, de víuer isoladi damb es tradicions pròpries a convíuer tamb ua grana immigracion.”

Pròleg del llibre "Es Uelhs d'Aran" , editat el mes d'abril de 2002 per la Fondacion Musèu Etnologic dera Val d'Aran, amb una tirada de tan sols 750 exemplars.

...un llibre extraordinari, magnífic, preciós, modèlic, exemplar, grandiós!!

Conèixer i Aprendre.

2010-04-22T21:56:00.004+02:00

Us poso unes fotografies on, d'una o altra manera, es veu un seguit de camins, corriols o traces que he conegut... tots diferents, però magnífics; com els que, fent més o menys soroll, passeu per aquí!!

Bona Diada de Sant Jordi!!

Tamborinejar els boscos.

2010-04-19T22:37:00.001+02:00

Acabat l'hivern, encara hi queda un bon tou de neu; dissabte al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, on el desglaç encabrite els rius, el picot negra tamborineja els boscos i... a saber on para l'os?!?!

Són els últims paisatges nevats que veuré fins l'any que ve.

Meravellosa Gent.

2010-04-14T22:17:00.005+02:00

Us linko el post d'un bloc; un bloc que parla del temps que hi fa al Pallars Sobirà i que en ocasions afegeix petites pinzellades... de com el temps modela el tarannà d'aquella meravellosa gent!!!

Meteorologia del Pallars.

Dormir Ben Acotxat.

2010-04-06T22:06:00.002+02:00

Curtes però intenses vacances de Setmana Santa, sense temps per fer fotos... llàstima!

De les impressionants muntanyes dels Alps a les no menys interessants del Pirineu; de les grans valls Alpines, a les més tímides i humils però sempre amables del Pirineu; al matí lliscant per les espectaculars glaceres de gairebé 4000 metres als Alps i a la nit dormint ben acotxat per les tendres valls de casa, del Pirineu, per adonar-me'n que quan més lluny hi soc… més m'agraden!!

Cavall... Fort!!!

2010-03-22T21:34:00.006+01:00

Balanç.

2010-03-09T22:16:00.002+01:00

Dissabte a Sant Jeroni, el punt més alt de Montserrat i una de les vistes més espectaculars de Catalunya.
Diumenge a la Marxa dels Castells de la Segarra, en un dia rúfol i fred.

Dos dies caminant molts kilòmetres i forces hores.

Balanç final de felicitat; felicitat setinada de suor, felicitat per coneguda no menyspreada, felicitat per no acostumar-m'hi.

Entrescar Paraules i Paisatges.

2010-03-04T22:01:00.001+01:00

El que més m'atrapa d'en Josep Pla és la seva magistral capacitat descriptiva, tan senzilla i planera com completa i rica, et fa sentir com un espectador present en allò que relata, fins i tot... en allò que no es veu però que és viu en l'ànima de les persones o a l'atmosfera de les coses, ni estalvia ni abusa a l'hora d'adjectivar-ho tot. Sap entrescar les paraules.

Llegir en Pla, és com entrescar-se en l’atmosfera i l’ànima dels paisatges.

Admirar.

2010-03-03T22:09:00.004+01:00

Admirar
conjugació
[s. XV; del ll. admirari, íd.]

1 tr Contemplar, considerar, amb admiració, sentir admiració per (algú o alguna cosa). Admirar una pintura.

2 tr Produir alguna cosa admiració, sorpresa; meravellar. El seu valor va admirar tots els seus amics.

3 admirar-se de (alguna cosa) Veure-la amb sorpresa, produir aquesta cosa admiració. M'admiro de l'esforç que ha hagut de fer. Encara s'admira que no s'hi hagi presentat.

Quelcom Més Que Solitud.

2010-02-25T22:10:00.001+01:00

La solitud de molts indrets del Pirineu és un autèntic bàlsam de felicitat, una quietud exquisida, d'un finíssim xiuxiueig de remors, de constants silencis que t'abracen l'ànima sencera; l'entorn et mimetitza, t'atrapa, et roba les mirades.

Són solituds enriquidores, supuren felicitats extremes, tastades un cop no te’n saps estar... sempre hi descobreixes quelcom més, sempre t'emportes quelcom més!!

El Romanticisme de Viatjar.

2010-02-23T21:14:00.005+01:00

De Barcelona a la Vall d’Aran pel Pallars.

“De Barcelona a Tàrrega en ferro-carril. Distancia 140 k. Recorregut en 5 a 5’15 hores. Preus del seient: Primera classe, 16,80 ptes.; segona classe, 12,60 ptes,; tercera classe, 9,25 pessetes. De Tàrrega a Tremp, carretera. Distància, 80 k. Servei públic de diligencies. Recorregut en unes 14 hores. Preu del seient, 14 ptes. De Tremp a Sort, carretera. Distància, 41 k. Servei públics de tartanes. Recorregut en 5 a 6 hores. Preu del seient, 6 ptes.
De Sort a Esterri d’Aneu, camí de ferradura. Distància , 33 k.. Trajecte que’s pot fer en 7’30 a 8 hores(carretera en construcció). D’Esterri d’Aneu a Tredós(Aran), pel port de la Bonaigua, camí de ferradura, practicable quan el port està obert, o sia de Maig a Octubre. Distància 31 k. Recorregut que pot fer-se en unes 6 hores.”

La Vall d’Aran. Guia Monogràfica de la Comarca.
Juli Soler i Santaló.
Tipografia l’Avenç.
Barcelona, 1906.

La Granota.

2010-02-04T23:19:00.002+01:00

A les muntanyes del Pirineu
A l'hivern sempre hi ha neu

Rom i Coca Cola
No et deixis la carmanyola

La granota no et cruspeixis pas
Fes-li un petó en el nas

Rom i Coca Cola
No et deixis la carmanyola

I un Príncep Pastoret
Serà el teu solet

Rom i Coca Cola
No et deixis la carmanyola

La Vianda.

2010-02-01T23:41:00.006+01:00

"De bon dematí hai puiat cap a la montanya pel camí de la Solana i m’hai posat a esbarrabar cirro de la borda a la boïga del Pubill. Lo Prat, lo vam bogar amb la pleta. Amb la forca i les mans, m’hai fet un tip d’estendre fem i cap al migdia ja teniva gana. Lo mosso d’Aytés, que tragine des del poble, m’haví de portar la vianda, però no es presentave. Llàstima que no hi haví móres, ni gavarnes ni aranyons de gaurrers. Se m’ha acudit de cavar amb l’aixartell i hai trobat força sargallons i unes quantes arrels de regalícia que m’hai menjat amb tot lo gust. A l’anar a beure a la font del Fener hai collit sores dels voltants i les hai trobat ben bones, encara que un poc agres. Quan finalment m’han portat la vianda, hai tornat a endrapar com un lladre i me l’hai acabat tota. Ara sí que hai tret la panxa de prill!"

Nant-li’n Fotent i Nant-li’n Refotent.
Dietari d’un pages del Pallars, any 1919.
Antoni Xavier Barbal Espot.
Garsineu Edicions.
Tremp, abril de 2008.

Merèixer.

2010-01-26T21:27:00.004+01:00

Ara feia temps que no hi anava, poder perquè sempre és massa aprop, perquè me la conec massa bé, perquè la costum et fa desmerèixer qualsevol lloc, cosa o persona.

Dia de fred gebrador al cim del Taga, no feia per estar-s'hi gaire estona, llàstima!!... el lloc s'ho mereix!!

Pilates Pirinenc.

2010-01-21T23:52:00.003+01:00

Travessar per un pont únic.

Parlar amb la gent del país.

Resseguir l’aigua.

Badar davant una tanca.

Assabentar-se amb discreció.

Mirar pel forat de la clau

Ensumar una perdiu blanca.

Observar allà on trepitgem.

Perdre's per un carrer.

...i endevinar una primavera ofenosa.

Empremtes.

2010-01-18T22:45:00.005+01:00

Cap de setmana pirinenc de núvols gens agosarats, d'un fred mandrós als cims, una llum adormida i un vent parat.

Resseguint impagables silencis d'hivern embolicats pel tímid so de les empremtes.

Postres d'Aniversari.

2010-01-14T22:35:00.002+01:00

"I el postre, direu els llaminers de mena com jo?
El postre és comentar en aquest racó tot sabent que, tard o dora, hi passarà el tiramisú de l'Assumpta, el couland d'en Jordi i el pastís d'aniversari (Satcher, si no hi ha problema) que avui bufarem amb l'Elur."

Òscar.

Furgar Profundament La Pròpia Terra.

2010-01-13T23:15:00.003+01:00

"I és que Delibes era molt casolà, molt de família, molt poc aventurer. Era un home que tenia les llargues cames com incommovibles arrels, els dits llargs, prims, ossuts, com per furgar profundament la pròpia terra, el nas de perdiguer i no de flairador d’aires desconeguts."

Relacions Particulars.
Josep M. Espinàs.
Edicions La Campana.
Barcelona. Febrer 2007.

Rebotiments i Endolciments.

2010-01-07T22:42:00.002+01:00

Finat el Nadal, més o menys rebotit o endolcit, ara davallem per un any lluny de rebotiments i endolciments.
Un any, amb tots els ingredients, per re-aprendre coses oblidades.

Neus Càlides.

2010-01-04T21:47:00.006+01:00

Un munt de silencis escrits a contrapèl, res gratuït, neus càlides, ànima lliure d'ocell felí, un corriol de tinta quotidiana, l'encabeixo...

...Nòmades del Vent.

Bon Nadal.

2009-12-23T22:41:00.002+01:00

Més enllà de nadalenques costums de tota mena, benintencionades i arrelades tradicions, jo, em quedo amb la Nit de Nadal… per la seva absoluta senzillesa, magnífica grandiositat, i gairebé desapercebut fet.

Bon Nadal!!

Mele Kalikimaka.

2009-12-22T23:06:00.007+01:00

"Quan era xic, lo meu pare me preguntave: què t’estimes més, set forats al cap o un tou d’abelles al cul? A jo les abelles sempre m’han fet por per les fiblades, però la mel è molt bona. Així que avui, ajudat pel mosset, hai Aubert lo tou de la Farratgeta, hi hai fet fum amb bobina seca i amb la cara ben tapada hai anat traient les bresques més plenes posant-les dins d’una farrada. Amb tot i amb açò, n’hai deixat una bona reserva, perqué la tardor s’atanse i sense res per menjar, les bestioles se morirín ben aviat. La gent ja ho diu: no es pot matar tot lo que è gras!"

Nant-li’n Fotent i Nant-li’n Refotent.
Dietari d’un pages del Pallars. Any 1919.
Antoni Xavier Barbal Espot.
Garsineu Edicions. Tremp 2008.

Realitat o Ficció.

2009-12-15T21:44:00.005+01:00

Severino Pallaruelo i el Pirineu profund del segle passat són una mateixa cosa; els seus llibres de contes, realitat o ficció, desgranen personatges d’un perfil completament impregnats de l’entorn propi; històries sovint d’un final no gaire feliç, però, plenes d’una copsadora realitat, amable duresa, sibil•lina felicitat, valls fondes!!
En el fons, són relats extrapolables a qualsevol lloc, doncs, tenen la condició humana a vessar.

En Severino Pallaruelo pica fort el Tió... la soca vella del Pirineu, per treure-hi el millor de dins!!

NOTA. Realitat o ficció, en el YouTube, un Albert Pla apoteòsic… Caganer Nadal 2009 Creu de Sant Jordi.

La Millor Nadalenca Panera.

2009-12-14T22:03:00.007+01:00

Assumpta ha dit...
Jo no tindré Nadalenca Panera, però si algú em vol regalar alguna cosa, doncs jo accepto, eh? :-)

No dic que faré l'any que ve, o l'altre o... però, de moment, m'agraden més els llibres de paper :-))

Vaig a escoltar la cançó perquè en obrir la finestra de comentaris s'ha tallat jejeje

Per cert, quina preciositat de fotos!! :-))

òscar ha dit...
A la panera que t'envio, amic Àlex, a més de llibres electrònics a "cascoporro" hi trobaràs un grapat d'abraçades que, virtuals o no, són ben sinceres.

També un caganer d'en Fèlix Millet (lo més "cool" aquesta temorada) i un entrepà liofilitzat de carn arrebossada per aquells moments en que calgui un pèl de sort.

elur ha dit...
Doncs marxant un paneró amb 365 abraçades i bones caminades plenes d'alegria.
Els llibres electrònics... doncs també, va. Però jo tiro més cap a l'Assumpta, el paper m'agrada molt, sobretot reciclat!
Un petó!

Jordi ha dit...
Jo em quedo de totes totes amb els llibres de paper. No fotem, que tenen més encant!

Jo a la panera col·laboro amb turrons Mairena, neules Feliu i cava Bachs. Ah! I escopinyes negre de Banyoles! Me les deixava!

Amkiel ha dit...
Amb això del llibre electrònic tinc un gran dilema. M’agrada moltíssim llegir i encara més el tacte dels llibres, la seva olor el primer cop que s’obren, el passar pàgina i haver de comprovar que no hagin passat dos, posar el marcador com una banderola en el cim de la delectança. Però sé que és insostenible que tothom puguem gaudir d’aquest delit, en els boscos pensant, clar està. I per tot plegat sento proper el sacrificar-me per allò que estimo, passant-me a la fredor electrònica.

Tanmateix, també penso que encara està massa verda aquesta tecnologia, a més de pocs títols disponibles. Potser per la panera de l’any que ve. Mentrestant intentaré llegir el màxim possible a la vella usança.

La Nadalenca Panera.

2009-12-11T14:20:00.003+01:00

Aviat arribarà el Llibre Electrònic, deixant enrere el suport de paper i tot el seu romanticisme propi; l'encant del tacte, el punt de llibre, el xiuxiuejar de les pàgines, diferents olors...

El llibre electrònic, com ara la bloc-esfera, ens ajudarà a aprofundir més en el sentit immaterial del romanticisme, creant lectors més puristes, més lliures, menys acotats.

Quan em feu arribar la Nadalenca Panera... poseu-m'hi un Llibre Electrònic.

Tradicions i Costums.

2009-12-09T21:52:00.005+01:00

Els Armats.

A la tarde del Divendres Sant si feve la professó dels armats. I puiave gent de tots els poblets de la rodalia. : Escàs, Caregue, Altron, Sorre, Saurí, Bernui…
Hi havie setze armats que portaven lo pas amb lo ritme dels tambors. Al radere Jesús amb la creu al coll acompanyat de tota la turba de jueus, que amb rames de gavarnera o de gaurrè, feven veure que el pegaven i escupinaven.
A cada estació lo capellà li llegive lo que li havien fet; acabat de llegir jo portava una corneta i “tiiit!”, a la següent parada.
Lo quin feve de Jesús sempre ere un home voluntari, i amb allò que feven veure que el pegaven, de vegades a algú se li escapave alguna flingastada. Una d’aguelles li va tocar de ple. L’home enfadat digué: “Mecagon…, si em feu emprenyar us foto la creu al camp de Cardaire!”.

Un Forat Entre Monts.
Recull oral a la Vall d’Àssua.
Josep Colom.
Garsineu Edicions. Tremp. Juliol de 1996.

Cap de setmana llarg!!… o curt!?, però ple…!!

Calendari De Pagès.

2009-12-02T23:12:00.003+01:00

Molt Anginesc... el Tour 2010!!

Gener. Cremallera de Núria.
Febrer. Sant Miquel del Fai.
Març. Esterri d'Àneu.
Abril. Setcases.
Maig. Pla de Boavi.
Juny. Montanisell.
Juliol. Olot.
Agost. Folgueroles.
Setembre. Les Golondrines del Port de Barcelona.
Octubre. A casa l'Òscar.
Novembre. Boldís Sobirà.
Desembre. Al Pati dels Tarongers de la Generalitat de Catalunya.

El Terrafort.

2009-11-24T22:14:00.002+01:00

“Si la llaurada és ben feta, s’hi veu el paral•lalisme dels solcs oberts i fins el dels terrossos d’un mateix solc. Aquests, sovint una mica difícils d’apreciar, justament perquè el mateix pes dels terrossos desfà la geometria de la llaurada. Majorment si el país és sorral, terraprim. On l’argila domina, el terrós es manté i costa prou desfer-lo. És el terrafort.”

Un Any a Pagès.
La comarca d’Olot: una agricultura cerealista i de subsistència.
Ramon Llongarriu i Monsalvatge.
Llibres de Batet. Olot 1995.

Sadollar Un País.

2009-11-23T22:43:00.003+01:00

Dissabte a l'Hostal Moline, a l'ombra del Puigmal, traient el ventre de pena.
Diumenge a Sant Llorenç del Munt, a la Mola, esmorzar de forquilla.

...sadollant un país!!!

La Minyona I Els Barruguets.

2009-11-20T22:26:00.003+01:00

Diumenge passat a la Rupit-Taredell, com ara fa un any, i espero que d’aquí a un any; la zona s’ho val, geogràficament tan feréstec, amb majúscules cingleres, humits boscos de barruguets, espectaculars miradors de Creu de Sant Jordi com ara el Salt de la Minyona... on empastifar-s’hi d’un bullit de silencis!!!

Fi del curs de GPS!!

Amb GPS.

2009-11-13T21:57:00.004+01:00

Des de fa tres setmanes estic fent un curs bàsic de GPS, amb pràctiques de camp incloses, és un curs sense grans pretensions, molt d'anar per casa, però força complet, som una trentena de persones cosos humans d'esperit trescador, inclosos jubilats i prejubilats, velles glories de l'alpinisme català, icones federades, paraules com ara "georeferenciar" o "sistema geomètric" o "datum", arriben a produir més d'una esotèrica, abduïda o fins i tot sincopada expressió colectiva, però tots tenim molta voluntat i ganes d'aprendre, ens avenim força i dins la nostra més que evident ignorància GePeSiana, riem!!
El Manolo és el nostre guru i chaman, de manera continguda en sap molt, diu que si tenim cap dubte preguntem, el fet és que gairebé ningú fa preguntes... i és perquè el Manolo s'explica de manera continguda molt bé; tot i això, n'hi ha més d'un que repeteix curs... per tal d'aprofundir coneixements, jo, espero no repetir i aprofundir coneixements, ni que sigui de manera continguda, ara.

Diumenge, a la Rupit-Taradell, al estil clàssic... sense GPS!!

Felicitat Extrema.

2009-11-02T21:57:00.005+01:00

Dissabte per les muntanyes de Núria, diumenge pels voltants de Sant Hilari Sacalm a la Marxa dels Camins de les Guilleries.

Tant dissabte com diumenge, caminant; felicitat extrema, sense moderació, isards al Ripollès, alzinars i rouredes esquitxats per castanyers i avetoses a les Guilleries, en un cap de setmana tardorenc on només hi faltava el fred.

Aviat la neu!!

Una Íntima Manera D’Èsser

2009-10-29T23:02:00.003+01:00

Catalunya és un país de coses petites, de curtes distàncies; tot hi és a la mesura de l’home i precisament per això tot hi té un pes terrenal molt acusat. Dins aquesta terra, dins els límits escassos de la seva geografia, la personalitat de les coses, dels èssers humans que hi habiten, agafa una característica, un perfil, una cristal.lització decisiva. Si geogràficament el nostre país és un dels més diversos d’Europa, en el sentit que dintre distàncies curtíssimes s’hi produeixen els contrastos més abruptes, més subratllats, que us pugueu imaginar, tot hi sembla tenir, dins aquesta diversitat, una personalitat radiant i plena, gairabé explosiva. Com més petites són les coses, més força individual tenen; com més petites són les distàncies, més diversos són els matisos. Per als qui vivim en el pla i en la petita o mitjana muntanya, és a dir, per a la immensa majoria de la població humana que viu en aquesta terra, aquestes observacions formen part de la nostra íntima manera d’èsser, de la nostra constitució física.

Guia de Catalunya.
Josep Pla.
Edicions Destino.
Barcelona, setembre de 1971.

La Brama.

2009-10-26T21:31:00.003+01:00

Dissabte i diumenge immers per engorjats corriols pirinencs vestits de tardor, quan som al punt àlgid, amb generositat; les valls de l’Alt Pallars queden en calma, silencioses espectadores dels diaris i alhora subtils canvis més coloristes, brillants i vius que a qualsevol altre època de l’any; amb un final en forma d’encisadores catifes.

I de fons... la brama!!

"Paranostric."

2009-10-21T21:24:00.004+02:00

"El fill de la terra té idees clares i precises del món que entorn seu revolta. Sap l’hora que és, durant el dia pels rellotges del sól segóns la sombra que projecten i, a la nit, els trillons de la volta estrellada li indiquen quan serà l’hora de matines., els núvols ajaçats a l’esquena de les altes muntanyes li senyalen si tindrem pluja o temporal com també coneix els senyals que certament la pressegien. Té el seu “paranostric” que mai s’equivoca i que li fa saber les temporades de plantar la terra conreada, i quan l’hora de replegar la messa és arribada.

La vida a pagès ve a ser un regne apart si es compara amb qualsevol altre estament, sigui d’artesania, la indústria, el comerç o les carreres seguides a la Universitat o al Seminari.

Entorn de la “Masia” s’ha creat un petit regne…"

La Vida a Pagès.
Salvador Vilarrasa i Vall.
Imprenta Maideu.
Ripoll, 1975.

Assolellada Becaina.

2009-10-19T21:40:00.007+02:00

Pa de sègol, xolís, formatge, truita de patates a la carmanyola, fruita i la bota de vi.

Una setmana després, altre cop, dalt la Roca Cigalera; però ara sense boira, sota un dia magnífic, frisava les extraordinàries vistes que des d'aquest pic menor es tenen, amb un estómac moderadament ple i plenament feliç...assolellada becaina.

Tota la gama de tonalitats, de la mel al conyac, és als boscos caducifolis i en el pèl dels isards.

Badar la Tardor.

2009-10-14T21:25:00.008+02:00

Dies d'una generosa claredat lluminosa fruit del vent, un silenci preludi del gebrador fred, submergir-se en el lleu sorollar de la natura, olorar la humitat del sotabosc, resseguir amb la mirada la suau dansa d'una fulla... tot badant la tardor.

...i no cal més!

Feu-me aquests exercicis un cop al dia, la millora és immediata!!

Cims Menors.

2009-10-13T21:31:00.003+02:00

Amb la il.lusió de tornar a fer un cim gens conegut, caminava diumenge de matinada pel Pla de Boavi al Pallars Sobirà, intentant retrobar aquelles espectaculars vistes que des de dalt la Roca Cigalera tindria.

Un cim menor a l'ombra de la Pica d'Estats, el Sotllo, el Monteixo..., però, major a mirades atentes. Pensant tota la setmana ser-hi, jeure dalt de tot, resseguir tots i cada un dels cims que l'envolten i descobrir quelcom més... un altre racó amagat!!

Diumenge d'una fina pluja dins la boira, i sota un fort vent al cim de la Roca Cigalera.

Paradoxes!!

2009-10-06T21:34:00.003+02:00

És l'únic cap de setmana de l'any on, tot hi passar-lo al Pirineu, presses, estrès i pressió són una mateixa cosa.

Donant un cop de mà a la Duatló d'Alta Muntanya de Catalunya.

Entre els corredors s'hi podia veure en Poltrona, la Feliu, el de Banyoles, la Rosell, la Mairena, el Sr. Bachs, la Esteban i... en Patsi!!

Un temps excel.lent.

De La Memòria.

2009-10-01T23:34:00.003+02:00

Sempre llegeixo el seu bloc, els seus posts, les seves breus i encertades reflexions; tan planeres i tan plenes.

El record d’un llibre amagat a la memòria; el record d’un temps amagat a la memòria, el record de… L'Olor Dels Llibres.

…perquè aquesta és la millor memòria!!

Es Uelhs d'Aran.

2009-09-29T22:55:00.001+02:00

Sofia Aner Deò, 86 ans, neishuda a çò de Peiet d’Aubèrt. De petita, anèc entà estudi en pòble e dempus entà Vielha tà apréner a cóser. Pendent era guèrra d’Espanha estèc en Tolosa damb ua tia, un viatge acabada se’n tornèc tà casa. Se maridèc tàs 30 ans damb Jusèp Peremartí de Bossòst e pr’amor que sa germana se’n volec anar entà França, eri s’estèren en casa. Eth sòn òme qu’ère un bon electricista aurie pogut trabalhar en Productora mès li atirèc mès era pagesia e s’i dediquèc de plen. Auien 9 o 10 vaques e cavales que hègen a recriar en tot trabalhar tanben es tèrres e es Prats. Hè quinza ans qu’enveudèc e maugrat que non aueren hilhs, a viscut soleta damb era jubilación que li quedèc.

Fernando Atés Bersach, a 82 ans, ei des de çò de Fernando de Canejan e ei maridat damb Genoveva Combalié deth sòn madeish pòble, damb qui auec dues hilhes e un hilh. Siguec hilh solet e de petit anèc entà estudi enquias 14 ans. En casa èren pagesi e auien 7 o 8 vaques e lèu ua norantia de oelhes. As 17 ans se n’anèc entà França, e en tornar, er an 1943, lo empresoèren pendent tres mesi.
As 25 ans se maridèc amb Genoveva e viueren 10 ans en un bordau en Campespin en tot trabalhar fòrca. Non i auie lum e auien d’anar a cerçar eth petròl entàs lampes en Les o en Bossòst. Aué pògues cases i demoren; en d’auti tempsi totes èren damb eth tet de palha, mès s’an esbaussat dejà.
Aué encara se n’encuede d’una cinquantia de oelhes amassa damb eth sòn hilh Fernando que tanben hè de pagés coma eth.

Es Uelhs d’Aran.
Fondacion Musèu Etnologic dera Val d’Aran.
Abriu 2002.

...i moltes més històries anònimes de la Vall d'Aran; un llibre per llegir entre línies, per rellegir i per aprendre!!!

Nota. Directe al Museu de Banyoles.

Tardor Amb Nom Propi.

2009-09-23T01:20:00.002+02:00

Molt apreciats Assumpta i Josep Lluís!!

Quatre paraules, breus i sinceres, de felicitació; ja fa 19 anys que la tardor comença amb nom propi… el vostre!!

Alex.

L'Avetar.

2009-09-20T21:45:00.003+02:00

Dissabte, a un humit i frondós avetar, al Pallars Sobirà, amb regust... a tardor!

"Després venen els rovellons. Jo crec que el més bonic dels rovellons és collir-los. Veure en un bosc, enmig de la molsa, la vermellor gloriosa d'un rovelló, és una delícia...
El rovelló és molt bo si te'l menges de seguida després de collir-lo i a la brasa. Llavors té tots els gustos del bosc.
Tenim al Pallars un bolet amb uns noms molt pallaresos i molt bonics, la rosteta o restincle... en altres comarques en diuen verderols o groguets."

El Pallars Sobirà i la seva cuina.
Josep Pla i Duat.
Edicions la Campana.
Barcelona. Febrer 1995.

Allunyar Cabòries.

2009-09-16T23:13:00.002+02:00

"Des de fa poques dècades, la natura torna a recuperar un gran prestigi… …hi ha quatre grups d’organismes que concentren clarament el protagonisme: els ocells, les papallones, les flors i els bolets. És curiós que només els tres primers grups han inspirat els artistes, sobretot els poetes, potser perquè estan relacionats amb la primavera i amb la renovació…

Els bolets apareixen a la tardor, en unes condicions misterioses i sovint efímeres, sovint capricioses, s’amaguen però no s’escapen, i porten un variadíssim regal de formes, de colors, d’olors…"

Guia dels Bolets dels Països Catalans.
Ramon Pascual.
Editorial Pòrtic.
Barcelona. Juny 1999.

Maneres de fugir cabòries: Explicar il•lusions, fer sudokus, estar-se a la banyera, trescar corriols, caçar núvols, llegir un llibre, garrotxinar-se, buscar bolets, ser única i originalment un mateix...

...mirallar-se en una porta...

Immensitats.

2009-09-13T22:05:00.000+02:00

Al Ripollès, a les seves muntanyes.

Sota la musicalitat dels trons, la pluja, la calamarsada i la boira; trescar per suaus i poc concorregudes carenes produeix un efecte majúscul… de immensitat i de petitesa alhora, m’agrada, m’agrada molt, m’agrada sentir-me immensament petit.

…molts isards!!!

Oficis.

2009-09-08T23:08:00.002+02:00

“El pensament d’una hipotètica glòria històrica –és tan obvi que potser no caldria dir-ho- no m’ha distret mai d’allò que m’ha fet viure el present, i aquesta indiferència podria donar la raó als que sempre m’han qualificat de persona assenyada. I supossant que la glòria passés pel meu costat, només me la donarien unes quantes dotzenes de persones amistoses, posem un centenar, i encara només durant un temps molt breu, de manera que tot plegat no seria altre cosa que un inútil intent de glorificació.”

Josep M. Espinàs.
El Meu Ofici.
Edicions La Campana.
Barcelona, Febrer 2008.

Sudokus, Becaines i Escudelles.

2009-09-07T22:23:00.003+02:00

Si hi ha un mes de l'any en que no s'han de fer sudokus, aquest és el mes de setembre, i quan dic sudokus, vull dir estar-se a casa.
Setembre és un mes amb personalitat pròpia, diferent, inigualable. Un mes injustament desconegut pels sentits.

Els dies, encara llargs, són d'una claror absoluta gràcies al vent fi i constant; la calor de l'estiu ha recremat la natura, on comencen a aparèixer les tonalitats grogues, ocres i marrons; tonalitats ataronjades per un sol, en hores baixes, d'una lluminositat més que tendra.
Les becaines del setembre, curtes, ja tenen un incipient regust d'escudella.

Cap de setmana a la comarca del Ripollès... assetembrenant-me!!

Petita Història.

2009-09-03T22:13:00.002+02:00

Cal Mariner.
Una tempesta de mar se’n va emportar la seva dona i els seus fills; amb un rem a la mà va caminar terra endins i quan va arribar allà on ningú sabia que era allò que duia, si va quedar per viure-hi!!

...sempre m’ha agradat aquesta petita història, perquè és tan breu com enriquidora, perquè tot hi començar amb un fet molt trist acaba amb una evident il•lusió per viure, perquè li sap donar la volta a la truita!!!

* Cal Mariner és un Mas del Pirineu.

De Les Vacances.

2009-09-01T21:14:00.006+02:00

Un gran estiu al Pirineu Català; amarat de sentiments, de imatges i de moments… difícils d’explicar.

Comencem un nou curs blocaire, amarat…

Un Any... Com Ha de Ser!!

2009-07-30T23:11:00.009+02:00

Ha estat un any safènic, engonal, de triplet, amb un punt montserratí, una crisi que ens ha fet millors... encara millors; ha estat un any anginesc, interessant, banyolí i feliuenc, de núvols en forma d'Assumpta, Banyeres plenes de riures, aprenent a arrebossar tot allò que es podia arrebossar, descobrint talents anònims com l'Albert, trescaires impenitents com l'Elur...

Ha estat un gran any, perquè les coses han costat... com ha de ser!!

Al setembre tornaré… vull dir!

Més Petit.

2009-07-29T22:52:00.003+02:00

Aviat començaré vacances, i... més enllà de trescar corriols, enxampar l’ós, fer becaines, anar a un concert de la Núria Feliu, llegir un incunable, somiar truites o tantes altres coses… miraré de fer-me una mica més petit!!

Catorze Ocells.

2009-07-27T22:54:00.005+02:00

Guia de Camp dels Ocells del Països Catalans i d’Europa
Edicions Omega. Barcelona
Tercera reimpressió. 2006.

Adaptació al català del llibre publicat en anglès per Harper Collins Publishers, amb el títol Collins Field Guide Birds of Britain and Europe.
Hi són tots; el cucuts, les gavines, els falcons, els mascarells, les baldrigues, els cabussons, el enganyapastors, el blauet, les piules i cueretes, la mallerenga de bigotis, el puput… i molts, molts més!!

Dissabte al Pic de Font Blanca, a Andorra.
Una femella i tretze mascles… catorze ocells.

Enxampar!!!

2009-07-22T22:06:00.001+02:00

Que els mesos d'estiu també neva, ja ho vaig dir; algun any m'hi he trobat sorprès... gratament sorprès!!

Tant de bo, aquest estiu, n'enxampi alguna, a més a més de l'ós bru... vull dir!

Us enllaço amb la nevada que va tindre lloc al Pallars Sobirà el passat dissabte... un molt bon bloc.

Als boscos del Ripollès, dissabte i diumenge passats.

Costums d'Estiu.

2009-07-20T22:35:00.004+02:00

És un costum familiar... anar a collir maduixes; encara que és un fet intranscendent, un estiu sense anar a collir maduixes... és menys estiu!

Costums intranscendents, però tant necessaris, que fan estiu.

Un costum senzill per un estiu senzill.

L'Aviram... Vides Exemplars!!!

2009-07-16T01:17:00.006+02:00

Gallina amb Figues.

Quan la gallina passa a la cassola és que el galliner va de mal borràs. La gallina no és cria pensant en aquest ús. Les gallines hi són per pondre i quan es desponen, ja de velles, o quan n’apereix una que subverteix l’ordre menjant-se els ous o emprenyant les altres més del que és acceptat –són unes aus tendens a la histèria-, és moment de fer-ne tall. I no és gens fácil fer tall de carn vella. No és d’estranyar, doncs, que la tècnica sigui l’estofat, ja que es tracta d’estovar la carn. Així s’ha entès des de l’època medieval amb la “gallina armada” i així són les fòrmules que perviuen, des d’aquesta gallina amb figues, fins a qualsevol de les gallines guisades que trobem.

Ingredients.

1 Gallina
8 Figues de Coll de Dama
1 Cabeça d’alls
2 Cebes
1 Penca de cansalada grassa
1 Fulla de llorer
1 Branca de timó
1 Got de vi ranci
Pebre negre
Caldo de gallina
Sal
Oli

Preparació.

Haureu guardat, pensant en el plat, un cossi de caldo de gallina.
Un cop degollada, escaldeu, plomeu i escorxeu l’au. Talleu-la en vuit trossos i salpebreu-los. Talleu la cansalada a daus. Peleu les cebes i quartegeu-les.
En una cassola al foc amb oli posseu-hi la carn, la cansalada, la ceba, la cabeça d’alls sencera i el llaurer. Quan els trossos de gallina estiguin ben rossos, mulleu-lo amb el vi ranci i deixeu reduir a la meitat.
Tireu-hi caldo, sense que arribi a cobrir. Tapeu bé la cassola i deixeu que cogui lentament durant dues hores llargues.
Mentrestant salteu les figues i afegiu-les a la cassola al darrer moment, quan comproveu i rectifiqueu el punt de sal.

Truc.

Les figues van de mitjan agost a octubre. Fora de temporada, si voleu seguir guisant la gallina amb figues, podeu fer-ho amb figues seques. En aquest cas, remulleu-les previament i no cal que les salteu.

Noteu.

Proveu, a més de les figues, amb barreja d’altres fruites seques, com ara orellanes de préssec i d’albercoc, i prunes.
El mateix guisat es pot fer amb bolets, per allargar el tall i donar-hi gust: rossinyols, llengües bobines, moixernons, corrioles, etc.
En cas que, seguint el mateix procediment, vulgueu fer pollastre en comptes de gallina, el plat pot derivar cap a un clàssic: el Pollastre amb Prunes. Se solia fer amb prunes seques. Apareix a la literatura antiga i era plat d’àpat de noces al Berguedà des de principis del segle vint.

La Cuina del Pirineu Català.
Més de 100 propostes de cuina de muntanya.
Pep Palau.
Farell Editors. Sant Vicenç de Castallet. Novembre 2001

La Remor Del Silenci.

2009-07-13T22:36:00.004+02:00

Diumenge a la comarca del Capcir, dalt del Puig Peric.

A voltes, als cims de les muntanyes del Pirineu, l'espai i la remor del silenci són una mateixa cosa, tot ho omplen, curiós efecte sedant, plaer major, majúscul, com si el temps s'aturés i l'espai s'engrandís; si no hi estàs fet... produeix por!!

...molt recomanable!

Dels Grampons.

2009-07-07T21:54:00.004+02:00

Diumenge dalt de l'Aneto, pluja i boira, poca visibilitat i força neu a la glacera, amb grampons... de les vegades que he trobat menys gent.

Dilluns, festa major local, matí a Ikea, aire acondicionat, trescant pels passadissos, sense grampons... de les vegades que he trobat menys gent!

Petit País.

2009-07-01T22:14:00.004+02:00

“M’en recordo que era la tardor. L’aire devia portar un alè de fruita madura, una alenada de fecunditat joiosa. La primera tramuntanada hauria espolsat moltes fulles dels fredelucs pollancres. Les fagedes tindrien unes pinzellades rossenques, d’un vermell daurat de posta; però els boscos de pins estarien encara submergits en un mar de verdor. L’aire seria llis i transparent, sense que cap boirina enterbolís la diafanitat. Del que estic cert, és que les carenes del Puigmal –fins al Canigó- ja començaven a èsser abellides per la feinera puntaire que és la neu…

…no sóc un excursionista ni un historiador; però sento a dintre de l’ànima l’esperit d’aquestes contrades que ressegueixo, amb el delit de creure-les meves, perquè les porto a dintre. I elles em miren amorosides, donant-me una pau que és serenor i plenitud.”

El Petit País del Ripollès. Joaquim Boixés i Sabatés.
Edicions Maideu. 1970.

…una joia!!!

Ser Un Mateix.

2009-06-29T21:51:00.003+02:00

Dissabte al matí a Montserrat... amb l'Anginesca, amb el Cor.

Pujada a peu, de Monistrol al Monestir; saber que arribes a un lloc majúscul caminant fa passar la calor... és més romàntic i esdevé un fet encara més gran!!

Catifa vermella de pensaments, l'Abat no hi era i ens rep el Cardenal, més principal, en Cisneros; cafè i coca a casa seva; parla bé i es fa entendre, mirada planera, de confiança, com a casa!

Nomenaments Anginescs:

Delegada a les Terres de l'Ebre i també a Ikea Platja Eucaliptus, l'Assumpta.
Delegat a Burkina Faso, l'Òscar; el de Banyoles... subdelegat.
Delegat a la FEEC(Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya), el Jordi.
Delegada de festes, Núria Feliu.
Delegada al camí dels ganxos al Puigsacalm, l'Elur.
Delegat Vitalici a la Llotja del Camp Nou, l'Albert.
Delegat al Circ Cric, Tortell Poltrona.
Delegada a Castelló de Farfanya, a la franja, la Gemma.
Delegat a la Federació Internacional de Hula-Hop, en Josep Lluís.
Delegada a Ikea Palau de Plegamans, la germana de l'Assumpta... la Mercè.
Delegat a Madrid, l'Escolanet.
Delegat a Sant Miquel del Fai, un servidor.

El secret???... ser un mateix!!!

...com és ell mateix, sense concessions a la galeria, absolutament tranquil, per volar molt alt, uns adéus plens de sentit... molt i molt rerefons...!!!!!!

...l'encabeixo a Corriols de Tinta, a l'Albert i el seu Racó Blaugrana.

El Delegat a Madrid... l'Escolanet!!
Foto. Jordi Català Roca.

Congestes d'Estiu.

2009-06-22T23:19:00.005+02:00

Dissabte al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici; dia assolellat, mirant-ho tot, arribant al Gran Tuc de Colomers, on la vista s'allarga fins la Pica d'Estats, l'Aneto, el Mont Valier, el Monteixo, el Mont Roig, el Subenuix, els Encantats, el Peguera, i fins i tot a Banyoles... per badar-hi amb molta principalitat.

Les nevades d'aquest any, més constants que no pas intenses, han deixat congestes imponents a tocar dels cims, congestes que no desglaçaran fins ben entrat el juliol... com ha de ser!

...gran dia!!!

Les Coses Senzilles.

2009-06-18T00:11:00.003+02:00

Trescar muntanyes, això és el que faré aquest estiu; al Pirineu i als Alps.

Seran un munt de colls i de pics, molts i molts!. Però, jo, em quedo amb les nits al ras; el dolç esforç setinat de pluja, fred o calor; la lleu nevada; el vent del port; el color turquesa dels llacs; el plaer del menjar calent a qualsevol refugi; la mirada innocent d'un isard; somiar despert...

...i sobretot, deixar-me captivar per coses senzilles, perquè és això el que de veritat m'interessa... les coses senzilles!

Paradisos.

2009-06-15T22:51:00.003+02:00

Cap de setmana a la vall més gran que hi ha al Pirineu, la Cerdanya.

Les fotografies, del peu de post, són d’aquests dos dies… del Paradís!!!

I de Paradís… a Paradís; us poso deures.

Soc breu, però, he pensat que aquests dos Paradisos havien d’omplir el post d’avui… vull dir!

De la Lumbàlgia de les Perdius.

2009-06-08T20:41:00.005+02:00

Hi ha varius tipus de perdius, i en a mi, m'interessa la perdiu blanca, que és la pròpia de l'alta muntanya, del Pirineu... vull dir!
Quan en un futur em reencarni, cosa poc probable, la perdiu blanca és a lloc principal, per davant considero l'isard, l'ermini i sobretot, l'ós bru.

Dissabte al matí a Vic, corriolant el seu tradicional mercat, trescant entre els estrets carrerons vigatans; a la tarda als ufanosos boscos de Sant Segimon, als peus del Matagalls, badant entre castanyers i fagedes, entre roures i alzines... marejant la perdiu!

Diumenge... lumbàlgia!

Volves Estiuenques.

2009-06-02T22:50:00.004+02:00

No hi ha res com començar l'estiu, rosegar-se les butxaques i adonar-se'n de que un no en té ni cinc, és el millor cultiu per la imaginació... premonició d'un gran estiu!!

Sol passar al mes d'agost, als cims més alts del Pirineu, cada any s'insinua una petita nevada, són les volves estiuenques; aquell dia, un ho deixa tot, camina tant amunt com pot, i es capbussa dins la nevada, perquè... és el millor estiu!!

I és que no hi ha diners al món per pagar el millor estiu!!

O al mes de juny, quan els Narcisos catifen els prats pirinencs com volves de neu... volves de imaginació pel millor estiu!!

Imitar.

2009-06-01T21:28:00.005+02:00

Dissabte.

Matí de sol, caminant, arribant a un llac del Pirineu, on les congestes recorden un llarg hivern, sense poder-me capbussar... amb les ganes què tenia, mirant!
Tarde d'estiu, núvols que creixen amb el dia, vent sobtat, llamps i trons, pluja forta, calamarsa i altre cop el sol... l'estiu apressa i arriba.

Diumenge.

El juny, al Pirineu, és, amb diferència... una composició única de colors, olors i sons.
A la muntanya, totes les estacions són extremes, res s'amaga, mai és a mitges, sempre és esplèndid i generós; tot i sense llibertat, és perfecta, humanament impossible d'igualar, com a molt... imitar!

Mort al Pirineu.

2009-05-26T21:33:00.004+02:00

Aquesta primavera, resseguint el desglaç, he trobat la mort al Pirineu; primer va ser un poltre al riu, i més tard un isard era el festí dels voltors.

A tocar del cel, la mort sembla més dolça, menys corrupta!!!

És clar que sempre hi ha excepcions de tonalitats humanes, com ara el poble de Tor... on la flaire sempre té un regust misteriós, et sents observat fins i tot per les centenàries parets de les cases.

Curiosament, els carronyaires eren molt a prop de Tor, a tocar de la Cabana d'en Sansa, vaig intentar acostar-m'hi, no sense por... són uns ocells de dimensions més que considerables, tenia els meus dubtes de si jo i la meva càmera seríem plat del seu gust; tot i que no em faria res morir al Pirineu, aquesta mort no és una de les que més contemplo, tot i així, m'hi vaig acostar a poc a poc, confiant m'acceptessin com un carronyaire més... fracàs total, esbandida ocellaire general!!

Quan trobi l'ós bru, perquè l'acabaré trobant, és un dels meus somnis, no m'acostaré, doncs tampoc ho contemplo com una mort gaire dolça: m'estaquirotaré, amagaré la por, dissimularé l'emoció i ho guardaré per sempre com un moment de gran felicitat... tal com imagino la mort al Pirineu!!!

...i fins aquí, la filosofada d'avui! (Elur dixit).

Homenatges.

2009-05-25T21:39:00.005+02:00

“El paisatge us fa comprendre la literatura perquè la literatura és la memòria del paisatge en el temps”.
Josep Pla.

Si puc, i no sempre és possible, tots els caps de setmana em faig un homenatge... en forma de natura!!

I poca cosa més... vull dir!!

Dissabte i diumenge ennuvolats al Pallars Sobirà; plovisquejava fang, el bestiar ja pastura en els prats d'alta muntanya, el riu continua gairebé desbordat, el desgel és a les seves escorrialles, imponent com sempre... Sant Jaume d'Arestui!!

Feu-vos homenatges!!!

De les Reclinatòries Devocions.

2009-05-20T21:00:00.004+02:00

No fa pas massa temps, a un poble del Pirineu, un home ja gran em va ensenyar el reclinatori de la seva mare, el guardava amb la devoció pròpia d'un fill vers la seva mare, i així me l'ensenyava... amb una gran devoció, la mateixa que deuria tindre la seva mare quan el feia servir.

Aquell reclinatori no era gran cosa; fusta vella cau del corc, pols arraconada i desvimetat a força d'agenollar-se.

No era peça de col.leccionista.

Una Porta del Cel, en diria l'Assumpta; un incunable, l’Òscar; una tribuna per veure el Barça, l’Albert; una atalaia al Paradís, l’Elur; i un moble bar de Ikea, el Jordi.

Jo, me l’hagués quedat... per llegir uns quants blocs i alguna cosa més!

...vull dir!

El Desgel.

2009-05-18T22:30:00.005+02:00

Feia molts dies que no anava al Pirineu... masses!

Aquest cap de setmana, he buscat el desglaç allà on sabia que no hi hauria ningú, on cap ull hagués mirat abans, on l'aigua corre amb més força.

Tot plegat és un fenomen que dura pocs dies, naturalesa viva i pura... remou l'ànima!

Silencis Que Frisen.

2009-05-13T00:24:00.005+02:00

Sóc un boig del silenci.. que tant parla i tant diu; caçar-lo en espais oberts és la millor peça, la que més cobejo, la que més em xiuxiueja.

Al Pirineu hi és tot l'any i de manera molt especial durant l'hivern, envoltant i omplint els cims colgats de neu.

Escoltar-lo és la millor manera de viure, d'aprendre a estimar a algú, de parlar i de dir qualsevol cosa.

La Cobla.

2009-05-10T22:39:00.003+02:00

Continuo en un estat absolutament montserratí!!!

Avui, he repetit exactament la passejada del passat dissabte. El dia ha començat amb boires per continuar amb un horitzó de calitges, força gent caminant i escalant, Sant Jeroni concorregut i el Monestir silenciat sota una cobla de sardanes!

Començo a enyorar el Pirineu!

Sota un Trident... vull dir!

2009-05-07T23:56:00.003+02:00

Sota les distraccions de la feina embolicada en forma de crisi, visc... i m'agrada, com m'agraden els camins més costeruts, aquells on el cansament et fa sentir més viu, el vent en contra et reafirma encara més, perquè l'adversitat ens fa persones més grans... encara més grans, més interessants... vull dir!

Si el Barça del Profeta Guardiola es fa amb el Trident de Copes, l'Assumpta, l'Òscar, el Jordi, qui això escriu i qui vulgui, reescriuran una pàgina en el Costumari Català; prenent forma de, petita ascensió al Monestir de Montserrat, d'escolanets, de coques, de mel i mató, de ciris, de didals i de Nostrada Moraneta!!!

Sota un Trident de Copes, o sota un Trident Anginesc, m'agrada fregar-me, barrejar-me, mirar-me, escoltar-me i evadir-me amb persones que fan les pujades menys costerudes... vull dir!

El Cor de l'Anginesca... un bon lloc on mirallar-s'hi!

Aplicacions Pràctiques.

2009-05-02T21:36:00.007+02:00

Dissabte d'una lluminositat plena, sol sincer, cap núvol i tot el dia per endavant.

De Monistrol de Montserrat a Sant Jeroni, passant pel Monestir i tornant per Sant Joan i Sant Miquel. Mai havia pujat des del peu del massis fins el seu cap; he trobat l'essència del muntanyisme més primerenc, autèntic i romàntic, on assolir qualsevol fita era sempre fruit de la constància, tenacitat i esforç.

...i és que l'aplicació de l'alpinisme a la vida és tan absoluta com real.

Quelcom.

2009-04-27T22:15:00.005+02:00

He gaudit molt fent cada una d’aquestes fotografies… m’han regalat moments d’una bellesa particular, especial, senzilla, planera, sincera, única!

Quelcom em passa amb les persones!!!

Volta al Parc.

2009-04-26T22:11:00.008+02:00

El Turó de Castellsapera, el Montcau i la Mola, són els tres punts més alts del Parc Natural de Sant Llorenç i la Serra de l’Obac.

Dissabte van ser sota els nostres peus, tot fent una circular, i entre mig, dinar calent al poble de Mura… com m’agrada dinar a Mura, a Cal Carter.
Poca gent per tot arreu!

Poc més de 30 km i 1.711m de desnivell positiu.

Un dia senzill… perfecta!

El Paller de Tot l'Any, amb Montserrat al fons, des de Castellsapera.

El Queixal de Porc des de dalt Castellsapera.

Petit habitant del Parc.

Turó del Montcau.

Roca Mur.

El cim de La Mola, al fons, des del Turó del Montcau.

Castellsapera, al fons i al centre, des del Montcau.

Porta del Monestir de Sant Llorenç, al cim de la Mola.

L'Ànima de Sant Jordi.

2009-04-23T22:06:00.004+02:00

Sant Jordi és tradició, de les de Costumari, principal, major, i ben entesa... molt noble.

He dinat a Monistrol de Montserrat, entre setmana és lloc tranquil, silenciós, amable i hospitalari... s'hi dina bé, amagat a la plaça hi tenen un cuiner molt ferm, mai em deixa marxar amb gana, em tracta millor que no pas mereixo!

Avui, a la sempre solella plaça, era festa; una humil parada amb no més de cent llibres trencava la rutina diària; era tot sol resseguint els llibres, els fullejava, els acaronava amb mans i ulls... estampa anginesca.
Quan un home menut, local de mena i de vida poc definida, m'esperona: Si yo escribiese un libro de mi vida, vendería más que nadie!!!!
Si hagués escrit un llibre, li hagués comprat, sabent que no tindria el millor estil, però sí les millors històries... històries anònimes, desvalorades per pròximes, amagades rere el depreciï social, poc comercials... històries de mirada gens occidental!

Llegeixo menys del que hauria de fer-ho però, sí he llegit moltes cares i mans... l'ànima de les persones!

Matinals.

2009-04-20T23:27:00.004+02:00

Cap de setmana de matinals trescadores... corriolades de mig dia, passejades de passos curts, esmorzars llargs, endrapant boscos, caçant turons sense nom, badant tot, ensumant boires, fumejant l'alè, engolint l'horitzó...

Dissabte al Berguedà, diumenge al Vallés.

Les matinals són, per tot plegat, una prolongació del Costumari.

La Nebotada.

2009-04-17T22:40:00.002+02:00

Deixem enrere una Setmana Santa plujosa. Coses que he aprés:

1. Es pot estar quatre dies dins d'una casa plena a vessar de nebots cridant, xisclant, llufant-se i atonyinant-se, sense prendre cap aspirina!
2. La nebotada ronca lleugerament, però, jo ho faig més que tots junts!
3. A taula, la nebotada no diferencia l'ànec del pollastre.
4. Per la ciàtica, no és bo carregar-se a collibè més de dos nebots a l'hora.
5. És possible fer un minut de silenci amb la nebotada i que cap pateixi un infart!
6. Els nebots, no fan sudokus, fan grafits a les parets i al sofà.
7. L'efervescència adolescent, a voltes, també té nom de nebotada.
8. La Matagalls Montserrat és un passeig al costat de la nebotada.
9. Semblen iguals, però no, cadascun té la seva pròpia personalitat
10. Són el millor paisatge que mai he vist!

Bústies.

2009-04-15T22:12:00.002+02:00

Des d'aquí, reivindico els escrits més genuïns, ancestrals, sincers, esperats, segellats, viatgers, immortals... la relació epistolar!

Creu de Sant Jordi per elles, per les cartes...

...vull dir!

Grandeses Quotidianes.

2009-04-05T22:54:00.003+02:00

Cap de setmana d'encefalograma naturalista, muntanyenc i sensacionalment parlant gairebé pla; trobo a faltar els espais oberts, purs, salvatges, poc observats... no me'n ser estar, no m'acostumo a veure'ls tot sovint, els enyoro només deixar-los, em roben moments únics i difícils d'oblidar...

...com el Cor de l'Anginesca!!!

YouTube: L'Assumpta canta envoltada per l'Òscar i el Jordi a una banda, i per qui això escriu a l'altre.

Alt Pirineu.

2009-04-02T23:12:00.003+02:00

Aquesta obra vol ser l’ajut i l’excusa perquè qualsevol sortida al camp esdevingui un moment únic en què els nostres sentits recuperin la seva funció original de descoberta i ens regalem estones de plaer atàvic, aquell de quan érem nens, quan corríem rere papellones, flors, caragols i sargantanes, i quan ens preguntàvem com es deien.

Amb aquestes paraules s'introdueix la Guia Il•lustrada de Flora i Fauna del Parc Natural Alt Pirineu en un món humanitzat i alhora salvatge, a cavall del Pallars Sobirà i l'Alt Urgell, amb gairebé 70.000 hectàrees i una bellesa que en qualsevol època de l’any no s'oblida.

Més de mil il•lustracions i de sis-centes espècies, entre ocells, plantes, bolets, peixos, papallones, mamífers...

Una guia que m'ha agradat molt!

Flora i Fauna del Parc Natural Alt Pirineu.
Brau Edicions. Gener 2009.

Imatges del Parc en diferents èpoques de l'any.

Comunicació.

2009-04-01T23:52:00.002+02:00

Al Pirineu, el temps passa molt a poc a poc, la gent parla molt menys però, es comuniquen molt més… vull dir!

És interessant!

Les Flors Humils.

2009-03-31T21:33:00.005+02:00

De la Conca de Tremp i altres indrets.
Francesc Ramon Monrós i Fitó.
Garsineu Edicions.
Tremp, 2005.

Les Berenades.

San Nicolau és el Patró de la canalla que van a estudi i a costura.
El dia del Sant a la tarda, els nois i noies acudien als respectius locals de l’escola, amb el seu paquetet contenint el recapte que hi havien posat llurs mares, i acompanyats dels Mestres i Mestresses, se n’anaven a fer la berenada al Pinell, a la Torre del Xut, a la Berneda o altres llocs dels entorns, passant una tarda d’expansió i d’alegria que ja somiaven uns dies abans de la diada.

Sota la Pluja.

2009-03-29T20:11:00.003+02:00

L'estat natural de les Guilleries no és altre que el de viure sota la boira; una boira modelada pels turons, torrents i boscos que l'habiten; una comarca feréstec com poques, on el peu pla no hi té lloc, on les truites de riu certifiquen la qualitat de les seves aigües.

Dissabte a peu sota la pluja, de Viladrau al cim del Matagalls, per l'Erola i el Santuari de Sant Segimon del Montseny, corriolant entre castanyers centenaris i fagedes de bellesa indescriptible.

Les fulles caigudes que catifen el sotabosc es converteixen sota la pluja en un improvisat instrument musical, i les salamandres ho festegen.

Ens hem mullat!!

Nota: A Sant Miquel dels Barretons, sota la pluja, es podia escoltar l’ària O Mio Babbino Caro, de Puccini.

O mio babbino caro
Mi piace è bello, bello
Vo' andare in Porta Rossa
a comperar l'anello!
Sì, sì, ci voglio andare!
e se l'amassi indarno,
andrei sul Ponte Vecchio,
ma per buttarmi in Arno!
Mi struggo e mi tormento!
O Dio, vorrei morir!
Babbo, pietà, pietà!
Babbo, pietà, pietà!

Sant Miquel dels Barretons.

De Sas Illes a l'Aneto.

2009-03-25T21:22:00.002+01:00

Dilluns va fer un any; vint-i-tres de març, trescant, engolit per una vegetació mediterrània al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.

Fora de les canícules estiuenques, la resta de dies és tot un luxe voltar pel Parc, dalt els seus turons la vista s'allarga des del cim de l'Aneto fins mar endins a Sas Illes; al poble de Mura és preceptiu menjar-hi els tradicionals i minúsculs cigrons amb cansalada, acompanyats d'un porró.

En un sol dia i amb ganes, és possible fer la volta a tot el Parc... i sense voler-ho eduques la vista, allunyes cabòries, robes converses, endrapes cigrons, et Kilianitzes Journèticament i, el més important... et saps viu!

Montserrat des del cim del Montcau.

El Santllehí amb el Montcau al fons.

Roca Mur.

El Montcau.

El petit poble de Mura.

Melics.

2009-03-23T23:09:00.004+01:00

És normal que un home vulgui i se senti el centre del món, ja sigui ministre o sexador de polls, tant se val... qualsevol món neix i mor en el melic.
És clar que hi ha melics i melics però... tots melics.

Quan a Salvador Dalí li preguntaven si es considerava el millor dels seus contemporanis, categòrica i cerimoniosament deia que no, que els altres eren millors... que ell solament era un geni!!

Diumenge, el món era dins del meu melic en forma de becaina rosegadora de prats alpins, d'un geni anomenat Bosc de Virós, d'un dalinià bec de picot que trencava el silenci orquestral establert.

Fent l'olla de Núria.

El Desglaç.

2009-03-22T23:14:00.003+01:00

Cap de setmana d’amplituds tèrmiques al Pallars Sobirà, nits fredes i dies càlids; rendint-me al canvi d’estació, entregant-me al desglaç, asargantanant-me al sol de muntanya, esquellant-me al paisatge, safenant-me engonalment, fent sudokus… sudokunant-me, parant el temps amb el pensament, nant-li’n foten fotos a tot, cercant l’ós bru, museujant-me amb la comarca i la seva gent.

El desglaç… ja ha començat, força imparable d’aigua arreu.

Nant-li'n.

2009-03-19T23:51:00.005+01:00

Nant-li'n Fotent i Nant-li'n Refotent.
Dietari d'un Pagès del Pallars.
29 d'Abril de 1919.

Aguesta tarde plovineave i han sigut unes hores molt escaients per fer formatge amb llet de les auvelles munyides ahir. Per fe’la prendre hai anat a collir herba-col a l’hort i mentre s’escalfave al calder hem fet una quixalada. Allevòrens, hem remenat la massa poquet a poc i quan lo mató ha pres, l’hem posat a les formatgeres de fusta, anant-lo atapint amb paciència fins a deixa’l escorregut del tot. Abans, jo n’hai agafat un sarpat i l’hai posat en un tupí de terrissa per fer formatge llenguat, que m’agrade molt. Ha quedat més de mig calder de xirigot per als tocinos però, deixant-lo reposar, encara hem pogut arroplegar una bona plata de brossat, que è un dels millors regals que podem fer als nostres veïns i a natres mateixos.

Trinxat de Brou.

2009-03-17T22:04:00.007+01:00

Aquest diumenge vaig ser, un any més, a la Marxa de la Segarra.

Per mi, Segarra, vol dir l'inici de la Primavera. El primer any que vaig anar-hi, érem poc més de tres cents, diumenge passat arribàvem als mil sis cents, tot i així el romanticisme s'ha conservat, amb una organització humanament perfecta que ha sabut preservar l'esperit casolà dels inicis en forma de Trinxat de Brou.

El paisatge pot semblar monòton, a mi em meravella veure un cel tant gran sobre una plana de camps verds i ametllers florits, una llum tant intensa, uns pobles que es confonen amb el color de la terra i sobretot el silenci de la Segarra, que té una manera de ser propi, diferent del que es forma al Pirineu.

El silenci del Pirineu té l'origen en una infinita e immensa tranquil·litat que t'embolica i que de manera irrefutable i colpidora et venç; per contra, el de la Segarra és més domèstic, humil, tendra, suau, planer.
La Segarra és un silenci senzill i amorós però... igual de colpidor!

El trident d'icones Sant Jordianes, el vaig trobar a Montcortès de la Segarra i és deien Txell, Jordi Atleta i Jordi.

Un diumenge genial... amb paisatges, silencis i una abraçada anginesca!

YouTube dedicat a la Gemma i al Jordi.

Concert.

2009-03-16T22:04:00.004+01:00

Josep Pla deia que, els colors de la tardor comprenen totes les tonalitats entre la mel i el conyac... breu i magistral descripció.

Aviat encetarem una espectacular primavera, d'uns colors que comprenen totes les tonalitats que comencen on acaba el color del conyac i acaben on comença el color de la mel; hi haurà empentes als prats de pixallits, rius a vessar d'aigua i plens de truites a contracorrent, boscos caducifolis engarlandats de fulla nova i concert d'esquelles!

La primavera és l’única estació sense pecat original i, al Pirineu, té el seu punt més alt al juny, on les flors pujant fins els cims més alts a tocar de les congestes, milions i milions de flors que ningú veurà... tret dels isards i algun excursionista despistat.

Plàtans Fregits.

2009-03-09T22:10:00.003+01:00

Tots els matins, per esmorzar, la meva àvia li fregia un plàtan al meu avi; d'això fa més de trenta anys, des de llavors no he tornat a veure ni a olorar plàtans fregits.

Tenien un petit hort on tot era d'un regust exquisit; les escaroles simplement amargues, les seves senzillament picants, les pastanagues d'un viu taronja natural, enciams grossos i valents, carbassons per fer perols i perols de sopa, faves i mongetes com enlloc he vist a taula, tomàquets sucosos, imprescindibles i humils patates de final d'estiu... tot tenia el sabor propi i genuí que només donaven els horts, amarats per les moltes hores del dia que giraven al voltant d'aquell món tan sincer.

L'únic que no tenien a l'hort eren plàtans, per això... la meva àvia, cada matí, els fregia amb una especial devoció!

El meu avi deia que: ric era qui en tenia cinc però n'hi sobrava un, i pobre qui en tenia un milió però n'hi faltaven cent mil.

Cada cop més, el Pirineu és més a prop però... hi viu menys gent!

Bordes de Noarre. Pallars Sobirà.

Discernir.

2009-03-08T17:47:00.005+01:00

Cap de setmana gloriós, ave fenix engonal i safènic, angines d'aire pur, sol d'hivern que és fa primaverenc, alegria Radetzkiniana versió postconvalecència.

Els marges de camps i camins desperten amb un verd descaradament intens i generós; un exèrcit de vermells gallarets són a pocs dies de catifar prats i retines.

...i mai m'acostumo als canvis constants de la natura, que corre més que no pas l'enteniment humà, canvis que tot i no ser lliures són més savis i perfectes que el discernir més noble.

Sensacions.

2009-03-05T22:02:00.007+01:00

De tota la vida he anat a caminar, sobretot per muntanyes, i no ha set fins ara, després de molts anys, que en començo a aprendre, a caminar... vull dir.

Allò que comença sent un joc, passa a ser un entreteniment, es fa una afició i acaba sent una passió; el que més satisfà, no són els pics o llocs més reconeguts, ni els dies més calorosos o freds, ni aconseguir les fites més inversemblants, sinó quan el mateix caminar et regala noves sensacions... a cops en forma d'una varietat infinita de matisos tardorencs, o de prats d'alta muntanya coberts de narcisos blancs al juny, o de matineres rosades de primavera o de freds silencis sota la nevada hivernal.

Caminar acaba sent, més que caminar, un cúmul de sensacions... i sensacions és lo que es té amb la pesca amb mosca quan qui t'alliçona es diu: Marc Vande, tot el que sé, m'ho ha ensenyat ell... un món il•limitadament ric i apassionant.

Deixo pendent un escrit de la pesca amb mosca... ple de sensacions!!!

Faja de las Flores a la Vall d'Ordesa. Osca.

La Turca Safena.

2009-03-03T21:43:00.007+01:00

La convalescència que m'ocupa, té períodes ben definits i es passa d'un a l'altre a gran velocitat; abandono l'estrat del Colom Engonal i m'endinso en el de La Turca Safena.

La vena safena, és una vena major, una via principal de sang que viu a la cama i que a hores d'ara el cos, de natura perfecta, m'està regenerant; el meu caminar és una barreja entre trepitjaous, cojomanteca i sobretot una mena d'embriaguesa; sóc, indefectiblement, a l'estrat de... La Turca Safena!

Fressant complicitats columbòfiles.

2009-03-01T17:53:00.010+01:00

Cap de setmana atrapant coloms a la plaça i fressant corriols de llambordes pels carrers del voltant, sense preses... a ritme d'engonal.

Asseguts a la plaça, un home i una dona d'aspecte jove; durant més d'una hora, sense mirar-se ni dir-se res, quan parlaven ho feien amb un lleuger xiuxiueig però, més que dos, semblaven un... eren un, gairebé tenien noranta anys i una complicitat sense límits; els hi he robat una hora de les seves discretes vides, la millor hora del cap de setmana.

Poc a poc i mica en mica vaig recuperant-me, amb la imparable certesa de que els meus coloms prenen forma de perdius blanques...

...enyoro els isards!

Al Llac de Sotlló, baixant de La Pica d'Estats.

A la Vall d'Ordesa amb... el Beatles.

Al Coll de Sotllo amb... un Bosquimà.

Al Carlit amb... dos Creus de Sant Jordi.

Al Camí de Ronda amb... una Space Girl.

Amb el Cavall de Rodes.

A Coma de Vaca.

Al Turbón... fent cara de durs.

Atrapar Coloms.

2009-02-27T00:45:00.005+01:00

A sota casa hi ha una plaça modesta i alhora molt principal, hi neixen vuit carrers on el comerç els hi dona vida, es tragina amunt i avall. Hi he passat el matí.

Els jubilats seien al banc del "sinofos", robant l'escalfor al sol, regalant mirades i fent gana; una àvia caminava de la mà de la seva filla... qui té una bellesa colpidora i que un home ric, però honest, la va treure de treballar; un servidor convalescent, passejava l'engonal mirant d'atrapar sense èxit coloms; les mestresses carretejaven per fer feliços als seus marits a taula, subtil estampa d'amor, més enllà de paraules; els quarts i les hores tenien nom de campanes i lliscaven com fulles de tardor.

Amb plena confiança i admiració, m'he assegut a tocar dels catedràtics, dels que quintaessencien el seny en forma de vellesa, allò que somnio arribar. Converses anacròniques d'una dolçor extrema.

He passat el matí a la plaça aprenent un munt de coses, com ara... atrapar coloms!!!

Inversemblantment Contemporanis.

2009-02-26T10:13:00.005+01:00

Si anar a trescar corriols és una sort, fer-ho al costat d'amics encara ho és més; contemplar una avetosa, o un ramat d'isards, o fer un mos a qualsevol refugi, o simplement... ser-hi, són experiències d'un regust difícil d'oblidar; ho faig gairebé cada cap de setmana i encara no me'n he acostumat.

Tots plegats som infinitament diferents!!!

Quan ens morim, la Comunitat Internacional feria bé en dissecar-nos i encabir-nos en un lloc principal, com exemple d'entesa entre persones i mons inversemblantment contemporanis.