dijous, 8 de gener del 2009

Munyir Vaques!



Tot sembla apuntar que, aquest any dos mil nou serà l'any de la catarsi, l'any per aprendre a fer de les penes alegries i l'any on el moniato tornarà a florir com el més excel·lent de tots els tubèrculs; arribat l'estiu, els que hi arribem, i amb les forces que ens quedin, de l'entrepà i de la carmanyola en farem bandera allà on anem.

A les portes del dos mil deu, els que hi arribem, haurem entès que la observació i la contemplació no tenen preu, són més acollidores que no pas herbes remeieres.

...sempre he admirat als que saben munyir vaques!!!





5 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo sé munyir vaques, però l'admiració la mereix la bona feina feta ací, al cavall de rodes.

Jordi ha dit...

jajaja molt bo!! Jo ja he comprat més carmanyoles al tot a 100 de la cantonada. Aquelles que tanquen malament, perquè surti tot l'oli i empastifi la bossa de plàstic.

Per cert, l'Esterrienca t'ha contestat al post dels reis. Crec que espera resposta...

òscar ha dit...

sempre he admirat els que el silenci no els fa nosa i saben veure, en les penes, petites alegries que fan camí fins l'estiu.

Alex. ha dit...

Amkiel, un plaer, admirem-nos mútuament, tu per saber munyir vaques i jo per fer-ho tan bé com puc. D'haver d'escollir, em quedava amb la munyimenta!!!

Jordi, una carmanyola seria un bon regal per qualsevol prova de la CCCR; és pràctica, és reciclable i com la Núria Feliu... és molt nostra, molt catalana!

Òscar, és cert que el silenci és una petita paraula, tot i que sembli buida, tan plena de tot... menys de pena!

Alex. ha dit...

Albert, gràcies... ens llegim!